sábado, 20 de julio de 2024

QUINA DE LES ADVOCACIONS DE SANT ANTONI ES VENERAVA A LA MASIA EL RAURELL DE QUAR?. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 

Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958) retratava  el Raurell, al terme de la Quar, al Berguedà jussà.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1512

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/64229

Masia Documentat  des del 1252. amb una gran torre quadrada del segle XVII.

El Raurell està documentat com a possessió del monestir de Sant Pere de la Portella.

La parròquia de Sant Maurici de la Quar era situada a les terres del Raurell, conegut primerament amb el nom de mas Quadres, nom mantingut fins el segle XV. Pagaven al monestir de la Portella les rendes de la "tasca" per un casal, i la "quintana" per un camp.

Al segle XV la pubilla de les Quadres es casà amb un Raurell (procedent de la Plana de Vic), que imposà el seu cognom. Durant tretze generacions l'hereu del Raurell ha portat el nom d'Antoni.

La masia fou ampliada al segle XVIII i patí les conseqüències de les guerres Carlines, principalment la de 1873, i de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco conta el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC  de la II República, que els historiadors feixistes batejaven com “ la Guerra Civil”, i algunes jerarquies nacional catòliques , com “ CRUZADA" . L'església de la masia del Raurell , advocada a Sant Antoni,   és obra del segle  XVII (1640)  , ens agradarà tenir noticia de l’advocació, l’Abat?,  el de Pàdua?. Ho demanaren al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), també si en tenen fotografies del interior

Ens agradaria rebre un exemplar dels Goigs, si existeixen a l’email castellardiari@gmail.com

 Documentar de forma rigorosa el Patrimoni històric de Catalunya és un imperatiu ètic per als catalans, recordeu allò de "qui perd els orígens perd identitat", el REINO no durarà eternament,  les tensions entre els " caïnites"  així ho fan pensar.  

Que  Sant ANTONI   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

viernes, 19 de julio de 2024

CAN CORTINA. TUIXENT. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava l’any 1913,  la masia de Can Cortina des de la teulada de cal Farragetes a Tuixent,  integrat ara “ manu militari” a Josa del Cadi.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/37567/rec/367

El segle XIX  va estar marcat per canvis demogràfics notables,  a principis de segle la població era de prop de 200 habitants, i  l'any 1857 s'assoleix el màxim històric de 847 habitants.

 A partir d'aquella  data però,  es produeix el fenomen contrari i la població decreix, per la migració de molts cap a zones industrialitzades a Cataluny,  o cap a Amèrica, especialment cap a l'Argentina.

Es tancava l’any 2023 un cens de 125 ànimes, tuixentins i josencs  son conscients de la seva situació “ d’espècie en perill d’extinció” , si no si posa remei, que no hi ha senyals que ni el GOBIERNO, ni el GOVERN, tinguin cap interès en fer-ho.

En l’actualitat és un edifici de turisme rural.

http://m.terracatalana.cat/josa_i_tuxen/allotjaments/albergs/alberg_de_joventut_can_cortina_38d.php

Com es deia ja en temps de l’Ermessenda de Valrà “Hostes vingueren que de casa ens tragueren” 

 

 

jueves, 18 de julio de 2024

TORRE DE FUSILEROS. CANFRANC. OSCA. L’ARAGÓ.

 

Jaume, Oliveras i Brossa(  1877-1957) retratava abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República,  Vegetació i riu en primer terme i al fons la Torreta de Fusileros, Canfranc, Osca,Aragó


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/8252/rec/2511

https://cesbor.blogspot.com/2024/06/recordando-don-jose-san-gil-y-villanueva.html

Llegia que José San Gil y Villanueva (    1848   +  8 de octubre de 1882 ) casat en segones núpcies amb Maria de les Mercedes d'Otal i Claramunt (n. Almudévar, 24 de setembre de 1853 -18 de novembre de 1937), V marquesa d'Artasona  i III comtessa de Ruiz de Castilla , Capità d’Enginyers, l'any 1877 va dissenyar un projecte per a la construcció de dues torres fuselleres situades a la rereguarda del fort projectat a Coll de Lladres.

 El projecte es va aprovar per Reial Ordre de 19 de març de 1878 i va començar la construcció de les dues torres l'any 1879. Actualment només en queda una ja que la que es va ubicar a Los Arañones va desaparèixer el 1910 quan es va construir la boca del túnel ferroviari.

La torre de Fusileros en finalitzar la seva construcció tenia capacitat per a una guarnició de 25 homes, pati d'armes cobert i comptava amb cambra per a oficial, infermeria, calabós i llenyera.

L'edificació té una planta el·líptica, fossat perimetral, que se salvava mitjançant pont llevadís, cosa que li concedeix una gran resistència al setge i quatre plantes al voltant d'un pati central. Tot el conjunt adquireix un aspecte medieval.

L'edifici fortificat presenta a l'exterior tres galeries amb espitlleres, la central emmarcada per una galeria d'arcs vistosa.

Amb motiu de l'ampliació de la carretera, cap al 1990, es va pensar traslladar-la pedra a pedra a Jaca, la reacció dels veïns de Canfranc  però, va aconseguir que es conservés a la seva ubicació original.

Posteriorment restaurada i oberta al públic, sol albergar a les seves instal·lacions exposicions de pintura, escultura, fotografia i altres activitats culturals com conferències i tallers.

Actualment la Torre de Fusileros de Canfranc dóna la benvinguda als viatgers  a la seva entrada a la Comunitat Autònoma  Aragonesa

L'any 2006 és declarada Bé d'Interès Cultural.

La condició de prevere de Jaume, Oliveras i Brossa, no li evitava que el seu Fons Fotogràfic fos tractat de forma vandàlica aprofitant la digitalització, sens dubte però, li permetia conservar la vida



Ningú podia preveure aleshores ,  l’auge dels “ caïnites”  ni a l’Aragó, ni arreu del món.


miércoles, 17 de julio de 2024

CASTELL I ESGLÉSIA DE SANT PERE DE RIBES ABANS DE L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA II REPÚBLICA. EL GARRAF

 A Catalunya tenim un tresor d’imatges :


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/search


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/search


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany


Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877 - Barcelona, 6 de setembre del 1957) retratava  abans de 1936,  un indret  que l’empresa encarregada de la digitalització no informava – l’arxiu Jaume Oliveras i Brossa és un dels més “ alterats”, i sospitem que la condició de prevere sinó l’arxiu, li salvava la vida - . El feixisme va ser i és una tragèdia per ala humanitat. 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/10021/rec/527

Identificava l’indret com Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf. 

SANT PERE DE RIBES CASTILLO MEDIEVAL Y  IGLESIA

https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/ano-1922-sant-pere-ribes-castillo-medieval-iglesia-vilanova-lamina-fotografica-tipo-postal~x101438347

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-sant-pere-apostol-sant-pere-de_1.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/09/sant-pere-de-ribes-esglesia-vella.html

Farem seguir la publicació a mdc@csuc.cat amb el prec que esmenin la informació. 


Caldria una tasca col·lectiva – aquí podria anar bé, l’ús de la intel·ligència artificial -  per revisar i identificar les imatges dels Fons Fotogràfics Catalans.  A nivell particular fem el podem , és a dir, poc.


Entre 1787 i 1960, la demografia de Sant Pere de Ribes  superarà per poc els 2000 veïns 5291 l’any 1970, 10.557 l’any 1981 , 20.213 l’any 1998 , fins al 31.786 en que es tanca l’exercici 2023. Costa  trobar ribetans, nascuts a Ribes, amb pares, avis, besavis,.., també nascuts aquí. 


 Que  els apòstols  Sant Pere , Sant Pau   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   ribetans,  cervellonins , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


SANTA CREU DE CASTELLBÓ ABANS DE L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA II REPÚBLICA. MONTFERRER I CASTELLBÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

A Catalunya tenim un tresor d’imatges :

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany


Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877[1] - Barcelona, 6 de setembre del 1957) retratava  abans de 1936, Santa Creu de Castellbò. Montferrer i Castellbò (Alt Urgell)


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/10327/rec/497

El poble és a l'extrem d'un serrat o sortint de la vall, a 1.290 m d'altitud. Santa Creu, que havia arribat a 20 famílies i 100 h entre el 1857 i el 1860, va baixar de 36 a 22 del 1960 al 1991. El poble és molt visible de tot arreu. L'església de Santa Creu, citada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, abans amb categoria de parroquial, és un edifici rectangular, poc característic, amb campanar d'espadanya. Les cases habitades, amb llum i aigua, com tots els poblets de la vall, han sofert modificacions que sovint desdiuen del to gris i característic de les cases de la contrada.


Ens precedia " la parella romànica": 

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/santa-creu-de-castellbo-montferrer-i.html


Fotografia el Jordi Contijoch Boada. 
 


Que la Santa Creu  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencsm  , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA ANTERIOR A L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA II REPÚBLICA. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

 

A Catalunya tenim un tresor d’imatges :

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany


Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877[1] - Barcelona, 6 de setembre del 1957) retratava  abans de 1936, Campanar de la Parròquia de Sant Quirze i Sant Julita. Sant Quirze del Vallès.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/7713/rec/366


Llegia al Martiri dels Temples:

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona


L’edifici va ser destinat a dipòsit de queviures.


Les obres de reconstrucció/ rehabilitació es feien sota la direcció de l’arquitecte Josep Carol, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com


Demanava dades de l’autor de l’església “ nova”, i  ho torno a fer aquí, ni el Bisbat, ni el Consistori em donaven resposta.


Que  Sant Quirze, Santa Julita  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN GRAU D’OLIVELLA. EL GARRAF

 

A Catalunya tenim un tresor d’imatges :

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany


Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877[1] - Barcelona, 6 de setembre del 1957) retratava  abans de 1936, Camí d'entrada a la masia de Can Grau d'Olivella.El Garraf


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/7764/rec/342


Can Grau, que antigament s’anomenava Cabrafic o Cabrafiga (aquest topònim constituí un dels límits orientals de la dotació territorial assenyalada a l’església de Sant Miquel d’Olèrdola el 991 i, molt posteriorment, fou el límit occidental del terme d’Olivella); pertangué a partir del segle XVI a la família Grau i actualment és la seu d’una escola de natura de la Diputación Provincial de Barcelona, que  “Mutatis mutandis​”  s’ha convertit en la Senyoria feudal més important de Catalunya.  


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/7764/rec/342)


 https://parcs.diba.cat/web/garraf/detall/-/contingut/182160/escola-de-natura-can-grau