En aquella data el cens voltava el miler d’ànimes, i el castell està documentat des de l’any 1116 en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, el va cedir en feu als seus germans (Arnau, Bernat i Ramon Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell. El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemir. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març de 1841 - íd. 20 de juny de 1904), que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Luis Monreal Tejada ( Saragossa , 1912 - Barcelona , 1 nov de 2005 ), i Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013) , hi col•laboraren els Amics dels Castells.
Entusiasmava ben al contrari al Josep Olivé Escarré, que es col•locava al seu davant, amb l’ il•lusió d’un nen amb sabates noves, a les darreres hores de llum del dia 21.11.2014.
La descripció tècnica en diu ; castell de planta rectangular, format per diversos cossos d'edificacions juxtaposats. La part més antiga és a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a una sala estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta i més tardana. Entre totes dues hi ha ubicada l'antiga masmorra medieval. Més enllà, el basament de la torre s'eleva per damunt la fàbrica del castell, probablement del segle XIII. Vora seu hi ha un vaixell amb veles hissades esgrafiat a la paret. Els pisos superiors han estat molt reforçats i enriquits amb mobiliari antic i amb una pinacoteca de pintors catalans de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'exterior també ha estat restaurat. Dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix. Finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini de la mateixa època. Es troba a la mateixa paret que les altres dos, a la part menys modificada del castell.
El cens del Papiol a 31.12. 2013 era de 4.041 habitants, i ara , potser com l’any 1919, la població sembla no tenir cap interès, en divulgar el seu patrimoni històric i/o artístic.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario