Mostrando las entradas para la consulta LES LLOSSES ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta LES LLOSSES ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 25 de agosto de 2023

CASTELL DE PALMEROLA I LA SEVA ESGLÉSIA ADV0CADA A SANT VICENÇ. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

La Sílvia i el Marc “els engarristadors” publiquen la seva experiència de la visita que feien al Castell de Palmerola i a la seva església advocada a Sant Vicenç:

https://www.engarrista.com/node/1174

Patrimoni Gencat ens diu del Castell:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/431

El castell de Palmerola es troba situat dalt d'un petit puig, a 1.095 metres d'altitud,  pròxim a la carretera que uneix Borredà i les Llosses.

Inicialment es tractava d'una casa forta, esmentada ja el 1227, dependent de la baronia de Portella, i a cura d'uns castlans anomenats Palmerola.

El 1437 l'edifici fou reedificat, i adquirí una certa autonomia el 1465 en ésser infeudat per Galceran de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola.

Al segle XV es parla de la "domus de Palmerola, la situata in baronia de Portella". N'era el senyor , Guillem Ramon de Palmerola, domiciliat al Lluçanès, qui heretava a Arnau de Palmerola i Blanca, morts sense descendència. L'esmentat Guillem Ramon de Palmerola es titula batlle del castell i terme de Palmerola pel baró de Pinós, com a baró de la Portella (1439), però domiciliat a Palmerola hi havia el fill d'aquest, el donzell Joan de Palmerola. El castell de Palmerola, ja de llarg temps, era derruït i deshabitat en tanta de manera que ningú volia ser receptor, ja que només hi podien habitar les ovelles. Joan de Palmerola el va reedificar quasi de nou, i el noble Galceran de Pinós li concedí la castlania.

El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a Francesc Xavier Despujol, títol que encara és en possessió de la família;  Ignacio Despujol y Burgoyne (n. en 1989), II barón de Monclar, VIII marqués de Palmerola (en 1979), marqués de Callús (en 1982), VIII conde de Fonollar (en 1982).

L'any 1973 el castell va ser reformat - pràcticament reedificat –  en  un  estil de castell medieval, amb una gran torre emmerletada ,  per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona, 24 de juliol del 1890 + Barcelona,        30 de agost del 1979)

 

Fotografia. Jordi Domènech 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3980

Hom pensa- malgrat no hi dades publicades  - que també l’església de Sant Vicenç es refeia l’any 1973, en ocasió  de les obres promogudes per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona,     24 de juliol del 1890 + Barcelona,     30 de agost del 1979)







Escrivíem suara que a l'Estudi de la Masia Catalana,  un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de les Lloses:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5659/rec/2

L’ objectiu de l'Estudi de la Masia Catalana,  era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

Amb les eines d’avui, completar l'Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal  i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat

Catalunya, us ho agrairà

 Que Sant Vicenç  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria23 de agosto de 1977) presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 

lunes, 22 de agosto de 2016

SANT VICENÇ DE MAÇANÓS. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església de Sant Vicenç de Maçanós, al terme de les Llosses, a la comarca del Ripollès, Girona, patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular, amb una sola porta d'accés des de l'exterior, sobre la que hi ha un petit ull de bo, al cantó esquerra de la façana, servint de prolongació a aquella hi ha un petit campanar.


La coberta a dos aigües està formada per cabirons de fusta i teula àrab, essent l'interior de la nau decorat amb una cornisa i una falsa volta de canó feta de maons arrebossats amb dibuix de carreus. La volta és reforçada per nervis d'obra en forma d'arcs, que es recolzen sobre falsos capitells, a la banda d'esquerra del presbiteri, una porta condueix a la sagristia amb dintell i llinda de pedra treballada. Els murs van ser repicats per deixar vista l'obra en pedra, segon és de moda en algunes restauracions, sobre la porta d'accés hi ha un petit cor de cabirons, llates i barana de fusta .


A l'exterior es troba el petit fossar presenta un estat incúria que podem qualificar dissortadament de ‘made in les Lloses’ .

No trobava cap dada relativa a l’ús escolar de la rectoria annexa, que com molts d’aquests edificis està ocupada per usuaris privats. Desconeixem si l’església catòlica com a persona jurídica, percep i declara l’iva corresponent a les rendes d’aquests lloguers. Només a Catalunya, fent una estimació poc rigorosa, hi ha més de 1500 edificis en la mateixa situació.

L’església catòlica feia en el terreny cultural una gran tasca en el període que va des de la fi de la ‘Santa Inquisició’ abolida l’any 1834 en el regnat d’Isabell II, fins a la signatura de la Carta de recolzament al feixisme promoguda per l'Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’ i/o ‘Cruzada’ , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista; el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta de la jerarquia eclesiàstica, es fonamenta en les terribles conseqüències que tindrà pels fidels que estan en el territori controlat pel govern LEGÍTIM de la II República, i en el mateix devenir de la religió catòlica que veu molt difícil, ‘aquesta guerra passarà, la vostra iniquitat i manca d’amor al proïsme però, no s’oblidarà fàcilment’. La desolació de tantes i tantes esglésies a les Lloses i arreu de Catalunya, la manca de vocacions, i la descreença de la ciutadania, venen dissortadament a confirmar la visió del Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quines restes no podran retornar a Catalunya fins a l’any 1978 , en que d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar.

El sàtrapa com el Cid, guanyava – i guanya – batalles fins desprès de la seva mort.

Per intermediació de Sant Vicenç aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!!!!!!!!!!!!

domingo, 21 de agosto de 2016

SANTA EULÀLIA DE VILADONJA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Havíem dinat al Restaurant la Plaça de Matamala, al municipi de les Llosses, a la comarca del Ripollès, Girona, Catalunya.

No trobava cap referència d’aquest local de restauració – cosa que trobo del tot injusta - , i us deixo la meva opinió:

Alhora de valorar el restaurant la Plaça de Matamala, forçosament s’ha de tenir en compte la peculiar situació d’aquest terme municipal de 114,0 km² , amb un cens de 211 habitants a darreries de l’any 2014.

Quan al preu/qualitat és excel•lent , quan al servei – que atén la família - correcte , quan a les instal•lacions - en el context en que es troba – optimes.

La recomanació està clara, quan vingueu a visitar els molts atractius que té les Lloses, diuen que ‘ a les Lloses hi ha mil coses ‘, a la Plaça de Matamala, teniu un bon restaurant on podreu dinar.


Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts i l’Antonio Mora Vergés , amb 65 a l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja, que es troba situada a l'extrem Sud del terme, a 1012 metres d’alçada sobre el nivell del mar.


Patrimoni Gencat ens explica que l’actual temple fou reedificat al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica ‘ - , sobre la base d'un primitiva església romànica, de la qual guarda la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. Té un petit campanar de torre amb coberta piramidal a la banda de migdia.

L’any 1802 li fou afegit un vestíbul d'entrada.

Al costat el clos del cementiri, descurat sembla que és ‘ mala costum local ’ al terme de les Lloses .


La concentració de municipis ha provocat entre altres danys – de benefici cap – la pèrdua de la memòria històrica dels nuclis integrats, Viladonja, Palmerola ,...., sortosament el bon Déu ens enviava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que feia realitat les paraules del Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) :

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.

http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/06_casanova.PDF

Trobàvem l’església de Santa Eulàlia de Viladonja voltada de soledats’. A la ‘nova’ Catalunya s’hauran d’endegar polítiques per recuperar l’equilibri demogràfic d’aquesta pobra, bruta, trista, i dissortada pàtria nostra.

Que Santa Eulàlia  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria23 de agosto de 1977) presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 

jueves, 21 de mayo de 2015

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA L.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la L, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts


Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Les Val d’Aran
Linyola Pla d’Urgell
Llacuna, la Anoia
Lladó Alt Empordà
Lladorre Pallars Sobirà
Lladurs Solsonès
Llagosta, la Vallès Oriental
Llagostera Gironès
Llambilles Gironès
Llanars Ripollès
Llançà Alt Empordà
Llardecans Segrià
Llavorsí Pallars Sobirà
Lleida Segrià
Llers Alt Empordà
Lles de Cerdanya Cerdanya
Lliçà d’Amunt Vallès Oriental
Lliçà de Vall Vallès Oriental
Llimiana Pallars Jussà
Llinars del Vallès Vallès Oriental
Llívia Cerdanya
Lloar, el Priorat
Llobera Solsonès
Llorac Conca de Barberà
Llorenç del Penedès Baix Penedès
Lloret de Mar Selva
Llosses, les Ripollès
Lluçà (Santa Eulàlia de Puig-oriol) Osona

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 7 de noviembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A LA RECTORIA DE SANT ESTEVE DE VALLESPIRANS. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Vicenç Gabalda, em deixava un comentari a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/les-lloses-hi-ha-mil-coses-sant-esteve.html

Pràcticament, m’he criat a Sant Esteve, més concretament a ca les Viudes, entre 1954 / 1958. En aquesta època encara hi havia escola a la rectoria, i missa tots els Diumenges.(Mossèn Salvador)


Quan al topònim, Vallespirans, etimològicament és una forma plural de vallespirà, aplicada com a topònim per tractar-se d'un llogaret poblat originàriament per gent del Vallespir.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. El ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és la pitjor de les noticies, tant pel que fa a la ciutadania, com al patrimoni històric i/o artístic.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

sábado, 26 de agosto de 2023

CASAL DELS PORTAVELLA. HOMES DE PARATGE. LES LLOSES EL RIPOLLÈS

 De Portavella, que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juny  de 1923) entre 1890 i 1923,  en diu l’Enciclopèdia; important masia del municipi de les Llosses (Ripollès), que ha donat nom a la parròquia de Vinyoles de Portavella .


És esmentada ja al segle XII.

Patrimoni Gencat ens diu de Portavella; casal fortificat que evolucionà fins a convertir-se en un mas amb una torre. 

Es tracta d'un edifici rectangular de planta baixa i dos pisos, adossat a una torre de defensa – ho pensa més en la funció de guaita i bada -  d'època anterior, de secció rectangular, de cinc plantes, inclosa la de baix, amb modificacions. A la banda sud i protegida per la torre, s'obre una ample galeria, pot ésser construïda al segle XIX . Al primer pis del mas es troba una gran sala, com és normal en aquestes contrades, des d'on s'obren les portes de les cambres principals. 

Als baixos, a dintre de les corts es troba un interessant amagatall, al qual hom pot accedir-hi a través d'una trapa que quedava amagada sota la palla.

El Casal  dels Portavella és avui un establiment de trisme rural : 

https://www.masiaportavella.cat/copia-de-cdr-portavella-1

L’enciclopèdia ens diu en relació als Home de Paratge, al  Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, era el títol o reconeixement que s’atorgava als homes de llinatge conegut, generós o honrat que, procedien de llinatge militar o aloer i tenien una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).

L’Home de Paratge,  gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller. 

No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos. Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller. 

Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural.

Hom pensa que la denominació correcta  fora enlloc  de CASAL DE PORTAVELLA,  CASAL DELS PORTAVELLA.  De fet l'escut heràldic dels Portavella, segons l’armorial  ens diu ;  Català. D'azur, un cep d'or. Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853 -  França, Sant Somplesi,  1939)

https://portabella.info/?page_id=18

Llegiu aquest interessant treball de Jesús Portavella  Isidoro (?, 1932 - Barcelona, 14 de maig de 2023)

https://www.masiaportavella.cat/_files/ugd/a38238_37b8721ac8af40a2b587f548768b4bc5.pdf

Ho dèiem en les nostres primeres publicacions, A LES LLOSES HI HA MIL COSES, dissortadament el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1831 ànimes,  i es tancava l’exercici 2022 amb 205 habitants, la pèrdua del 88,8%  nomes fora explicable per un accident  com el de la Central de Txernòbil, ara Ucraïna,  el 26 d'abril de 1986, encara la Unió Soviètica.

 Pensem que només la llibertat de Catalunya com a Nació, podria possibilitar revertir  aquestes situacions que afegides a l’escalfament global, ens porten inevitablement al desastre.  


sábado, 16 de mayo de 2015

QUE EN SABEM DELS EDIFICIS ESCOLARS AIXECATS A LA COMARCA DEL RIPOLLÈS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA ?.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Llegia en un treball del Josep Clara i Resplandis ‘L’època franquista al Ripollès (1939-1960)’, publicat a Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès 2005-2006 :

L’escola pública, un cop depurats els mestres, va patir dèficits considerables a escala material i didàctica, bo i trencant la comunicació amb la cultura europea d’arrel liberal que havia caracteritzat l’etapa republicana, la qual fou substituïda pel corrent integrista. Quant a edificis escolars, hom va viure molts anys de renda dels projectats per la Mancomunitat de Catalunya, construïts – a contracor - durant el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera) i per la II República.

Les poblacions que pertanyen al Ripollès son :

Campdevànol 3.432
Campelles 114
Camprodon 2.446
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/ceip-doctor-robert-camprodon-ripolles.html
Gombrèn 229
Llanars 546
Llosses, les 261
Molló 336
Ogassa 262
Pardines 162
Planoles 313
Queralbs 202
Ribes de Freser 2.044
http://www.schoolmars.com/colegios-ribes-de-freser/colegio-ceip-mare-de-deu-de-nuria
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/ceip-mare-de-deu-de-nuria-ribes-de.html
Ripoll 10.762
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/04/escoles-joan-maragall-ripoll-el.html
Sant Joan de les Abadesses 3.621
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-mestre-andreu-sant-joan-de-les.html
Sant Pau de Segúries 669
Setcases 180
Toses 163
Vallfogona de Ripollès 221
Vilallonga de Ter 437

Estic molt sorprès per la manca de dades que diuen tenir Ajuntaments, Diputaciones i Generalitat, i acabo admetent que allò del ‘atado y bien atado’ és del tot cert.


Aquesta petició doncs NOMÉS va adreçada a persones i/o entitats d’aquesta comarca, a les que la recuperació de la memòria històrica, no els sembla un despropòsit ;

Segur que allà on vius n’hi ha –, o n’hi havia alguna - durant el feixisme enderrocar edificis de la II República i/o de la Mancomunitat, va esdevenir mèrit patriòtic - penja directament les imatges i dades a la pàgina del facebook, o envia-nos-ho a l’email coneixercataunya@gmail.com

Sou pregats d’adreçar-vos TAMBÉ al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’, ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.