EL CEMENTIRI DE LA TERESA. BAUSÉN. VALL D’ARAN. LLEIDA. CATALUNYA

L’Esthercilia Collbató retratava aquest ‘fossar individual’ que em fa recordar una frase escrita a la façana del Cementiri de Vallmoll ‘ l’amor tot ho venç, i la mort tot ho iguala’, la Teresa – ens agradarà tenir noticia del cognoms a l’email coneixercatalunya@gmail.com - s’havia enamorat del Francesc amb el que tenia algun grau de parentiu, cosa molt habitual en una població que rondava els 400 veïns, i el mossèn es va negar a oficiar el seu casament ja que s’havia de demanar prèviament la dispensa papal.

Uns expliquen que es van casar civilment, altres que senzillament van anar a viure junts, i varen tenir un fill i més tard una filla, dissortadament però es trencava la seva felicitat quan moria la Teresa

El mossèn es va negar a oficiar el seu enterrament i a donar-li sepultura al Cementiri Parroquial – únic que existia en aquella època, no serà fins a la II República que es generalitzaran el Cementiris Municipals i/o Civils - .

El Poble de Bausén, llegia en algun lloc que fins i tot el mateix Ajuntament va participar en aquesta tasca, va aixecar-li un fossar on hi ha la seva tomba en la que es pot llegir "A mi amada Teresa, que murió el 10 de Mayo de 1916 a los 33 años" – en aquells anys fer-ho en la llengua catalana hagués portat al seu autor a la presó i/o a la mort -.

El Francesc – ens agradarà tenir noticia del cognoms a l’email coneixercatalunya@gmail.com - va haver d’exiliar-se amb els seus fills quan els feixistes assolien la victòria contra el govern de la II República, i moria a Toulouse als 90 anys, i no s’atenia el seu desig de ser enterrat amb la Teresa, a l’acció de la Jerarquia Catòlica, cal afegir aquí motius econòmics, ja que molt tard ja, però això encara fora avui possible. El fill i la filla, fa anys també que varen morir, i sembla que son ara els nets, i persones de Bausen, els que s’ocupen de mantenir endreçat i curós aquest indret.

Bausen tancava l’any 2013 amb 52 habitants.

En algun lloc llegia ‘ Los Amantes de Bausen’, imagino que per emular alguna de les ‘ històries’ amoroses succeïdes al REINO DE ESPAÑA, personalment em sembla inadequat.