ESCOLA ANTONI BALMANYA ROS. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

L'edifici de les escoles d'Espolla. Antoni Balmanya i Ros (la Bisbal d'Empordà, 7 d'octubre de 1846 – Espolla, 21 de març de 1915). És d'una sola planta en forma de T, amb dos accessos, tres aules i uns espais comuns. En un principi es va projectar amb separació de sexes. La línia divisòria partia l'ala més llarga de la T i el pati de jocs.

L'edifici té grans obertures, porxo amb arcs de mig punt i coberta a quatre aigües de teula àrab.

Coneixem un projecte de l'arquitecte Rodrigo Poggio Lobon datat el maig de 1936, que suposem no es va realitzar, perquè per informacions facilitades per l'Ajuntament d'Espolla, abans de l'emplaçament actual del c. Figueres, l'escola estava instal·lada en locals de lloguer: l'escola de nens al c. Rabós i la de nenes al c. Requiller. D’ambdós ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

De l'escola actual l'Associació Cultural La Fraternal ens ha informat que va ser construïda entorn a 1959segon projecte de Josep  Claret Rubira.

https://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/alt%20emporda/espolla.php

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39076

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

Ens explicaven en  relació al text que lloa l'ofici de terriser : 

«Oficio noble y bizarro, /

 de entre todos el primero, / 

pues en la industria del barro, / 

Dios fue el primer alfarero, / 

y el hombre, el primer cacharro». 

Que quasi acabada la tasca de creació, i quan la qualitat del material ja no era òptima, Déu va fer l'home.  Això ho explicaria tot, oi?.