EL CARREU PERFORAT DEL MAS DURAN A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

L’Enric Sànchez-Cid ens feia partícips d’haver trobat en ermites, capelles, esglesioles i esglésies, carreus foradats com a us de finestres, gelosies i òculs. El tema – gens estudiat pel que tenim coneixement - sembla molt interessant, i agraïm des d’ara les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens proposa però una reflexió : Podria tenir el carreu foradat preromànic un origen remeier per contrarestar les forces malignes?... Cal fixar-nos que els accessos a les cases –la comunicació entre l’interior i l’exterior- són els punts més febles dels edificis.

Retratava un blasó al Mas Duran ,a Palau Solità i Plegamans, a la Comarca del Vallès Occidental, el cognom Duran, etimològicament derivat del nom personal germànic Durand (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 435), apareix en els fogatges de 1470 i 1515.

Advertia casualment que al seu damunt hi ha una obertura – que no se com qualificar – feta en un únic bloc de pedra.

Visitava posteriorment el fossar de Santa Maria de Palau Solità; la donació del terreny la féu el Sr. Pere Duran Plantada el dia 27 de desembre de 1901; l’acceptà el Reverend Hermenegild Santacana, rector de la parròquia i signaren com a testimonis els senyors Pere Pou i Antoni Puigdomènech. S’inaugurava solemnement el 8 de maig de 1904.

En l’interior del cementiri destaca el panteó Duran, que s’ubica just a l’entrada del recinte, en línia recta amb la porta d’accés, presidint amb una gran creu que s’ alça des del terra, el recinte d’ entrada al cementiri.

En el tronc de la creu hi ha gravada la figura d’un arcàngel, probablement Sant Gabriel, assenyala ant el cel amb la mà dreta i a l’esquerra duu l’Evangeli. Sobre la figura uns núvols emeten rajos cap a l’arcàngel. Corona l’obelisc una creu grega en el centre de la qual i encerclat es troba gravat el crismó.

En la tesis que apunta l’Enric Sànchez-Cid - i que compartim completament -, els carreus perforats en el seu origen, deuen tenir algun efecte que ens protegeix dels mals averanys; pensem en un temps remot, quan la Humanitat va començar a tenir consciència – i per tant por - en creure en l’existència d’un Ser Superior creador del Món,...

Ens explicaven a Vallbona de les Monges – com un fet quasi excepcional- que les rodes que adornen l’espai superior de les galeries del Claustre estaven fetes d’una única pedra !.

No ens podem oblidar però, que l’entrada del Cristianisme no va esborrar pas de cop i volta, les creences amb que els homes s’havien confortat anímicament; ben al contrari, algunes – les més – han coexistit pacíficament amb la ‘religió oficial’.