ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ D'OIX. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Roser Riubrugent retratava l’ església parroquial del poble d'Oix, advocada a Sant Llorenç, és una construcció romànica, dels segles X-XII, que va ser sobrealçada en èpoques posteriors per necessitats d'ordre defensiu. D'una sola nau amb volta de canó apuntada, té un absis semicircular a llevant. A migjorn hi ha una cornisa, dues finestres i la porta d'entrada -oberta de nou l'any 1977 amb motiu de les obres de restauració portades a terme per la Diputació de Girona- amb arcuacions però de llum rectangular.

La porta, de fusta clavetejada, no és la pròpia sinó que pertanyia a l'església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya.

A migdia, també trobem quatre carteles alineades que en temps passats havien sostingut una galilea romànica. El campanar d'espadanya de doble obertura, ara convertit en una torre, s'assenta sobre la façana oest. A l'interior, una cornisa recorre les parets. Porta de fusta clavetejada amb forrellat decorat amb motius geomètrics i amb forma de cap de drac. Dues reixes de ferro forjat protegeixen les obertures. Situada a la façana de migdia, la portalada presenta diversos arcs en degradació i un timpà llis. Absis Ubicat a llevant, és semicircular i fou sobrealçat en època posterior a la romànica amb un clar sentit defensiu. Presenta fris de dents de serra trencat per mènsules ornamentades, cornisa i finestra central amb dos arcs en degradació. La pica baptismal conservada a l'interior del temple, és d'època romànica. Té forma d'olla, i presenta unes característiques senzilles sense cap tipus d'ornamentació. Les seves mides són; 100 centímetres de diàmetre, 125 centímetres d'alçada total i 105 d'alçada sense la base. L'escut d'armes de la noble família de Barutell, es conserva a l'interior del temple. La família, en el decurs del segle XV, va deixar el castell de Bestrecà i es traslladà al poble d'Oix. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957. L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.