IN MEMORIAM DE L'ACADEMIA MONT-CERDÀ I ELS SEUS MESTRES. PUIGCERDÀ. GIRONA.CATALUNYA

Quan començàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica, - fins aleshores retratàvem els edificis escolars edificats per la Mancomunitat de Catalunya, i més tard per la Generalitat sota el breu govern ‘democràtic’ de la II República - l’únic veritable moment de llibertat que s’ha viscut a la península ibèrica – pensàvem que trobaríem el recolzament de les administracions ‘democràtiques’ , almenys de les catalanes; dissortadament en massa ocasions no ha estat així. Esperàvem també trobar molta col•laboració de la ‘ciutadania’, tampoc l’encertàvem aquí, encara que hem tingut la fortuna de trobar persones arreu de Catalunya, que ens han facilitat informació i ajuda. El fet és que hem superat abastament les 1000 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya

A l’objectiu inicial de recuperar la ‘memòria històrica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista’, s’hi afegia de forma natural i lògica, reivindicar la memòria de les persones que patien la repressió del regim de terror del sàtrapa, i també d’aquells que malgrat tot, continuaven resistint i mantenien viva l’esperança de salvar – una vegada més – la nostra llengua, la nostra cultura, i el desig de llibertat que portem els catalans inscrit a l’ADN

Rebia un email de l’Eduard Garrell Llopis en el que em deia ;

Benvolguts, he llegit el l'article sobre les escoles abandonades, i com que és un tema que m'interessa em sentiré honorat de poder-vos oferir la meva modesta col•laboració.

Vaig néixer al 49 i de ben petit el pare Ramon Garrell Casanovas - Sant Sadurní d’Anoia, 6/2/ de 1911 + Barcelona, 26/9 de 2004 a Barcelona - (mestre depurat) em duia a la feina a l'Editorial Prima Luce, fa temps desapareguda, que de fet estava formada per una societat de mestres i pedagogs de la república depurats pel franquisme, al 66 hi vaig entrar a treballar i he estat en contacte amb el mon de l'ensenyament, l'editorial i el llibreter fins la meva jubilació. Us brindo el que la meva memòria permeti.

Del 64 al 67 vaig anar a l'Escola Mont Cerdà, de Puigcerdà. N'era director i propietari un altre mestre de la república, el Sr. Avellanet, fill de Bellver, i feia una mica de sanatori pels nens desnerits de Barcelona, que hi estàvem interns. De fet, l'escola formava part d'una xarxa de supervivència, i també de resistència, d'una colla de professionals que van intentar mantenir un ensenyament tal com l'havien entès i practicat durant la república, trampejant amb la dictadura. No sé si la teniu catalogada, ni si en pot estar.

De l’edifici de l’escola en trobava informació a la xarxa :

El 19 de juliol de 1885, a iniciativa de Bartomeu Puig, es construí un edifici al costat de l'estany, per albergar uns banys i un saló de cafè.

Posteriorment, aquest edifici s'utilitzà per ubicar l'Acadèmia Mont-Cerdà , i anys més tard l'Escola de Formació Professional.

Actualment acull una part de l'Escola Bressol de Puigcerdà.

Amb l’ajuda de moltes persones espero recuperar la memòria dels mestres que patien la represàlia del feixisme, dels que resistien durant els ‘anys foscos’ ja en una escola pública dominada per elements hostils a Catalunya, ja des de les escoles privades, que esdevenien oasis de resistència. S’ha fet injustament des del ‘progressisme’ – sovint una de les disfresses del cleptofeixisme – una llarga i injusta campanya de desprestigi de l’ensenyament que s’impartia en les escoles i/o acadèmies privades. És una obvietat recordar ara que l’escola pública, recuperava una mínima part del seu antic prestigi, molts anys desprès de la mort ‘legal’ del sàtrapa.

Sou pregats també d’ajudar-nos a recuperar la memòria d’aquells/es mestres que sacrificaven la seva vida per ‘salvar-nos els mots’, esperem les vostres imatges i històries a l’email coneixercatalunya@gamil.com

Catalunya us en deurà una.