El sostre demogràfic d’Oliola s’assolia el cens de 1857 amb 999 ànimes, i
es tancava l’any 2020 amb una població de dret de 203 habitants. La superfície
del municipi es de 86,3 km² , aquesta
sangria del 79,68%, és una mostra fefaent de la pèssima gestió de la “ cosa
pública” al REINO DE ESPAÑA.
Ens aturàvem a retratar la quasi ensulsiada església de la Marededéu del Carme de Claret,
de la que ens diu Patrimoni Gencat; edifici d'una nau, de planta rectangular.
Tota l'obra és de pedra. La façana, de pedra de carreu, té una porta accés
amb arc apuntat, al costat dret hi ha una placa amb inscripció, damunt de la
porta una altra també amb inscripció. Hi ha una finestra geminada d'arc apuntat
i damunt d'aquesta hi ha una altra en forma d'estrella. Es remata la façana una
cornisa decorada, damunt de la qual hi ha una creu i dos pinacles. A la paret
del costat esquerre de la façana hi ha dos finestres, una amb arc apuntat i
l'altre amb forma circular i cornisa decorada correguda a la paret dreta.
La Mare de Déu del Carme és l'església parroquial de Claret, llogaret del
municipi d'Oliola, aturonat a la partió d'aigües entre el Llobregós i el Sió.
Per la inscripció que trobem a la façana de l'Església sabem que fou manada
construir l'any 1903 per "D. Faust de Dalmases i de Massot, Baró de
Bollidor", dedicant-la a la memòria dels seus pares.
Faust de Dalmases i de Massot (Cervera, Segarra, 1870 — València, 1938 ) . Historiador,
llicenciat en dret,
Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor i la castlania d'Oliola.
Formà una copiosa col·lecció de
documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca,
actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.
Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciutat de Cervera (1890), de
consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància
i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).
Col·laborà en la revista Catalana (1919-26), en el Boletín de l’Academia de
la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia
de Bones Lletres de Barcelona (1904).
L’Església de Claret, és l’excepció de la norma en aquest entorn d’Oliola,
pel que fa al seus estil arquitectònic, i atesa la qualitat intel·lectual del
seu promotor, podem suposar que va encarregar l’obra a un mestre d’obres i/o arquitecte
de Cervera, i àdhuc de Barcelona. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
http://locarranquer.blogspot.com/2015/03/el-fons-del-llinatge-massot-dalmases.html
la Maria Carme Vidal i Torruella, retratava l’any 1983, l’Església encara “sencera”, en la nostra visita fa escassament quatre
anys, l’Església ja estava molt malmesa, les cases però, encara no havien patit danys. Ahir, 1.07.2021 l’espoli era del tot evident.
Reiterava a la Marededéu del Carme
de Claret, la pregaria que havia fet
davant del runam de Santa Magdalena a
Maravella, i encara desprès a la capella de
la Marededéu del Pilar, en la que demanava a l’Altíssim que no deixes sense sanció als
responsables de tanta desolació.
Maleïts !!!!!!!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario