Quan a la seva descripció ens diu patrimoni Gencat ; pont d'un sol arc,molt airós,tot de pedra. La barana està un xic malmesa i té esquena d'ase. Passa per sobre del riu Ges,afluent per l'esquerra del Ter.
A la mateixa pàgina llegim; Pont de la Riera, sobre el riu Fornés, un xic més amunt de Sant Pere de Torelló.Comunica la població amb el mas Riera i altres d'aquell veral.
El riu Fornès és un afluent de vessant esquerrà del riu Ges, un afluent del Ter. Neix al vessants meridionals de la serra dels Llancers, prop de Falgars d'en Bas, dins el terme de Joanetes (Garrotxa). Després de passar per la Vola, desemboca al seu col•lector davant Sant Pere de Torelló
El riu Ges neix a la Serra de Santa Magdalena, al Ripollès; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó. A Sant Pere de Torelló recull les aigües del seu afluent, el riu Fornès, que neix als vessants occidentals de la Serra dels Llancers, a la Garrotxa. A Torelló, vessa les seves aigües al riu Ter.
No tinc clar si el pont salvava el Ges o el Fornès, agrairé que algú més qualificat ens ho aclareixi a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ens encanten els ponts medievals i, sobretot, els de muntanya, allunyats de les concentracions urbanes, acostumen a ser d’un sol arc que s’aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura.
Per reforçar més l’arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, es donava a aquesta la forma de llom d'ase, habitualment amb pendents suaus per facilitar el pas de persones i animals sense masses dificultats, val a dir que el pont de la Riera, té el seu punt de dificultat que ha obligat a fer-hi uns esglaons.
No he sabut veure – insisteixo en que el dia s’anava apagant i les ombres dels arbres de ribera no ajudaven gaire - els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra,[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt esdevingués sòlid i resistent per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.
Els ponts han exercit des de l’antigot una fascinació quasi màgica sobre els homes, a Roma els encarregats d’erigir-los s’anomenaven pontífexs, literalment ‘faedors de ponts’ , les seves funcions anàvem més enllà de les merament tècniques, ja que ells eren els encarregats d’oferir sacrificis a les deïtats fluvials per amansir la seva colera. El gran prestigi d’aquest col•lectiu quin màxim responsable rebia el títol de summe pontífex , va fer que amb l’arribada del Cristianisme la designació quedes reservada únicament al papa de Roma.
L’església s’ocuparà d’arranjar i bastir nous ponts per facilitar el trànsit dels fidels, en aquesta tasca els fraters pontifici - una mena d’ordre d’enginyers – s’encarregarà d’assessorar en la construcció d’aquestes infraestructures.
La complexitat i l’audàcia d’alguns ponts medievals, va portar al poble senzill, a relacionar la seva construcció més en l’acció del maligne, que en l’activitat de l’església, i per arreu van sorgir les llegendes del Pont del Diable.
Vaig tenir la sensació de que la nostra visita ‘ destorbava’ l’activitat d’una parella que s’estaven dins del seu vehicle al pàrquing, els demano disculpes des d’aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario