Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
D. Eusebio Güell y Bacigalupi, Conde Güell, constituyó el 15 de Julio del año 1901 la compañía Asland, con un capital inicial de 2,5 millones de pesetas. Grande era la tarea que tenía que realizar y que se prolongó hasta 1904, con la inauguración de la fábrica. En ese transcurso pero, intervino el ingeniero Rafael Guastavino Pedraza, quien influyó en el diseño de la fábrica, además de explicar las ventajas del cemento portland y del nuevo sistema de fabricarlo, proveniente de Estados Unidos. Aunque más adelante volveremos a hablar de ellos. Según datos obtenidos de la Enciclopedia Catalana, 1994, el primer consejo de administración de la compañía ya estaba creado en el año 1901, siendo Eusebio Güell el presidente, con la ayuda de su vicepresidente y cuñado, Marqués de Comillas, Claudi López i Bru. Como ejecutivos, figuraban, el gerente, Lluís Ferrer-Vidal i Soler, con la ayuda de Joan Josep FerrerVidal i Soler, cuñado también de Eusebio Güell, además de Isidor Pedraza, que ocupaba el puesto de Director General, puesto que cedió a Rafael de Verhulst cuando se empezó la fabricación de cemento, hombre con experiencia en la fábrica de portland Atlas Work de Pensilvania (USA).
Pàgina 88 i següents de ‘Los pioneros del hormigón estructural: de Europa a Cataluña’, de Sergi Camps Goset.
El Juan Barnola Espelt em feia arribar una imatge de l’escola que apareix al llibre del Centenari d' Asland.
Les colònies oferien serveis als seus treballadors, que l’estat no oferia encara de forma general, escola, metge, economat,... , a dia d’avui l’estat ha deixat d’oferir aquests serveis en aquella part del territori en el que viu un petit nombre de persones, em deien a Puigverd d’agramunt que veuen al metge un cop cada 15 dies, que al poble no hi ha botiga, ni escola. Us parlo d’una població que es troba a 2 quilometres d’Agramunt a la comarca de l’Urgell, Lleida, no de llagarrets com Glorieta, o la Sala de Comalats, l terme de Passanant i Beltall, a la comarca de la Conca de Barberà, Tarragona. L'ajuntament de Passanant acollia les escoles, hem demanat dades de quan es va fer aquest edifici i qui en va ser l'autor al consistori. Si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Tenim ja més 900 edificis escolars, ens falta temps per fer-ne la ressenya i publicar-los a http://sae.altanet.org/houmuni/web/passanantturisme//elsnostrespobles/passanant.php , també estem prop de les 20.000 còpies per part dels lectors, està clar que hi ha persones interessades en aquest tema, oi?.
En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Seguim amb la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, ho fem quasi en solitari, Catalunya s`’expressa amb senyeres als camps de futbol, i alhora amb l’absolut menyspreu dels seus trets d’identitat històrica. Continuem insistint en demanar la col•laboració d’ almenys un català per cada parròquia, pedania, poble, vila i/o ciutat, pensem que no és demanar massa, o si ?.
Alhora, dissortadament però , l’experiència – tenim recollides més de 880 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Aquesta escola fundada per la companyia Asland, regentada per La Salle en aquells moments,en l'actualitat segueix essent una escola, en aquest cas, pública.
ResponderEliminarVoldria afegir una correcció, efectivament Rafael Guastavino va fer el disseny de la fàbrica de manera esglaonada, però el seu segon cognom és Moreno.
ResponderEliminarPedraza es el cognom de la persona que feia d'intermediari entre Eusebi Güell i Guastavino , i era el ingeniero Isidoro Pedraza de la Pasqua