La Sílvia i el Marc “els engarristadors” publiquen la seva experiència de
la visita que feien al Castell de Palmerola i a la seva església advocada a
Sant Vicenç:
https://www.engarrista.com/node/1174
Patrimoni Gencat ens diu del Castell:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/431
El castell de Palmerola es troba situat dalt d'un petit puig, a 1.095 metres
d'altitud, pròxim a la carretera que
uneix Borredà i les Llosses.
Inicialment es tractava d'una casa forta, esmentada ja el 1227, dependent
de la baronia de Portella, i a cura d'uns castlans anomenats Palmerola.
El 1437 l'edifici fou reedificat, i adquirí una certa autonomia el 1465 en
ésser infeudat per Galceran de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de
Palmerola.
Al segle XV es parla de la "domus de Palmerola, la situata in baronia
de Portella". N'era el senyor , Guillem Ramon de Palmerola, domiciliat al
Lluçanès, qui heretava a Arnau de Palmerola i Blanca, morts sense descendència.
L'esmentat Guillem Ramon de Palmerola es titula batlle del castell i terme de
Palmerola pel baró de Pinós, com a baró de la Portella (1439), però domiciliat
a Palmerola hi havia el fill d'aquest, el donzell Joan de Palmerola. El castell
de Palmerola, ja de llarg temps, era derruït i deshabitat en tanta de manera
que ningú volia ser receptor, ja que només hi podien habitar les ovelles. Joan
de Palmerola el va reedificar quasi de nou, i el noble Galceran de Pinós li
concedí la castlania.
El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a Francesc Xavier Despujol, títol que encara és en possessió de la família; Ignacio Despujol y Burgoyne (n. en 1989), II barón de Monclar, VIII marqués de Palmerola (en 1979), marqués de Callús (en 1982), VIII conde de Fonollar (en 1982).
L'any 1973 el castell va ser reformat - pràcticament reedificat – en un estil de castell medieval, amb una gran torre emmerletada
, per
José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona, 24 de juliol del 1890 + Barcelona, 30 de agost del 1979)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3980
Hom pensa- malgrat no hi dades publicades
- que també l’església de Sant Vicenç es refeia l’any 1973, en ocasió de les obres promogudes per José María de Despujol y Ricart, VI Marqués
de Palmerola ( Barcelona, 24 de juliol
del 1890 + Barcelona, 30 de agost del
1979)
Escrivíem suara que a l'Estudi de la Masia Catalana, un projecte ideat i finançat per l'industrial
i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu
desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte
Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de les
Lloses:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5659/rec/2
L’ objectiu de l'Estudi de la Masia Catalana, era aprofundir en el coneixement de la masia
catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall
impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la
qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari,
indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923
quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.
Amb les eines d’avui, completar l'Estudi de la Masia Catalana fora senzill,
caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de
retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal
estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació
del terme municipal i comarca, i la data
en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat
Catalunya, us ho agrairà
.jpeg)
