La pàgina de la parròquia de Santa Maria de la Puríssima Concepció, té una amplia informació sobre l’església : http://www.purissimasabadell.org/?RecursID=0e8573cc0e059339ec4b8bf1511b1d150e8c79f92b024b54a41c2cbf4c5b3a49
El 16 de març de 1851, es signa el Concordat entre la Santa Seu i el Govern Espanyol, que admetia modificacions parroquials.
Consultats Mossèn Josep Regàs, rector de la parròquia de Sant Feliu, i l’arxiprest de Terrassa, el Bisbe de Barcelona, Pantaleó Montserrat i Navarro (Maella, 28 de juliol del 1807 – Frascati, 21 de juliol del 1870). El 27 de juny de 1867 erigia la parròquia amb el nom de SANTA MARIA DE LA PURISSIMA CONCEPCIO DE SABADELL. El 25 de juny de 1868, era nomenat rector Mossèn Melcior Arús i Diviu. La inauguració tingué lloc el 18 d’agost d’aquell any.
La novella parròquia no tenia església. Fou instal•lada provisionalment (no sabem la data exacta) en la Capella de la Casa de Caritat i Beneficència que des de 1854 regien les Germanes Carmelites indret on hi havia hagut la residencià dels P.P. Caputxins fins el 1835.
Mossèn Arús va reclamar tots el objectes litúrgics, les campanes i altres pertinences de l’antiga parròquia de Sant Pau de Riusec, àdhuc la imatge de la Mare de Déu de Riusec (segle XV o XVI) que venerem a la capella del Baptisteri avui transformada en Capella de Pregària anomenada per aquest fi Capella de l’Acolliment.
El 31 de juliol de 1885, l’actual temple era beneït pel Bisbe Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899 )
La Parròquia aplegà les confraries de Jesús de Natzarè, fundada en els P.P. Escolapis (antiga casa Meca, segle XVIII ), de la Mare de Déu de l’Esperança del Roser, de Sant Vicenç de Paül. L’arxiconfraria de les Filles de Maria, la Congregació del Sant Crist de la Bona Mort, l’obra d’Exercicis Parroquials...l’Orgue existent, la Capella de música i l’activitat que desenvolupa, li donaren un gran prestigi.
Les voltes de l’Església foren destruïdes pel foc i profanat el recinte durant els luctuosos fets revolucionaris, del 19 de juliol de 1936. Es cremà l’Orgue l’Altar Major (amb les pintures d’Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 17 d'abril de 1873[1] - Buenos Aires, 16 de setembre de 1957) i les imatges... es van salvar: l’Altar de la Mare de Déu de Montserrat i la imatge de la Mare de Déu de Riusec.
El “sigueu sempre llum i guia del fogar parroquial”, com diuen el goigs, no el pogueren destruir. Des de 1930, regia els destins de la Parròquia Mossén Josep Alomà Altisent. Successivament tingué els Rectors Mossèn Carles Gili i Pol (1949-1952) Mossén Ramón Artolà Palos, vicari encarregat (1952); Mossén Ramon Daumal i Serra (1952-1963) que fou mes tard nomenat Bisbe auxiliar de Barcelona i Mossén Joan Nonell i Renom (1963).
Els P.P. Escolapis acolliren en la seva església, les activitats parroquials tot just acabada la guerra fins que el temple fou reconstruït. El 8 de desembre de 1943, foren inaugurades les obres de reconstrucció. Abans ja s’havia format l’acció Catòlica. Aquell dia es va inaugurar el centre parroquial, a la Via Massagué, 55. Aquest centre a mes d’acollir totes les activitats de l’acció Catòlica promogué diverses activitats com foren: el teatre, que més tard es constituí en el Grup Palestra; les sardanes que promogueren els primers concursos, activitats esportives: futbol, basquet, handbol, ping-pong, ciclisme, etc...
El 1949 va ésser consagrat l’Altar Major i s’havia inaugurat la Biblioteca del Centre Parroquial. Es reconstituïren l’Arxiconfraria de les Filles de Maria, la Congregació del Sant Crist de la Bona Mort, l'Obra d’Exercicis Parroquials, les Conferències de Sant Vicenç de Paül, Apostolat de l’Oració. S’ensenyava Catecisme als nous barris de Can Rull, a Hostafrancs i al Taulí. Es va col•laborar a la construcció de la Parròquia de Sant Antoni de Can Rull. Es van construir els Altars de la Mare de Déu de la Mercè, del Santíssim Sagrament i del Sagrat Cor. Es creà l’escola nocturna i dominical. S’editaren les revistes “Acció i Alba “ (1954-1962).
Durant la dècada dels anys 60, totes aquest activitats, com a conseqüència de l’evolució del temps, van desaparèixer i es transformaren en altres existents encara avui, que fora llarg enumerar.
La Parròquia conserva alguns actes tradicionals que ens recordaren l’existència d’antics actes de pietat. Cal fer especial esment de dues: la de la Mare de Déu de les Neus que es venera des de segle XVII i la de la Mare de Déu de Riusec, que remunta al segle XVI. I cada any, el 8 de desembre, amb solemnitat i devoció, la Festa Patronal en Honor a la Puríssima Concepció de Maria. S’han reeditat els goigs de totes les associacions històriques de la Parròquia que ja en tenien el 1936.
Recentment s’ha restaurat el Campanar i la façana de l’Església i s’ha arranjat la seva il•luminació. Avui la parròquia te constituït un Arxiu-Museu. Com arxiu hem rebut l’aprovació de les institucions sabadellenques dedicades a l’historia. La Cúria Diocesana l’ha qualificat entre els millors catalogats existents a la Diòcesi. Es el nostre anhel, veure ben assegurada la seva continuïtat car aquest retall t’historia que subscrivim, demostra que les persones passem però que les institucions queden, com ho es la Parròquia per a major Glòria de Déu i de la Verge Maria.
CREACIÓ DE LA PARROQUIA I CONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE
27 de juny de 1867. Erecció canònica, amb el nom de SANTA MARIA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE SABADELL. Inaugurà provisionalment els seus serveis, a la Capella de la Casa de Caritat, el 18 d’agost de 1868, per disposició del Bisbe de Barcelona Mons. Pantaleó Montserrat. Es traspassà de la suprimida Parròquia de Sant Pau de Riusec, el tresor sencer -robes, campanes, ornaments- a la nova de la Puríssima.
2 d’agost de 1879. Benedicció de la primera pedra de Temple actual, obra de l’arquitecte Miquel Pascual.
31 de juliol de 1885. Benedicció de l’Església pel Bisbe de Barcelona Dr. Jaume Català Albosa.
Julio de 1936. Crema i destrucció parcial del Temple i del seu mobiliari.
8 de desembre de 1943. Acabament de les obres de reconstrucció.
EL CAMPANAR
És el segon que s’aixeca a Sabadell, fins aleshores només hi havia el de Sant Feliu, de l’any 1724.
El 30 d’agost de 1892 el rector Salvador Vidal demana permís a l’Ajuntament per construir-lo. Obra de l’arquitecte Miquel Pasqual Tintorer ( Sant Feliu de Llobregat ( Barcelona ) 1849 - Barcelona , 1916 )
S’inaugura el 21 d’octubre de 1893 de línies neoromàniques. Fa 42 metres d’alçada, amb quatre finestrals de 3.50 metres cadascun i amb cúpula coronada pel símbol de la creu.
L’any 1893 i amb assistència del Bisbe de la Diòcesi, col•locació de les dues campanes que havien estat en el campanar provisional de 1881 i que provenien de Sant Pau de Riusec.
El novembre de 1918, benedicció de dues campanes forjades a Palència amb els noms de Maria, Josepa, Enrica i Francesca, Cristina i Irene.
El juliol de 1936 l’Església fou destruïda i les campanes foses. El campanar, però, es mantingué dempeus.
El 21 de desembre de 1941, mossèn Josep Alomà Altisent, regent de la Parròquia, va beneir quatre noves campanes:
CAMPANA MAJOR. Batejada amb el nom de Montserrat-Olga. Els padrins van ser uns particulars. Presenta la inscripció “Alabo Déu”. Fa 1030 kg.
SEGONA. Batejada amb el nom d’Assumpció-Ramona. Els padrins foren també particulars. Presenta la inscripció “Ploro als difuns”. Fa 600 kg.
TERCERA. Batejada com Maria-Teresa. Té també padrins particulars. Presenta l’inscripció “Honorables Festes”. Pesa 223 kg.
QUARTA. Batejada com a Providència. Els padrins foren els pobres de la Casa de Caritat. Presenta la inscripció: “Déu vos Salve Maria”. Pesa 120 kg.
Forjades a Olot. Van sonar per primera vegada el Nadal de 1941.
ALTARS- OBRA ARTISTICA
1635- Imatge de talla de la Mare de Déu de Riusec, segle XIV. Dipositada a la Capella de l’Acolliment el 21 de maig de 1989.
1925- Mare de Déu de Montserrat. Pintura a l’oli sobre tela de l’artista sabadellenc, Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989). Salvada de la destrucció de 1936 i restaurada el 1996.
1944- Consagració del seu Altar Major pel Bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego Casaus. Relleus de l’escultor Camil Fàbregas i Dalmau ( Moià, Bages, 1906 + Sabadell, 2003 )
1944- Altar del Sagrat Cor. Pintura al fresc de Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896 - Matadepera, 8 de juny de 1976 )
1945. Retaule de l’Altar del Sant Crist de la Bona Mort. Mosaic de Josep Maria Brull i Pagès, (Ascó, 15 d'abril de 1907- Ripollet, 9 d'agost de 1995)
1951. Altar de la Mare de Déu de la Mercè, ofrena de la Confraria d’Ex-captius, amb pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat.
1956- Capella del Santíssim Sacrament. Tota ella decorada amb pintures al fresc d’ Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989).
1959- Altar de Jesús de Natzaret, amb escultura de Josep Mª Brull i Pagés , (Ascó, 15 d'abril de 1907- Ripollet, 9 d'agost de 1995).
1964- Altar del la Mare de Déu del Sagrat Cor. Obra de l’escultor Francesc Juventeny Boix (Montcada i Reixac l’any 1906 + Cerdanyola del Vallès, 27 d’agost de 1990 ) .
1987-Transformació de l’antic baptisteri en la Capella de l’Acolliment.
QUADRES
“Immaculada Concepció”, copia anònima d’una obra de Bartolomé Esteban Murillo.
“Baptisme de Jesús”, oli de Josep Mª Bosch, Prevere.
“La Pietat”, oli de Mª Teresa Batalla Martínez.
MONUMENTS
Monòlit al P. Angel Rodamilans O.S.B. Està situat al jardinet de l’entrada a l’Església per la Via Massagué.
Fou organista de la Parròquia als anys del 1901 al 1915. Morí immolat a la Serra d’En Camaró el 27 de juliol de 1936.
Pel que fa a la fotografià, complicada de fer per l’estretor del carrer - malgrat el nom pompós de Via Massagué – en feia penjar la que crec la millor , i que tenen a la seva pàgina els bons amics de
‘ pobles de Catalunya’ .
Nosaltres quan ens referim als dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el Govern de la II República Española, no podem – ni volem – oblidar el tristíssim paper de l’església catòlica amb l’excepció única del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
.JPG)
.JPG)
.jpeg)
