El relleu ubicat a la façana exterior de l'edifici formava part de l'antiga església de Sant Martí – de la que nomes es conserva el campanar - construïda l’any 1550.
L'edifici fou començat pel rector Antoni Maimir l'any 1779 i fou fet a joves (és a dir, hi participa tot el poble, sense cobrar jornals). L'obra s'acabà l'any 1783 i fou beneïda el 23 de novembre d'aquell mateix any, essent bisbe de Solsona, Rafael Lasala i Losela ( Vinaròs, Baix Maestrat, 1716 — Solsona, Solsonès, 1792 )
Sant Martí Sesgueioles té gràcies a l’Apel•les Mestres i Oñós (Barcelona, 29 de octubre de 1854- 19 de juliol de 1936), el seu ‘espai propí . a la literatura de casa nostra :
http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/Margarido
http://www.todocoleccion.net/libros-antiguos-poesia/margarido-apel%C2%B7les-mestres-poema-6-edicio~x29861228
El preciós
retaule que retratava el Josep Salvany Blanch, no sobrevisqué als estralls que provocava l’alçament del militars feixistes
encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la denominació “Guerra Civil “ la creaven els
historiadors feixistes, i dissortadament ha calat força. Les mal
dites “ Guerres Carlines” ,
insurreccions militars de manual, no es
qualificaven de “ guerra civil”.
https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/esglesia.html
Quan a l'altar major actual, la pàgina adjudica l’autoria a l'arquitecte Miquel Pallàs – ens agradarà tenir noticia del cognom matern , del lloc i data de naixement i traspàs, i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com - fou inaugurat el 16 d'agost de 1953.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-1
El baldaquí i les
pintures murals de l’altar són de factura contemporània. Cap dada de l’autor ,
com és “ mal costum” ens aquest dissortat reialme. Per descomptat, esperem tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/11/goigs-sant-marti-sant-marti-de.html
Aquestes terres de l’Anoia sobirana, necessiten per damunt de tot, que la ciutadania – els catalans de peu – tombin els seus ulls, i s’adonin que fora de Barcelona també hi ha vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario