martes, 20 de septiembre de 2016

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ DE VILANOVA I LA GELTRÚ?. EL GARRAF.

No la trobàvem a la llista de monuments, val a dir , això encara és el REINO DE ESPAÑA, que no ens semblava MOLT estrany.

Des de l’1 d’abril de 1939 primer des del REGIMEN, i desprès amb•”l’ inèrcia perniciosa” que bàsicament s’inoculava als funcionaris i/o treballadors de les administracions publiques, s’ha fet una GRAN TASCA per minimitzar, esborrar, amagar, diluir ,... , la nostra història, la nostra cultura, el nostre patrimoni històric i artístic,..., que tot just celebrant el 80 AÑO TRIUNFAL DE LA DICTADURA FRANQUISTA encara trobem algunes mancances, cal valorar-ho com un mal menor.

En relació a la casa Ramona i la seva capella la Montserrat Orriols Arnabat, publica al facebook :

En aquesta casa hi vivia una cosina- germana de la meva àvia. Es deia Ventura Carreras i estava casada amb en Pedro Pascual. Jo hi havia anat de visita amb l' àvia moltíssimes vegades i, amb les meves germanes ens escapàvem i corríem per tota la casa on tot eren sales i més sales plenes de mobles , quadres, llampares i pintures a les parets..Era una preciositat ! Com que aquest matrimoni no havien tingut fills, ho van heretar tot uns nebots i ho van desmuntar sense miraments.

Hauria pogut ser un museu !


L’Enric Miró Amat, ens diu ; el sagrari de la Capella,obra de Jujol, esta instal•lat a l’església de Sant Sebastià. Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’església Ortodoxa ens diu en relació a l’església ; La nostra parròquia es va crear a finals de l'any 2010 a través del nostre rector Constantin Alin Toader. La majoria dels membres de la comunitat són procedents de Transsilvana (Romania).

A l'estar en un país diferent i lluny de casa, el fet de trobar-se en l'església és un bon punt de suport i de trobada.

Als inicis la comunitat de romanesos es trobava a les grans comunitats parroquials, com ara la de Barcelona, però amb el temps i l'augment dels seus membres ha comprat que es creï una parròquia a Vilanova i la Geltrú.

Utilitzem com a espai de culte la parròquia de Sant Sebastià que ens la cedeix l'Església catòlica de Sant Antoni.




Ens agradarà saber a ,l’email coneixercatalunya@gmail.com quan es va fer aquesta església, qui en va ser el promotor, i qui l’autor; aquestes dades – habituals als països situats nord enllà, son els que atorguen la qualificat de civilitzada a una Nació, altres fenòmens com la corrupció activa i passiva tan comú al REINO DE ESPAÑA, també ‘retraten’ la seva ‘qualitat’.

Fran Mose ( Francisco Manuel Moreno Segura ) m’enviava un enllaç on es diu de l’església de Sant Sebastià :

A l’antic camí de Mar, l’actual carrer de Sant Sebastià, es va construir extramurs una capella dedicada a sant Sebastià. La decisió es va prendre l’any 1525, en prova de gratitud dels vilanovins al sant per haver-los lliurat de la pesta quan va ser invocat l’any 1507. La nostra vila ha tingut sis capelles extramurs (dedicades a sant Joan, sant Cristòfor, sant Gervasi, santa Magdalena, Nostra Senyora de Montserrat i sant Sebastià) totes elles conservades i només dues absorbides per la trama urbana, la de sant Joan i la de sant Sebastià, la qual encara era fora del recinte urbà com es pot apreciar en el Plano de Villanueba y Geltrú con sus immediatos terrenos de l’any 1751.

Les obres de construcció de la capella de sant Sebastià van acabar l’any 1530 i a l’any 1541 es va col•locar la campana. Es desconeix la data de les obres de reformes posteriors de la capella primitiva. La capella d’arquitectura senzilla i probablement remodelada amb els models de la Contrareforma, dóna nom al carrer, el qual apareix per primera vegada en un plànol de l’any 1861.

Quan a la descripció llegim ; capella d’una sola nau, d’una única façana al carrer i campanar de cadireta d’una arcada sobre la porta. Nau de quatre trams separats per torals i coberts per volta de canó amb llunetes. Contraforts exteriors a excepció dels que formen una capella lateral, la sagristia i l’accés al cor. Absis semicircular amb coberta d’un quart d’esfera nervada. Cor de volta escarcera amb llunetes ocupant el primer tram de la nau.


Cap dada del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte.

A la fitxa tècnica hi ha una fotografia que identifico com el Sagrari. Obra de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949)


Ens agradarà rebre'n confirmació a l'email coneixercatalunya@gmail.com, i si fos possible una imatge de millor qualitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario