NOUVELLE ÉGLISE DE SANTA CECILIA D’ODÈN. EL SOLSONÈS . LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant l’església de Santa Cecilia, que té annex el cementeri al seu costat dret, i a la part posterior les restes de l’església romànica amb la mateixa advocació, de la que el mur Sud fou aprofitat per a la nova construcció, sent actualment el mur Nord de l'església nova, al damunt presidint les runes del Qal’at d’Odèn.

No trobava cap dada de l’època en que es bastia el ‘nou edifici’ , i tampoc el mestre d’obres encarregat de fer-ho.

Ho explica – per a mi – el creixement demogràfic que en el cens de 1857 amb 1.242 ànimes marca un sostre que no s’ha tornat a assolir; l’explicació cal cercar-la en l’obertura a Catalunya del mercat ‘esclau’ de les colònies americanes, que es convertirà en cases pairals, fetes o refetes, i en esglésies, capelles, ermites i oratoris.

Els nivells d’assistència al culte era en aquells anys d’un 70% de la població , o fins superior, i actualment no assoleixen llevat d’excepcions puntuals el 10%; això afegit a la descreença que té el seu origen en la carta col•lectiva de la Jerarquia Catòlica a favor dels feixistes revoltats contra el govern de la II República Española.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coniexercatalunya@gmail.com