SANTA MAGDALENA DEL SÀLZER. ODÈN. SOLSONÈS. LLEIDA.CATALUNYA

Ens deixava bocabadats al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, la contemplació d’aquesta església que comptava amb un cementiri avui curull d’herbes, i de la que llegia ; l'aparell és poc polit, de carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes però molt barroeres, que posen en evidència una construcció rural de data avançada.

No sabíem veure cap salze, el topònim evoca un lloc amb molts d’aquests arbre que creixen a les vores dels rius, embassaments , estanys, i en general allí on la capa freàtica és superficial, entre el nivell del mar i els 1.300 m d'altitud. S’entén per la ‘capacitat destructiva’ que vers la natura té l’home modern.

La descripció ens explica que és un edifici religiós que consta d'una nau rectangular coberta amb volta de canó capçada a llevant per un absis que supera el semicercle i que es troba desviat respecte de la nau.

L'arc pre-absidal és de mig punt en degradació i arrenca d'una imposta trapezoïdal bisellada que presenta alguns motius ornamentals esculpits.

Prop de la porta, oberta al mur S, hi ha una pica d'aigua excavada al mur de l'absis i mig tapada per un altar posterior.

El frontis, d'angles reforçats, té una porta d'arc adovellat de mig punt, al seu esquerra hi havia hagut una capella adossada. Al damunt hi ha una finestra en forma de pany de clau treballada en un bloc de pedra tosca. El mur sud té una finestra de doble esqueixada. La construcció és coronada per un campanar d'espadanya amb dues finestres d'arc adovellat de mig punt.