CAPELLA DE LA PIETAT. ARBUCIES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de la capella de la Pietat d’Arbucies; llegia alhora de preparar aquest post, que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española , l'edifici de la capella de la Pietat d’Arbucies, que retrataven l’Angel Toldrà Viazo, l’any 1905, i el Josep Salvany Blanch l’any 1923, juntament amb l’escola Valentí Carulla i Margenat – també enderrocada en aquest cas en època franquista - fou incendiat, en restaren en peu només les parets, pel mal estat en que varen quedar però, l'ajuntament, propietari del solar per donació que havia rebut l’any 1922, les va fer enderrocar.

http://www.postalsdecatalunya.cat/index.php?tipus=3&opcions=1905+-+1911&opcions_text=&pagina=356&menu=127

http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/7918/rec/3

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-doctor-valenti.html


En els primers AÑOS TRIUNFALES nou rector, mossèn Llorenç Costa va constituir una ‘junta de reconstrucció’, que encomanava el projecte d’un nou edifici a l’arquitecte Bartomeu Llongueras i Galí ( 22/10/1906 + 2/10/1994 ).

El 20 d'agost de 1944 es va col•locar la primera pedra de l'actual capella de la Pietat i les obres varen durar set anys, amb data d'inauguració el setembre del 1951.

L'altar major el consagrà el bisbe de Girona, Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) l’any 1956, llavors s'inaugurà també el cambril.

Josep Cartañà i Inglés, va ser un dels signants de la Carta Colectiva del Episcopado Español, que recolzava als sediciosos, i posava als clergues, religiosos i seglars, de les zones que es trobaven sota el control legítim de la II República en greu situació de risc, i que com preveia l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), comportaria anys a venir un allunyament – potser definitiu – de la ciutadania vers la religió i l’església.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Havíem dinat al restaurant la Trona, del carrer Camprodon, 93 d’Arbucies, que us recomanem.