Sánchez Gordillo i l’enfrontament contra el gran capital

L’assalt de dos  supermercat,  Écija (Sevilla) y Arcos de la Frontera (Cádiz)  per part de Sánchez  Gordillo, diputat i batlle de Marinaleda, acompanyat d’altres sindicalistes  i robar articles de primer necessitat per repartir entre els que ho passen malament, m’ha impactat.

Això no ha estat tan sols un atac testimonial contra un sistema injust, depredador, que crea exclosos, perquè d’altres cada dia es facin més rics; d’especuladors que juguen amb la vida dels altres; de grups multinacionals que tenen les mans banyades de brutor i de sang, d’esglésies que cobren brutalitats, tenen un dels patrimonis més grans de l’estat espanyol, i que estan exemptes de pagar impostos, mentre a nosaltres ens fiblen amb les pujades dels mateixos. D’una monarquia que ens costa un ull de la cara i part d’un altre, d’uns polítics que tenen uns privilegis absurds, d’uns banquers que han portat a una crisi del capital, que estem pagant nosaltres, mentre ells continuen amb la cadira acotxada.

I els insults pel que es diuen mesures, retallades assassines que deixen exclosos als carrers, desnonaments diaris de  famílies, quan hi ha un fotimer de cases buides sense ocupar, i per més inri, som nosaltres els que estem pagant a aquesta banda de mafiosos, corruptes, assassins de guants blancs expenedors de misèria i penúria.
Miguel Hernández, escriví: Andaluces de Jaén. On deixava ben clar de qui eren les oliveres, no dels “senyors” si no dels jornalers. L’ocupació de la finca militar “Las Turquillas” a Sevilla, n’ha estat una mostra. La terra pel qui la treballi!
El que ha fet en Gordillo, és treure la lluita de classes al carrer. S’ha enfrontat al gran capital que acumula, i acumula, tira aliments, els tuda, els posa a preus que no són assequibles per moltes persones que no tenen feina; i ha pegat un crit d’atenció; i mentre tant una gran part dels partits polítics, inclusiu un que es diu socialista, han condemnat el fet.

És molt fàcil condemnar segons quins fets amb la panxa plena, el sou assegurat per anys, les prebendes i dietes ( inclusiu algunes de caire una mica il·legal, com percebre per allotjament quan es tenen pisos a Madrid, alguns diputats). És insultant veure com se’ns van els doblers, com es destinen a mega projectes, com molts dels polítics acusats i amb sentències fermes de presó per casos de corrupció, encara circulen pels carrers; i no han tornat ni un euro de tot els que ens han fotut. De totes les corrupcions que s’han generalitzat durant aquests anys, i que una gran part de la classe política s’ha convertit amb una banda organitzada de xoriços, i precisament són els que manegen els nostres impostos i a més de foter-nos els doblers a carretades, ens neguen el pa i la sal, defensant els interessos dels seus “amos”. Si no demaneu-li a Rajoy i camarilla. Que per estalvi pretenen inclusiu una acció de caire feixista, que és negar la sanitat a immigrants il·legals.

La cosa està molt calenta, i a punt de rebentar, perquè s’han fet massa estretes de clau i quan el menjar manca a cases, la situació pot esclatar en el moment més impensat. I no ens podem quedar callats, ja que de lo contrari ens convertim amb còmplices del robatori , en còmplices d’aquestes retallades que ens estan robant uns drets adquirits per anys de lluites, de morts, de sang vessada per la classe treballadora, estudiantil.

I per acabar d’arrodonir, quan sortim al carrer a defensar aquests drets nostres, ens amenacen, en coaccionen i ens envien els seus cans de presa i ens volen fiblar amb sancions, ja que ells mateixos legislen, perquè res es mogui i estigui com va dir Franco “Atado y bien atado”.

La insurrecció en contra d’una autoritat injusta, que està retallant als “més dèbils”, aplica mesures per seguir beneficiant als taurons especuladors, als mateixos que ens han portat fins a la situació que estem vivint, és legítima, malgrat no sigui legal.

Quan en lloc de governar, comanden i ho fan de forma despòtica, perden la legitimitat d’autoritat, es converteixen en tirans i contra aquests, és legítim oposar-s’hi fins a les darreres conseqüències”.

Aquella frase “Prefereix morir de peu, que viure agenollat” defineix clarament que quan la dignitat de les persones, és conculcada a diari per aquesta mà de pocavergonya, aprofitats, lladres i corruptes; el que s’ha de fer és unir-se per treure’ls a defora.

Josep Bonnín