forma conjunt amb la casa rectoral i es troba emplaçada a l'extrem O del nucli. És un edifici de planta de creu llatina amb tres naus i transsepte. El creuer és cobert amb volta semiesfèrica que s'alça sobre tambor octogonal d'estil neoclàssic, amb un ull de bou a cada cara, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells. La façana principal, coronada per una creu, té un portal allindat amb pedra molar vermella i al damunt un òcul. El campanar és de torre quadrada i es troba emplaçat a l'angle esquerre de la façana. Té un rellotge a la façana principal i una finestra d'arc rebaixat a cada una de les façanes. Més enllà del tràfic automobilístic, poques diferencies podem apreciar amb la imatge que recollia l’any 1919 el Josep Salvany Blanch.
Sobre la llinda hi ha incises les dates 1696 (al mig), 1762 (a la dreta) i MCMXXXIX (a l'esquerra), aquesta darrera referent a la restauració que va dirigir l'arquitecte Alejandro Tintoré Oller ( Barcelona, 1900 + Barcelona, 29.11.1962 ) , del que ultra les seves obres, trobàvem únicament la referència al traspàs de la seva viuda María Josefa Auger Grases, a l’edició de la Vanguardia del dissabte 5 de gener de 1991; ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i dates de naixement i traspàs d’aquest arquitecte, a qui devem una bona part de les esglésies aixecades i/o refetes desprès del conflicte bèl•lic que comportava la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República, i que adquiria a Catalunya proporcions de genocidi.
.jpeg)
Informació
facilitada per Blanca Tintoré
L’edifici religiós literalment fagocitat per les edificacions, és un veritable ‘ signe dels temps’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario