Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
La proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :
Quasi el 40% en Centres religiosos
Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.
Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .
La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.
Llegia a : http://www.twosearquitectes.com/celesti_campmany.pdf
1912 PROJECTE DEL LICEU ESCOLAR PER EN FREDERIC GODÀS AL CARRER BLONDEL DE LLEIDA Frederic Godàs i Legido (Lleida, 1879 – Senaillac, 1920), encarregà el projecte d'una nova seu del Liceu Escolar a l’arquitecte Celestí Campmany Pellisser ( Lleida 1847 + Lleida, 28 de novembre de 1914.) qui el realitzà al febrer de 1912, i en la memòria del qual s'explicita: "El proyecto del edificio que se trata de construir es un cuerpo de edificio de 24 metros de fachada por unos 20 metros de fondo en el centro del solar adquirido de treinta y dos metros de fachada ...” A la planta baixa, a part de l'entrada amb la porteria i l'accés vertical a les altres plantes, es distribuïren un saló d'actes i cinc aules. L'edifico era exempt, la seva façana principal donava al carrer Blondel i als dos costats, i per la part posterior estava envoltat pels patis d'esbarjo. A la primera planta, a part d'una ala de l'edifici en la que es situaven un total de sis aules, la resta es destinava a organització i servei intern del centre, a més de la vivenda del director. La segona planta es reservava per les ensenyances especials i l'internat del mateix. Al gener de 1913, Celestí Campmany presenta a l'Ajuntament de Lleida el projecte de l'ampliació de la tercera planta del Liceu, i la redistribució de la primera i segona planta de l'edifici que estava en construcció. Al primer pis situa un total de vuit espaioses aules a més d'un despatx i els serveis. Mentre que a la segona distribueix totes les dependències del internat. Al mateix temps desapareix la vivenda del Director, amb el que tot l'edifici es dedica a l'ensenyança. El nou centre escolar fou inaugurat el dia 31 d'agost de 1913, al frontispici de l'edifici es podien llegir els noms de: Rousseau, Froebel, Spencer, Montesino, Vives, Llull, i al coronament de la façana el de Pestalozzi. Es tracta d'un edifici modernista sota una composició classicista dominada per la simetria. Representa una important evolució estilística de l'arquitecte, encara que no s'ha de perdre de vista la capacitat d’anàlisis dels primers tècnics historicistes, i la seva capacitat d'adaptació, que hem vist en vàries ocasions al llarg d'aquest treball. Aquí es planteja un pas més en l'evolució de l'arquitecte, doncs adopta l'estil arquitectònicament vanguardista en aquella època, el modernisme, per a projectar un centre d'ensenyança pioner a la ciutat. Aquest edifici que va estar al costat de la Casa Xamar, fou ensulsiat sobre els anys 70 del present segle.
Podeu veure’n més imatges a : http://quinalafem.blogspot.com.es/2012/11/213-liceu-escolar-in-memoriam.html
Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Catalunya us en deurà una.
No hay comentarios:
Publicar un comentario