mallo.
(Del lat. mallĕus).
1. m. Instrumento para desgranar a golpes la mies.
2. m. Juego en que se hacen correr por el suelo unas bolas de madera de siete a ocho centímetros de diámetro, dándoles con unos mazos de mango largo.
3. m. Terreno destinado para jugar al mallo.
La wikipedia, que no té les característiques ‘racials’ esmentades, però dona informació entenedora, diu :
La etimología más probable de la palabra «mallo» es su derivación desde el latín malleus («mazo»), por alguna similitud en la forma y proporción de esta geomorfología con mazos o martillos.
Discrepo clarament amb la tesis que diu :
La misma raíz «mal-» o «mala» se emplea en topónimos pirenaicos como Maladeta, Bachimala o Vignemale.
Mal és un mot d’origen cèltic , amb el significat muntanya; com diuen en llengua castellana , ‘lo cortés, no quita lo valiente’, i li deixarem uns exemples : Malgrat, Puigmal, Malavella, …
S’expliquen tota mena d’històries al voltant d’aquestes formacions rocoses, deixem de banda les que no tenen cap base històrica, i ens quedem – una vegada més - amb el ‘reialme’ de l’anomenada Berta d’Aragó, vídua del Rei Pere I; (Agüero, Murillo, Riglos, Marcuello, Ayerbe, Sangarrén y Callén).
La caiguda demogràfica en aquestes terres ha assolit un caire dramàtic; això dissortadament no ho arreglarà el PP, que proposa mesures tant absurdes, com denominar les altres llengües que es parlen a l’Aragó, com ‘ aragonés del sur’, ‘aragonés del centro’, aragonés de la extrema derecha’, i fins ‘aragonés cleptofascista’ – que inclou els curiosos raonaments que porten a espoliar als pobres, vells , malats, treballadors, funcionaris ,... en benefici dels rics.
Si us estimeu el món i les persones que hi viuen, feu ara un turisme de proximitat, i quan puguem tenir un govern ‘honest i treballador ‘ – si això és possible – ja pensarem en sortir a l’estranger.
No hay comentarios:
Publicar un comentario