CASTELL D’ÈGUET. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA “

 

La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Jordi Bolòs i Masclans(Barcelona, 1955),  i el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), escriuen del Castell d’Èguet que retratava el Vicent Miralles Tortes:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712701.xml

De l’antic castell d’Èguet,  en resta actualment una torre bastida sobre una elevació abrupta de roques granítiques.

 És una torre de planta gairebé quadrada; si ens hi fixem ens adonarem que és, però, lleugerament trapezoïdal, potser a causa d’adaptar-se a les característiques de la roca. A l’interior, els costats tenen una longitud que oscil·la entre 210 i 230 cm. El gruix de les parets és de 140 cm.

 L’alçada actual és d’uns 8 metres , repartits entre un nivell inferior i un de superior. Segurament, quan fou construïda era una mica més alta. La base, bastida sobre una roca granítica prominent, és lleugerament atalussada.

Els murs són fets amb pedres irregulars, sense treballar, algunes amb formes força allargades. Són col·locades, però, en filades i unides amb morter de calç. Als angles, els carreus són més treballats i més grans.

 

A uns 2 metres  del terra, a la cara occidental, hi ha una porta, acabada amb un arc de mig punt, fet de 9 dovelles; té una amplada de 80 cm i una alçada de 170 cm. Per sobre d’aquesta porta, al pis superior, hi ha una altra porta, acabada amb un arc de mig punt format per lloses col·locades a plec de llibre. A més d’aquestes dues obertures, al nivell superior també hi ha sengles espitlleres als costats nord i est.

El compartiment inferior és acabat amb una volta de canó.

En un dels costats de la volta hi ha una obertura petita que permetia de comunicar els dos nivells. A la paret sud, a l’interior, hi ha tres armariets o nínxols (el del mig fa 22 cm d’alt × 32 cm de llarg), tal com trobem en altres castells (per exemple, el de Rubió, a la comarca de la Noguera) i, sobretot, en habitatges (masos de Vilosiu, al Berguedà) i esglésies.

A causa de les seves característiques constructives, hem de datar aquesta torre cap al segle XIII. Tot i que aquesta construcció resta bastant isolada del seu entorn, al cim de la roca, no podem rebutjar que hagués format part d’un castell que s’hauria estès per una superfície més àmplia.

La brutal i sanguinària invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes, fonamentada en un inexistent conflicte etnolingüístic –  que us recorda això?  -   em feia evocar  l’annexió “ tramposa “ de la mal dita Catalunya nord, per part de dos reis, maleits ells i la seva nissaga eternament davant de Déu, i la “ insensibilitat “ de la més que mal dita República Francesa, que malgrat entendre que l’annexió va ser il·lícita, aplica aquí lacita infame, en la que es vincula a Santa Rita de Càssia amb aquella acció vil; recordem aquí que lluny d’això,  Santa Rita és considerada la santa que aconsegueix coses impossibles i causesperdudes , així com la protectora de les dones víctimes de violència domèsticai dels problemes conjugals.

Santa Rita de Càssia, intercedeix davant de l’Altíssim perquè la  mil vegades maleïda República Francesa, desfaci aquella acció que avergonyeix a les persones de bona fe.