martes, 28 de agosto de 2012

LA MAREDEDEDÉU DEL CAMI DEL MAS DURAN A PALAU-SOLITÀ

Tancat per vacances fins al dia 31.08, el cartell llueix a la porta d’entrada al mas, i em fa saber que haureu de tornar un altre dia si vull retratar la façana d’aquesta Capella, posada sota l’advocació de la Marededéu del Camí, com em confirma, el Josep Sansalvador Castellet, de l’Arxiu Gavín, del Monestir de les Avellanes, a 25612 - Os de Balaguer - Lleida
http://arxiugavin.wordpress.com/
http://monestiravellanes.wordpress.com/
http://www.monestirdelesavellanes.com/
Tel. 973 438 006 extensió 1340
Fax. 973 438 038
Mòbil 689 52 02 78


Faig una fotografia des de fora en la que surt el petit campanar; tenim un particular interès pel que fa a conèixer les advocacions de les ermites, capelles, esglesioles i esglésies; pensem que aquesta és una dada bàsica, i que únicament la banalització de la cultura en general, i de la cultura religiosa en particular – en algun cas s’exhibeix com un mèrit – pot explicar el fet que no se’n faci esment en publicacions, que ‘ volen passar’ , o fins i tot ‘passen en algun cas ‘ per erudites i/o cultes.

Em sobtava un xic trobar escrita únicament en castellà la pàgina de la casa que ofereix un servei de restauració que aprofitarem per gaudir.

SONA LA TENORA A RIPOLLET

M’apropava fins al Centre Parroquial de Ripollet, segons els programa de la Festa Major s’hi faria una Ballada de sardanes amb la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona a les 18 hores !!!!.

Ripollet Sardanista, l’entitat que organitza l’acte, pateix aquest dèria dels politics locals del ‘Petit Ripoll’ en hores del tot intempestives.

Les audicions de sardanes venen a ser una bona representació del tarannà català : damunt del cadafal una cobla, i entrellaçades les mans formant tantes rotllanes com demana el nombre de balladors i l’estretor de la via pública, els sardanistes.



Ripollet tenia 1.567 habitants l’any 1910, actualment – segons dades de la pàgina web de l’Ajuntament 37.515; aquest creixement exponencial es produïa bàsicament a la dècada dels 60/70 quan es passava de 5.262 a 20.197, i deixava lliteralment al marge dels àmbit de decisió als nascuts a la Vila, de pares que al ensems també hi havien nascut.

Faig meus un versets que tots els que tenen ja uns quans anys recordaran :




Necessitem – ara més que mai – l’ajuda Celestial, davant l’allau de retallades en el dret a l’educació, la sanitat, i en tots els àmbits econòmics i socials; èticament – més enllà del que digui el Gobierno del Reino de España, o l’Angela Dorothea Merkel, i fins el François Gérard Georges Nicolas Hollande , per esmentar tots els ‘actors del drama’, prendre als pobres per donar-ho als rics, és un acte injust i cruel, que evidencia – per als qui en tenien dubtes – que no va ser casual l’existència del Nazisme, ni l’estreta col•laboració que li va oferir majoritàriament el poble i el govern francès.

Ah!, per si encara continuem aquí l’any 2013, li volem dir a a l’Ajuntament del ‘Petit Ripoll’; que a l’estiu no cal programar res abans de les 19,00. Algú ho havia de dir.

lunes, 27 de agosto de 2012

QUI SÓN ELS VIOLENTS ?



El batlle de Sóller se li veu el plomall. Ben igual que al Conseller d’Educació Sr. Bosch.

El primer perquè ara vol fer acomplir a “rajatabla” que no es pengin cartells a façanes, faroles, cabines telefòniques, etc, excepte als taulons d’anuncis permesos o a vidres de botigues que ho autoritzin ( n’hi ha poc si molt pocs) . Perfecte. Ara m’encantaria que m’expliqués ( no explica res ni a l’oposició, no crec que ho faci) , perquè una practica a la que es feia els ulls grossos durant moltes legislatures, inclusiu la seva passada, s’apliqui quan els hi ha sorgit un grapat de grups reivindicatius que empren aquesta manera d’expressió,,,i que al Sr. Batlle no li agrada, ja que, Torna-m’hi torna-hi, afecta a la imatge de Sóller.

Respecte a En Bosch, s’ha tret de la mànega, una llei perquè no es puguin  penjar llaços quadribarrats i considerarà les escoles edificis públics on no es puguin penjar més que banderes oficials. Em queda un dubte, la bandera mallorquina, la del castell morat, és oficial o no? Es podrà penjar sense por a sancions o inspectors? ho dic perquè també porta la quadribarrada.

Jo a vegades he pensat que podrien esser penjats, no hem refereix ni a llaços ni a medalles, si  no a alguns il·luminats, per un lloc a prop dels engonals, de qualcun símbol d’aquests feixistes que encara romanen drets a alguns pobles i ciutats de Mallorca, i així la sang els arribaria al cap i tal volta es destaparia l’enteniment. És un simple pensament, que a vegades em traeix la meva trajectòria pacifista.

Per cert a tall de la qüestió, em deman qui són realment els violents, els que segons quins pares governants, ens qualifiquen i criminalitzen ,  quan ens diuen radicals i antisistema?

Els que reclamam de manera pacifica els nostres drets que són conculcats a diari per la fòbia dels qui governen, o els que ens envien el seus cans de brega (pagats amb els nostres impostos: Teus, meus i nostres) perquè ens atrotinin i ens baldin amb sancions, amb lleis que ells mateixos estableixen i apliquen el seu criteri per tenir-ho ben controlat i les boques callades? Jo tinc la resposta i vosaltres?

És violència legislar per acontentar el més rics i dia a dia anar creant més pobres i retallar als drets bàsics pels que tants d’anys s’ha lluitat per tenir-los?

És violència fer un dispendi brutal des de l’estat, per sufragar la Casa Reial ( seixanta milions d’euros anuals) Església Catòlica (deu mil milions d’euros)  i a més exemptes d’IBI, quan disposa d’un patrimoni immobiliari  dels més grans de l’estat) , el combustible dels cotxes oficials ( no passa a altres països d’Europa molt més avançats) , prebendes, dietes i sous ( dos o tres que no quedem curts) de segons quins polítics i condicionar l’ajut als aturats de llarga duració ( mai diuen tota la veritat)  si viuen amb els seus pares i les rendes dels mateixos superen els vuit mil euros anuals, i que també es mirarà les rendes dels avis? Això més de violència és insultant!

És violència afavorir bancs i multinacionals i passar l’IVA del material escolar del 4 al 21%? Per cert alguns que els votaren tenen infants en edat d’escolarització idò ho podeu continuar fent i de segur que alguns dels seus votants està a les llistes de l’atur.

És violència donar suport a col·legis de l’Opus Dei, i retallar material, personal , i mestres a centres públics i concertats?

És violència que un treballador per anar al seu lloc de feina ( aparcament Son Espases) l’hagi de pagar, o pagar un peatge d’un túnel ( Túnel de Sóller) , que llavors no li retornen, tal com està legislat en ordre de la Conselleria de Transport i Mobilitat, de 29 de Maig de 2009 i mentre ens fiblen en pujades d’impostos?

És violència haver rebaixat les places de 30 a 10 subvencionades per l’Ajuntament de Sóller de la residència d’ancians, mentre el Batlle de Sóller, acaricia el somni del submarí, ampliació del port, auditori ( i ja ens està preparant amb l’arribada de creuers de súper luxe i vaixells de l’armada britànica que segons ells ens trauran de pobles als comerciants del Port; ai aquest nas Sr. Batlle de Sóller, podria créixer)

Hi ha moltes maneres d’exercir la violència des dels nostres respectius governs, inclusiu en contra de les nostres tradicions, llengua i cultura; i que de passada aquest, no governants, si no comanadors, ens volen impedir expressar el nostra rebuig omplint-se la boca de democràcia. N’hi ha alguns que vendrien les seves arrels ( si és que en tenen) i les nostres i qualcuna cosa més per mantenir la quota de poder i un poc més de temps la cadira i la poltrona.



Llavors, qui són els violents?

Josep Bonnín

EMILI SALA CORTÉS, ALGUNA DADA NOVA

Rebia un e.mail del Xavier Sala, rebesnét de l'Emili Sala Cortès, que en relació a les dades que hem anat publicant ens fa un parell d'esmenes.

1. No el van enterrar a La Garriga sinó al Cementiri de Montjuic
Ens deix un enllaç a l’esquela que es publicava a La Vanguardia:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/06/08/pagina-1/33303354/pdf.html

2. La seva esposa es deia Carme Comas Garrigó. La inscripció del llibre de defuncions de la Garriga està feta a mà, i assumim l’errada en la transcripció.

Ens explica que l’Emili Sala Cortés era contertulià de la rebotiga del Pitarra , que fins li dedicaria un ‘Auca’, que s’esmenta parcialment en la publicació número 14 de ‘Monografías Históricas de Barcelona’. Els exemplars en que si diuen cosies com :

Li aconsellen uns manobres
Que tiri per mestre d’obres

es poden consultar a la Xarxa Pública de Biblioteques.

Ens remet també la fotografia d’un retrat que li van fer, i en el que no podem llegir l’autoria de l’artista-pintor.


Li agraïm infinitament aquesta aportació, i assumim el compromís de tenir-lo al corrent de les novetats d’ara en endavant.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/emili-sala-cortes-algunes-certeses.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/emili-sala-cortes-ii-esborrany-per-una.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, ens podeu fer arribar les vostres aportacions al e.mail coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 26 de agosto de 2012

EL CARREU PERFORAT DEL MAS DURAN A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

L’Enric Sànchez-Cid ens feia partícips d’haver trobat en ermites, capelles, esglesioles i esglésies, carreus foradats com a us de finestres, gelosies i òculs. El tema – gens estudiat pel que tenim coneixement - sembla molt interessant, i agraïm des d’ara les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens proposa però una reflexió : Podria tenir el carreu foradat preromànic un origen remeier per contrarestar les forces malignes?... Cal fixar-nos que els accessos a les cases –la comunicació entre l’interior i l’exterior- són els punts més febles dels edificis.

Retratava un blasó al Mas Duran ,a Palau Solità i Plegamans, a la Comarca del Vallès Occidental, el cognom Duran, etimològicament derivat del nom personal germànic Durand (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 435), apareix en els fogatges de 1470 i 1515.


Advertia casualment que al seu damunt hi ha una obertura – que no se com qualificar – feta en un únic bloc de pedra.

Visitava posteriorment el fossar de Santa Maria de Palau Solità; la donació del terreny la féu el Sr. Pere Duran Plantada el dia 27 de desembre de 1901; l’acceptà el Reverend Hermenegild Santacana, rector de la parròquia i signaren com a testimonis els senyors Pere Pou i Antoni Puigdomènech. S’inaugurava solemnement el 8 de maig de 1904.

En l’interior del cementiri destaca el panteó Duran, que s’ubica just a l’entrada del recinte, en línia recta amb la porta d’accés, presidint amb una gran creu que s’ alça des del terra, el recinte d’ entrada al cementiri.


En el tronc de la creu hi ha gravada la figura d’un arcàngel, probablement Sant Gabriel, assenyala ant el cel amb la mà dreta i a l’esquerra duu l’Evangeli. Sobre la figura uns núvols emeten rajos cap a l’arcàngel. Corona l’obelisc una creu grega en el centre de la qual i encerclat es troba gravat el crismó.

En la tesis que apunta l’Enric Sànchez-Cid - i que compartim completament -, els carreus perforats en el seu origen, deuen tenir algun efecte que ens protegeix dels mals averanys; pensem en un temps remot, quan la Humanitat va començar a tenir consciència – i per tant por - en creure en l’existència d’un Ser Superior creador del Món,...

Ens explicaven a Vallbona de les Monges – com un fet quasi excepcional- que les rodes que adornen l’espai superior de les galeries del Claustre estaven fetes d’una única pedra !.

No ens podem oblidar però, que l’entrada del Cristianisme no va esborrar pas de cop i volta, les creences amb que els homes s’havien confortat anímicament; ben al contrari, algunes – les més – han coexistit pacíficament amb la ‘religió oficial’.

sábado, 25 de agosto de 2012

CRÒNICA D’UN BREU VIATGE A TOSSA DE MAR

Tossa existia des d’èpoques remotes, va ser però l’arribada de Ava Lavinia Gardner (24 de desembre de 1922 - 25 de gener de 1990) pel rodatge l’any 1950 de la pel•lícula Pandora and the flying dutchman,qui la va 'posar al món' des d’aleshores Tossa i la que va ser definida com "l'animal més bell del món", no ha pogut dissociar-se.

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, ens estalviaran tant la història prèvia, com la coetània a aquest fet – els anys foscos del primer feixisme -, i fins obviaran la desastrosa situació econòmica del Regne d’Espanya, aconseguida en una lluita ferotge entre PP i PSOE per tal d’assolir l’excel•lència en la corrupció el nepotisme i l’estultícia.


Ens deixen una imatge ‘peculiar’ del recinte emmurallat que encerclava la vila medieval, amb un perímetre de 300 metres, del que únicament se'n conserva un llenç amb 7 torres rodones, tres de les quals (de Joanàs, de les Hores i del Codolar) són més altes i acabades amb corseres.

Els panys de muralla són coronats per merlets rectangulars i espitlleres, i tenen un camí de ronda a la part interna.

El recinte data del segle XII, va patir un violent atac de la flota francesa de Felip l'Ardit el 1285, en la croada contra Catalunya, estimulada pel papa Martí IV, que concedí privilegis de croada a l'expedició, i que havia desposseït Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes com a càstig per haver ajudat els sicilians a foragitar la dinastia d'Anjou de llur illa. Els regnes catalanoaragonesos foren oferts pel papa (1283) a Carles de Valois, fill del segon matrimoni de Felip III. De sempre - avui encara - l’església catòlica ha tingut dificultats per acceptar les minories.

Hi hagué una important reforma del segle XIV, a la qual pertanyen els merlets i els acabaments de les torres majors; bàsicament per prevenir i contrarestar els atacs dels pirates turcs i dels corsaris, que han quedat reflectits en la toponímia (cala Morisca, torrent dels Moros). La vila fortificada serví de refugi no solament als veïns de Tossa sinó als d'extramurs i als forasters.

La porta original d'entrada es troba a redós de la torre de les Hores, i és de punt rodó amb rastell emmarcada per dovelles. Diversos punts del recinte han estat objecte de restauracions en època moderna.

L'emplaçament de la població, apartada de les principals vies de comunicació, potser explica que Tossa no participés destacadament en els conflictes bèl•lics que s'esdevingueren a Catalunya.

A partir de la fi del segle XVI la pirateria minvà i la població saltà les muralles per anar-se endinsant vers el pla. Al segle XVIII.

Al segle XVIII el castell tenia encara dues bateries i quatre canons per a la defensa de la costa, hom bastí però, la nova església parroquial a la Vila Nova ; al començament del segle XIX la torre principal del castell fou convertida en molí.

El 1931, el recinte de la Vila Vella fou declarat monument nacional i se n'inicià la restauració.

ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER DEL BARRI DEL XUP A MANRESA

Quan entrava al barri del Xup, tenia tota la sensació de fer ‘ un viatge en el temps’, els símbols de l’anomenada Obra Sindical del Hogar(OSH), em recordaven els meus anys de soldat, quan vivíem en un grup idèntic a Sabadell.

Anava a retratar l’església dedicada a Nostra Senyora del Roser – de la que no hi ha cap informació a la xarxa - , i que havia estat noticia el 8/04/2010 perquè començaven le sobres d’arranjament dels accessos.
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/10842/urbanitzen/cami/esgl/sia/xup

en el mateix mitjà trobava en data 04/05/2012 una noticia – diríem que no precisament positiva - en relació al temple del Xup.
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/26554/detenen/jove/robatori/amb/forca/esgl/sia/xup

Del barri – de la seva història - el Jordi Bonvehí i Castanyer, se’n feia ressò en el seu blog ‘Històries Manresanes’.
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2009/04/el-xup.html

L’associació de veïns del Xup té també un blog ‘EL NOSTRE BARRI EL XUP’ en el que no trobava cap informació relativa a l’edifici de l’església Parroquial.
http://www.aavvxup.blogspot.com.es/

Tenen un enllaç al facebook en el que bàsicament pengen fotografies.
http://www.facebook.com/groups/134834606584171/photos/

M’arribava, en absoluta solitud , pel nou vial que s’acaba d’una manera abrupta fins al temple, i acomplia la meva tasca de recollir-ne imatges.


Ultra la seva publicació, amb el prec ‘urbi et orbe’ de documentar mínimament aquesta església; data en que es va aixecar, arquitecte que va dirigir l’obra ,... a l’email coneixercatalunya@gmail.com enviaré les imatges a l’Arxiu Gavin, al Monestir de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera, per completar – si fos del cas – el inventari dels edificis que aixopluguen el culte catòlic a Catalunya.

En ocasió de documentar l'escola de les Monges de Sant Fruitós de Bages, trobava noticia de l'autor d'aquesta esglesia ; Jordi Sarri i Vilageliu ( Moià, 1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005)
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/39162/39024

Sempre afegim la les nostres publicacions la petició ‘urbi et orbe’ per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

Donec perficiam
«fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho» és el lema en llatí que tenia el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Donec perficiam


Antonio Mora Vergés