La història, trista, és molt comú en aquesta societat nostra, una relació de parella – casada per l’església – es va deteriorant, fins al punt que l’home planteja el divorci civil.
El domicili conjugal està escripturat únicament a nom del marit, malgrat que la hipoteca es pagava en un compte comú a nom dels dos, on s’ingressaven les nomines, ell va insistir en que d’aquesta manera “ pagarien el pis més aviat”.
Es plantejava doncs la devolució a la dona de la part de l’import de la hipoteca que havia satisfet, d’acord amb el que es disposa per analogia a l’article 361 Codi Civil i concordants.
Algú però – sempre hi ha qui vol fer negoci amb la desgracia aliena – convenç al marit de fer un canvi de compte, i traslladar al nou el pagament del rebut de la hipoteca, i al ensems començar a menystenir a la dona, en privat i en públic – evitant colpejar-la – , i al cap d’un temps oferir-li menys d’un terç del que ella havia aportat perquè marxi de la casa. Les amenaces de que intervindran “ policies amigos” de tant repetides, acaben fent entendre a la dona que tot és mentida.
La dona li fa una proposta per burofax, en la que li diu que llevat d’acord interposarà una denuncia per un presumpte delicte d’apropiació indeguda, article 253, y concordants del Codi Penal, advertint-lo de que l’alçament de bens també està sancionat, i demanant-li la identitat de qui li dóna aquests mals consells, per denunciar-lo com instigador.
La denuncia ja està al Jutjats, el marit presumeix de que hi ha una “ xarxa “ de funcionaris, manifestament misògins, que SEMPRE acaben arxivant les denuncies.
La dóna presentarà al Jutjat un Certificat expedit per l’empresa, on consta el període de temps en que la nomina s’ingressava en el compte comú, molt ens temem però, “ España y yo, somos asi Señora “ que aquest Conte de Nadal, acabarà a :
Inspección de los Juzgados y Tribunales
C/ Trafalgar, 27-29 – 28010
Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario