La comarca del Solsonès té el tristíssim honor de formar part de la ‘Catalunya desconeguda’ , val a dir que ara una mica menys, gràcies a l’Esteve Roig Campama, que publica unes imatges de l’església de Santa Maria de Solanes.
Reprodueixo de Patrimoni Gencat ; sobre el setial del "Castell de Solanes", documentat al segle XI, s'alça en l'actualitat la Masia de Solanes. El lloc conserva, però, la fisonomia allargada característica dels castells d'aquella època, amb l'església de Santa Maria de Solanes, d'estil romànic i datable al segle XI, a l'extrem sud. L'edifici és d'una nau, lleugerament trapezoïdal, amb absis semicircular, orientat a llevant. La nau és coberta amb volta de canó. Els murs de la nau convergeixen cap a l' absis i són de diferent llargada, fet que determina una desviació de l'arc presbiteral i l'absis. L'absis presenta decoració d'acuacions en sèries de tres entre lesenes. La portalada es situa al mur de migjorn. Té tres finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada; una a l' absis, un altra al mur a migjorn i l'altra al mur de tramuntana. El parament és de pedres tallades a cops de maceta arrenglerades. El frontis és coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures.
El sostre es va refer desprès que s'ensorrés la volta a principis del segle passat. Alçant les parets perimetrals poc més d'un metre i cobrint-lo amb teula àrab.
A http://www.lladurs.cat/art_rural.php?id=61&fit_id=62 ens diuen;
Solanes és una de les cases més antigues de Montpol: la primera notícia on s’esmenta el Mansus Solanes és de l’any 982. La capella de la casa de Solanes és una construcció del romànic llombard del segle XI. Té una sola nau, de planta rectangular, i un absis semicircular decorat a l’exterior per un fris de triples arcuacions entre lesenes. Depengué dels senyors de la casa de Solanes fins que aquests la cediren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, el 1184.
En una consueta de l’any 1778 de la parròquia de Montpol, el rector anotà que a l’església de Solanes es deia missa per la Mare de Déu d’Agost i per la Santa Creu de Maig, moment en què hom hi beneïa el terme.
A mitjan segle XIX el rector de Montpol precisava que era oberta al culte públic i que n’era titular la Mare de Déu de l’Assumpció.
Lladurs té un terme de 128,0 km² i tenia un cens a darreries de l’any 2014 de 195 habitants. El sostre demogràfic 1.259 veïns s’assolia l’any 1857, coincidint amb la fase més expansiva del comerç amb les colònies americanes, que al crit de ‘ESPAÑA NOS ROBA’ , declararien la seva independència durant el segle XIX.
La pèrdua d’un 84,51% de la població en un tant curt període de temps, no és conseqüència de cap desastre natural i/o atòmic, l’estultícia i corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA en son les responsables. La ‘democraciola’ no suposarà dissortadament altra cosa que un canvi estètic :
http://www.eldiario.es/politica/PP-Ana-Mato-europeo-Bruselas_0_510599727.html
http://politica.elpais.com/politica/2016/09/06/actualidad/1473161192_063355.html
http://www.diarioya.es/content/el-esc%C3%A1ndalo-de-los-sobres-del-pp-llega-a-los-medios-internacionales
http://www.eldiario.es/clm/empresa-marido-Cospedal-millonaria-elecciones_0_351015131.html
http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/03/16/56e94895268e3eb9418b4583.html
http://elpais.com/agr/gurtel_ano_v/a
‘Estado de Derecho’ és l’expressió més reiterada dels nostres politics; diguem de que presumeixes i et diré de que manques, oi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario