Retratava la Capella del Sant Crist del Cementiri de Casavells, que desproveïda quasi de símbols religiosos, i fent avui funcions de magatzem, manté encara l’estructura de l’altar.
De Casavells ens diu el diccionari català valencià balear , d’etimologia incerta, en un document de l'any 1182 apareix escrit Canavells, i a un de 1362 Canavellis (llatinitzat). En un treball en relació als topònims de l’Empordanet http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm ; trobava : Casavells
En aquest bell poble que pertany a Corçà hi havia un baster que a més a més tenia una gran traça per fer esquelles i cascavells per a tota mena de bestiar. Per això li deien en Cascavells. El mal efecte que feia aquest mot, que semblava que provenia de cascar vells, segur que va influir en la caiguda de la segona c.
Les entrades relatives a Púbol o Matajudaica son particularment ‘ sucoses’, malgrat que en el camp de la filologia no tinguin cap suport.
Llàstima que es deixaven Sant Martí de Cassà de Pelràs que els hauria donat ocasió de lluir-se, oi ?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario