domingo, 4 de julio de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE COSCÓ. OLIOLA. LA NOGUERA

 

El Pere Albert Carreño retratava l'església parroquial del nucli de Coscó, advocada a Santa Maria, al terme d’Oliola a la comarca de la Noguera.

 

 








El Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) ,  Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1738101.xml


Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral; actualment aquest arc és tancat per un envà, que correspon al procés de remodelació que tingué l’església, al qual pertany també la decoració interior que encara conserva, recentment rehabilitada, i l’obertura de capelles en els murs nord i sud; així mateix, s’afegí un cor a ponent i una sagristia a l’angle sud-est. Possiblement s’ha de relacionar aquesta reforma amb el canvi de la porta original, substituïda per l’actual portal dovellat en el qual es llegeix la data de 1588. Encara, posteriorment, es va construir el campanar de torre, sobre l’angle sud-oest de la nau, on es veu la data de 1853.

 

Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, i en la façana sud n’hi ha unes altres dues del mateix tipus, totes paredades, que corresponen a l’obra original.

 

L’aparell de les parts originals és de carreu petit ben tallat i polit, disposat molt regularment en filades uniformes, i en la part baixa de l’absis, fins a nivell de l’ampit de la finestra, s’aprecia un canvi d’aparell amb el parament format per carreu sense polir, disposat en filades regulars amb juntes molt grasses; aquest fet palesa una formulació constructiva menys acurada, que no hem d’interpretar com una diferència cronològica, sinó com un canvi tecnològic en el procés constructiu, que hem de situar dins les formes pròpies del segle XII.


En aquesta ocasió tampoc a Patrimoni Gencat  tenen imatges del interior.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=421


Oliola té una superfície de 86,3 km² , i tancava l’any 2020 amb 203 habitants de dret, malgrat els continuats espolis que ha patit i pateix, encara conserva elements patrimonials d’interès.


Cal confegir una llista dels municipis de Catalunya que es troben en risc de despoblament, o potser només caldrà demanar-la a l’allau de lladres del camí ral,  que assolen aquestes terres , oi?.

No hay comentarios:

Publicar un comentario