Crisant Palau, publica fotografies de la Masia Can Oliveres Vell de Lliça de Vall, datades a la dècada dels 50- 60 , en las que s’aprecia que hi havia - encara – activitat en aquest Masia de tres crugies amb la coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, que té adossada un cos a ponent i un altre a llevant.
Al centre se situa un portal d'arc de mig punt format per tretze
dovelles i flanquejat per dues finestres de maons, de factura més recent, de
les quals l'esquerra té la llinda de fusta. A sobre del portal se situa una
finestra coronella tapiada transformada en finestra simple. A banda i banda es
localitzen dues finestres gòtiques d'arc conopial amb guardapols motllurat
remades per l'escultura en baix-relleu d'un arbre amb arrels acompanyat de les
cares d'un home i una dona. Sota el guardapols, als brancals, se situen quatre
cares corresponents a un home, una dona i dos infants. Totes les obertures de
la planta primera semblen haver tingut una espitllera que va ser espoliada en
algun moment i de la qual s'hi ha refet el parament amb maons i morter. També
s'intueix en aquesta planta la presència d'un rellotge de sol del qual només en
resta el gnòmon.
Pel que respecta al parament, bona part de l'arrebossat ha desaparegut,
cosa que permet observar com la planta baixa és feta amb pedra i la planta
primera bastida amb tàpia.
El cos annex a ponent té una porta simple feta de maons amb llinda de fusta
a sobre de la qual se situa una finestra que sembla feta amb carreus
reaprofitats.
El cos de llevant es més baix i de factura més recent. S'hi accedeix per
una gran obertura simple amb llinda de fusta, parcialment tapiada. El mas es va
ampliar cap al nord amb un cos addicional compost per quatre crugies i carener
perpendicular a la façana que té, en el seu extrem nord oriental, un cos
sobre-aixecat amb coberta composta.
Al davant de la masia s'hi conserva, tot i que modificada, una pallissa i
una era pavimentada, així com un pou obert de pedra amb dos columnes que devien
suportar una fusta i on se situaria la corriola per extreure l'aigua.
Ca n'Oliveres vell és un clar exemple de mas que anà modificant la seva
fisonomia al llarg del temps tot afegint i eliminant elements en base a les
necessitats del moment.
En una acta de donació conservada a l'arxiu parroquial del 10 de febrer de
1674 es fa menció a la casa.
En els dies foscos que seguien a l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
i DEMOCRÀTIC de la II República (1936) fou escollit alcalde del
municipi Joan Ramon i Vila, fill de Ca n'Oliveres vell.
http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=970
La imatge de l’any 2020, més enllà del
color, evidencia abandó.
Em costava un gran esforç fer aquesta més que minsa publicació, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, amb el resultat del trencament de l’húmer , el dit petit de la mà, alguna costella, i contusions generals.
L’any 2010, encara laboralment actiu, patia un accident quan cercàvem la Poua del Sailoic, al Moianès:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/trencat-per-vacances.html
Més d’un any desprès acomplíem la nostra recerca :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-saiolic-antic-terme-de-marfa.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-sailoic-ii-antic-terme-de.html
Toca pouar a la paremiologia,” A gran dolor, paciència major, perquè a qualsevol mal, la paciència és remei”
No hay comentarios:
Publicar un comentario