Havia sortit de l’autovia - en el viatge de tornada - en alguna ocasió, però no vaig saber trobar l’accés; teníem ara , un xic més de temps la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés , i l’aprofitàvem per arribar-nos fins al camí de terra que mena fins a Sant Jeroni de la Murtra, i des d’allà recollíem una imatge d’aquest singularíssim edifici, documentat des de l’any 1012, en que s’aixecava un mas a la vall de Carcerenya, que acabaria donant lloc a un llinatge; els membres de qual esdevindrien ciutadans de Barcelona des de mitjan segle XIV (1342).
A les darreries del segle XIV 1399), el mas passà a mans del cavaller Jaume Pallarès.
L’any 1520, Elisenda, vídua de Jaume Pallarès, va vendre la torre al llinatge dels Cardona, l'emperador Carles I li concedí l’any 1543 el títol de castell . Durant el tercer decenni d'aquell segle, Joan de Cardona va emprendre la veritable
transformació del vell casal, en el qual va morir l'any 1546, poc després d'haver estat nomenat bisbe de Barcelona.
L’any 1561 passà a ser propietat de la família Caçador que la posseí per espai de tres-cents anys.
El 1867 l'adquirí el fabricant Albert Coll i Valls.
El 1917 passà a possessió de la família Ribera, que l'habità temporalment.
No es permet l’accés, i més enllà de la contemplació d’una part de l’edifici, llegia de la descripció tècnica : L'edifici actual és el resultat d'una remodelació total feta el segle XVI sobre una edificació anterior. Per emmarcar el cos preexistent es van construir dues torres d'alçada desigual, amb galeria o mirador d'arcs rebaixats. A la base de la torre de la dreta, més baixa, s'hi construí la capella.
Coneixeu l’advocació de la Capella ?. En teniu imatges ?. Sou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
A la torre de l'esquerra, de cinc pisos, cal destacar-hi dues finestres amb els suposats retrats de Carles V i d'Isabel de Portugal. El cos central fou ampliat i també acabat amb una galeria d'arcs rebaixats. Tret d'un finestral trilobat gòtic, la resta d'obertures amb guardapols mixtilini, combinats amb bustos, medallons i decoració de grotesc, són excel•lents mostres de l'estil renaixentista a Catalunya. El portal d'accés a l'edifici, "a la romana", emmarcat per pilastres amb capitells jònics, amb les volutes a la inversa, i coronada amb frontó clàssic, és d'estructura i detalls similars al de la casa de l'Ardiaca de Barcelona. Segons Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 1887 - Barcelona, 29 de abril de 1975) , als motius decoratius, s'hi pot endevinar la mà d'artistes francesos i castellans, a més de la d'artistes autòctons. L'edifici es disposa entorn d'un pati interior, amb una gran escala descoberta que condueix al pis superior i un pòrtic o galeria al fons, d'arcs apuntats i columnes nummulítiques. A l'interior destaquen dues llars de foc amb decoració similar a la de portes i finestres, amb escuts nobiliaris. Envolten la Torre jardins i pèrgoles construïts pels darrers propietaris. Al portal del recinte hi ha el sumptuós escut de Joan Cardona, fill il•legítim del duc Joan Ramon Folc (IV) de Cardona.
M’agradaria tenir ocasió de visitar la dita Torre Pallaresa, que s'aixeca a la vall reclosa de Carcerenya de la serralada litoral, prop de la depressió del congost del riu Besòs. S'hi arriba per una pista des de la població de Santa Coloma de Gramenet, municipi al qual pertany, i queda separada del terme de Badalona per la serra o "Mirador de Sant Jeroni", que assenyalava la fita entre les seves propietats i les del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
El topònim Gramenet amb una etimologia que deriva clarament del llatí *grāmĭnētu, ‘camp de gram’, va ser premonitori ; (Créixer com el gram: créixer molt de pressa , com li ha succeït – per alguns - a la Ciutat de Santa Coloma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario