SANT JUST I SANT PASTOR DE CERC. ALT URGELL

 

El municipi independent de Cerc, malgrat la seva major extensió 52,8 km.2, fou annexat l’a. 1970 al d’Alàs 4’85 km.2 Actualment el terme municipal porta el nom d’Alàs i Cerc. En forma part també una reguitzell de petites poblacions com Ortedó, la Bastida d’Hortons, el Ges, Banat, Vilanova de Banat, el despoblat de Lletó i diverses cases i masies. Les terres d'Alàs i Cerc s'estenen al peu de la serra de Cadí i els seus contraforts septentrionals; bona part del S del municipi és integrat al Parc Natural de Cadí-Moixeró.

La vil•la Cerco es documentada al 863. El topònim prové del llatí quercus ( en llatí vulgar cercu) amb el significat d’alzina, roure. També he trobat una altra explicació que dona com significat quer de penya gran. Totes dues veien el poble edificat damunt d’una gran roca i voltat d’alzinars pot ser vàlida. L’escut municipal recolza més l’opció de quercus, perquè presenta un grup de fulles d’alzina i roure.

Situada dalt del poble trobem l’església de Sant Just i Sant Pastor és esmentada per primera vegada en l’ACCU, redactada al s. X. L’església es esmentada l’a. 961 juntament amb les de Sant Andreu i Sant Jaume. Les deixes que rebé per testaments datats els anys 1037, 1063, 1083, 1086, 1094, 1097, o 1118 són de petits quantitats de monedes, tret el legta d’un bou i un camp de vinya.

 

També surt en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els a. 1312- 1314. També en la visita pastoral de la diòcesi del 1515 i 1575, any en que s’ordenà la construcció d’una nova rectoria. Actualment depèn de la parròquia d’Alàs.

És una església de petites dimensions, consta d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular, amb una sagristia i una capella annexes a la cara nord que s’afegiren posteriorment.

 

La nau es coberta en volta de canó i l’absis amb quart d’esfera. L’exterior de pedra vista amb carreus força regulars. La teulada és de llicorella.

 

La llum entra a l’interior per un ull de bou, situat damunt la portalada d’entrada asimètrica al frontal i dues finestres de doble esqueixada, situades una a la façana sud i l’altra a l’absis.

A la façana de ponent hi ha la porta d’entrada i un campanar d’espadanya de dos ulls. L’edifici actual presenta tècniques de construcció del s. XII

Els Sants Just i Pastor –també coneguts com els Sants Xiquets, els Sants Nens o els Sants Infants– van ser uns màrtirs hispanoromans nascuts a l'actual Tielmes (Madrid) i executats l’a. 304 a Alcalà d'Henares per ordre del governador Dacià, durant la persecució de Dioclecià. Just i Pastor, que comptaven amb uns 13 i 9 anys respectivament, es van negar a abjurar del cristianisme i van ser fuetejats i decapitats.

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau