ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DEL CONVENT DE CARMELITES DESCALCES, JESÚS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Retratava l’església de Sant Josep del Convent de les Carmelites Descalces, de la població de Jesús, al terme de Tortosa, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de una nau única amb capella laterals entre els contraforts i absis poligonal de cinc costats. A l'exterior destaca la seva imponent presència dels volums que la conformen, molt compactes i d'una austeritat evident; vegeu la maçoneria emprada en els seus murs i contraforts (cal recordar els casos del noviciat de les teresianes, també aquí a Jesús, o dels edificis baixos dels jesuïtes al complex de l'observatori de l'Ebre a Roquetes), mentre el maó és utilitzat a certes parts dels contraforts i en els emmarcaments de les finestres. Els contraforts, escalonats, arriben fins el mateix inici de la teulada, de doble vessants molt pronunciat. Les parts sustentadores -tant poc típiques d'aquesta tipologia constructiva a Catalunya- recauen a solucions pròpies del neogòtic i es presenten com a principi d'organització vertical de l'edifici.

L'interior, presenta un absis poligonal de cinc costats que resolt la seva volta amb dos solucions diferents d'arestes reforçades amb nervis. La nau, de cinc trams, es cobreix amb volta de canó i en els dos últims trams es disposà un cor. Les capelles laterals són rectangulars.

 

 

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/63451

Entre 1887 i 1888 es va construir el gran edifici que avui en dia existeix, gràcies a les donacions d'una senyora que va viure els últims anys de la seva vida amb les germanes de la carmelites, ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs d’aquesta benefactora a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fets que els cronistes de la victòria descriuran com ‘la Guerra Civil’ , fou utilitzada com a fàbrica per produir sabó (els camions penetraven fins a dins de tot l'edifici), i encara que no va sofrir importants desperfectes, cal ressenyar la pèrdua de la major part dels vitralls artístics que decoraven els finestrals alts (les capelles no disposaven de finestres).

Fins al moment present, les úniques transformacions realitzades són a nivell ornamental: grans teles pintades a l'oli decoren les capelles laterals (pintures realitzades per una de les germanes del convent). Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , del noms i cognoms d’aquesta artista, quina obra no podíem admirar en aquesta ocasió.

El bisbe Félix Bilbao Ugarriza (Bakio, Biscaia, 18-V-1873 + Tortosa , 18 de novembre de1943) va ser un dels signants de la carta ignominiosa que alhora que la mort de milers de persones, comportaria anys a venir, la creixent descreença de la ciutadania vers una jerarquia que tornava a escollir a Barrabàs.

  Que Sant Josep   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  tortosins, teianencs, urgellencs,  portellans,  barcelonins    ,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,  menors no acompanyats,    ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.