És un vehicle de ‘culte’, i ens explicava el propietari del que retratàvem en ocasió de la III Marató Country de Palau-Solità i Plegamans, que quan necessita un recanvi li serveixen des del EEUU en un termini de 2 a 3 dies, i a uns preus ajustats.
Algú recordava la ‘manera espanyola’ de fer les coses, manca de recanvis en terminis molt curts, llargs períodes fins a trobar ‘alguna cosa’, i sempre a preus d’escàndol,..
Hi ha moltes llegendes que parlen de grans aus depredadores, el veritable Thunderbird de Catalunya, no va ser però un ocell , fem memòria :
La població de Catalunya no assolirà els 2.000.000 habitants fins la primera dècada del segle XX : El Noucentisme, el Modernisme, la creació de la Hispano Suiza ,... tot esdevindrà un miratge quan el feixisme s’aixeca contra la República i decideix – una vegada més – fer desaparèixer la llengua i la cultura catalanes :
1930 2.791.292
Malgrat el genocidi practicat contra la població autòctona, el creixement no té aturador.
1940 2.890.974
1950 3.240.313
1960 3.925.779
1970 5.122.567
La ‘democraciola’ que heretava el’ Régimen’ continuava amb la mateixa dèria :
1980 5.959.530
1990 6.165.632
2000 6.261.999
2010 7.512.381
El bipartidisme, que s’ha guanyat el qualificatiu de cletpofeixisme – per la pràctica de les retallades en sanitat,educació,serveis socials,..- ha seguit fil per randa la tècnica del ‘Laissez Faire, Laisse Passer’ que ha deixat el país als peus dels cavalls.
Recordo que quan explicava el concepte de “culpa in negligendo”, un amable lector em contestava :
Per fer afirmacions d’aquest tipus,crec Jo que seria bo , que primer us informeu una mica, fent immersió en el mon empresarial. Les grans fabriques tèxtils, amb centenars de treballadors, van deixar de ser rendibles per les elevades despeses econòmiques que comportaven, això va venir motivat, principalment pels mercats,que son els que provoquen la deriva de determinats sectors cap a països que es mostren més competitius, amb sous baixos,lo que permet vendre a baix preu. Lo mateix que ha passat ara fa quatre dies amb les multinacionals. Per tant, penso, que acusar al regim anterior o als primers governs de la democràcia de “culpa in negligendo”, esta totalment fora de lloc, i denota un gran desconeixement de la historia real d’aquest país.
El feixisme havia d’haver aplicat reformes que permetessin salvar el major percentatge possible de la industria i el llocs de treball, NO HO VA FER.
És just i necessari agrair l’esforç dut a terme per anorrear el país per :
Francisco Franco Bahamonde ( 1.939 - 1975 )
La ‘democraciola’ havia d’haver aplicar reformes per evitar l’esfondrament del sector de la construcció, NO HO VA FER. Al seu darrere – com estava previst – queia el sector financer, i la majoria de les empreses industrials relacionades amb la construcció.
És just i necessari agrair l’esforç dut a terme per anorrear el país per :
Juliol 3 de 1976 - Adolfo Suárez González - ( UCD )
25 febrer de 1981 - Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo - (UCD
1 des de 1982 - Felipe González Márquez - ( PSOE )
Maig 4 de 1996 - José María Aznar López - ( PP )
Abril 17 de 2004 - José Luis Rodríguez Zapatero - (PSOE)
20 des de 2011 - Mariano Rajoy - (PP)
Tots ells son autèntics Thunderbird per desgràcia dels seus coetanis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario