CELLER DEL SINDICAT DELS POBRES. BARBERÀ DE LA CONCA. TARRAGONA. CATALUNYA

Construït per la Societat de Treballadors Agrícoles del poble de Barberà per fer front de manera cooperativa a la usura dels propietaris i a la crisi de la fil•loxera, iniciant un tipus de cooperació de base social humil (petits propietaris, parcers i jornalers) de caire democràtic (un home un vot): la "via revolucionària" al cooperativisme.

Fou el primer celler cooperatiu de Catalunya i de l'Estat Espanyol (fundat l'any 1884).

No trobava dades del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquest edifici que s’aixecava en tres fases: 1901, 1912 i 1930, en la darrera que intervingué Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973.

La descripció tècnica ens diu ; celler destinat a l'elaboració de vi, la seva composició és purament funcional: una planta organitzada en tres naus longitudinals, una per estibar, una sala de premses i moll de descàrrega i un altra amb cups per a fermentació, totes estan cobertes amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants.

Joan Esplugas i Moncusí (Barberà de la Conca, 1857 - 1927), responsable de la introducció a la comarca de la Conca de Barberà dels ceps americans i de les tècniques d'empeltar-los amb varietats del país, va ser l’impulsor de l’anomena’t Celler del Sindicat dels Pobres.

La seva distribució funcional fou seguida per arquitectes especialistes en cellers, com és el cas de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962), i Claudi Durán Ventosa , que va néixer a Vilanova i la Geltrú en algun moment del segle XIX, acabava la carrera d’arquitectura l’any 1888, i lliurava l’ànima al Senyor el 27 de novembre de 1925.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com