El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, ens estalviaran tant la història prèvia, com la coetània a aquest fet – els anys foscos del primer feixisme -, i fins obviaran la desastrosa situació econòmica del Regne d’Espanya, aconseguida en una lluita ferotge entre PP i PSOE per tal d’assolir l’excel•lència en la corrupció el nepotisme i l’estultícia.
Ens deixen una imatge ‘peculiar’ del recinte emmurallat que encerclava la vila medieval, amb un perímetre de 300 metres, del que únicament se'n conserva un llenç amb 7 torres rodones, tres de les quals (de Joanàs, de les Hores i del Codolar) són més altes i acabades amb corseres.
Els panys de muralla són coronats per merlets rectangulars i espitlleres, i tenen un camí de ronda a la part interna.
El recinte data del segle XII, va patir un violent atac de la flota francesa de Felip l'Ardit el 1285, en la croada contra Catalunya, estimulada pel papa Martí IV, que concedí privilegis de croada a l'expedició, i que havia desposseït Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes com a càstig per haver ajudat els sicilians a foragitar la dinastia d'Anjou de llur illa. Els regnes catalanoaragonesos foren oferts pel papa (1283) a Carles de Valois, fill del segon matrimoni de Felip III. De sempre - avui encara - l’església catòlica ha tingut dificultats per acceptar les minories.
Hi hagué una important reforma del segle XIV, a la qual pertanyen els merlets i els acabaments de les torres majors; bàsicament per prevenir i contrarestar els atacs dels pirates turcs i dels corsaris, que han quedat reflectits en la toponímia (cala Morisca, torrent dels Moros). La vila fortificada serví de refugi no solament als veïns de Tossa sinó als d'extramurs i als forasters.
La porta original d'entrada es troba a redós de la torre de les Hores, i és de punt rodó amb rastell emmarcada per dovelles. Diversos punts del recinte han estat objecte de restauracions en època moderna.
L'emplaçament de la població, apartada de les principals vies de comunicació, potser explica que Tossa no participés destacadament en els conflictes bèl•lics que s'esdevingueren a Catalunya.
A partir de la fi del segle XVI la pirateria minvà i la població saltà les muralles per anar-se endinsant vers el pla. Al segle XVIII.
Al segle XVIII el castell tenia encara dues bateries i quatre canons per a la defensa de la costa, hom bastí però, la nova església parroquial a la Vila Nova ; al començament del segle XIX la torre principal del castell fou convertida en molí.
El 1931, el recinte de la Vila Vella fou declarat monument nacional i se n'inicià la restauració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario