https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar-0
Diu de Can Castellar, a Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental / Montseny
jussà ; petita masia que consta de
planta baixa i una planta pis. La coberta a dues vessants, amb teula ceràmica
aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba
orientada a migdia.
El portal d'entrada és rectangular, descentrat respecte al carener, amb
llinda de fusta i brancals de pedra treballada.
En destaquen les úniques dues finestres de la façana del cos principal, que
es troben a l'alçada de la planta pis. Són de pedra treballada i molt
senzilles; una d'elles conopial i l'altra amb permòdols.
Els murs de façana són de pedra repicada, fruit d'una reforma
contemporània. Al costat esquerre hi ha dues ampliacions posteriors.
No tinc clar que sigui la mateixa que retratava l’any 1932, Josep A.
Bertran – sense cognom matern , ni lloc i data de naixement, com és mal costum
dels Fons Estudi de la Masia Catalana, Façana de Can Castellar.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1729/rec/7
L’aportació de Josep A. Bertran, mereixeria , si més no, citar-lo de forma
correcta, vivim – a contracor – en un REINO, en el que és fàcil trobar dades de
persones manifestem inútils, corruptes, negatives,.., i costa Déu i ajuda ,
identificar correctament a les persones que ens deixaven un valuós llegat històric,
oi?. Ens agradarà tenir noticia del
cognom matern. del lloc i data de naixement i traspàs, de la seva peripècia vital,
i si fos possible rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Josep%20A.%20Bertran
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Ens tocarà plorar per l'Argentina
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/
Ara i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario