L’Enric Sànchez-Cid ens envia una deliciosa
crònica, en la que alhora que les seves experiències viatgeres, comparteix amb
nosaltres els seus coneixements – i experiència
- en el camp de la medecina :
Fent una escapada entre les terres de Castella
i el Cantàbric em vaig situar en terres de Burgos. Estic interessat per les
capelles troglodites i coves, en general. D’aquí que a 15 km. d’Espinosa de los
Monteros, no vaig dubtar en arribar al monument natural del Ojo de Guareña,
on són característiques les coves, llacs o corrents subterrànies que amb el
temps han dibuixat els rius Guareña i Trema.
Des de la prehistòria es coneguda la
naturalesa cavernosa d’aquest paratge, però fins al 1955, no es va descobrí per
casualitat una de les entrades per un grup de criatures entremaliades.
En aquest indret es troba l’ermita de Sant
Tirs i Sant Bernabé. És considerada como una vertadera capella sixtina dels
santuaris troglodites de la Península. L’amplitud de la galeria subterrània ha
guardat diverses manifestacions culturals des del Paleolític fins l’Edat
Mitjana: gravats, pintures, armes, ceràmica, enterraments sitges...
També, s’hi observen (en la Sala de las
Huellas) les petjades dels peus d’unes 10 persones sobre el fang, que si
conserven des de fa més de 15 a 20.000 anys. Aquesta grandiosa cavitat de
l’actual ermita va despertar un interès esotèric en el transcurs dels segles:
rituals de bruixeria, aparicions, màgia sobrenatural, reunió (segle X) del Concejo
de las siete Merindades baix l’alzina sagrada que havia crescut sobre la
gruta...
Va arribar el Cristianisme i, de moment, sega
l’alzina. Després, apareix Sant Bernabé amb la prèdica. Des del segle XVIII, es
fa present la devoció a Sant Tirs amb la seva imatge i les pintures murals que
posen de manifest la seva vida i el martiri que va patir vaig el domini del
romà Daci. Una de les seves mans, es venera com preuada relíquia al Monestir
de Sant Esteve de Banyoles (no em van saber dir perquè havia anat a parar
aquí).
És curiós, que cap dels murals fa referència a
Sant Bernabé, titular del temple. Sembla ser, que Sant Bernabé entra en la
història d’aquesta ermita, perquè la seva festa cau al mes de juny, quan fa bon
temps, aconseguint major afluència de pelegrins... No oblidem que la Fe té un
límits: massa fred refreda els sentiments.
Però, el que em va cridar l’atenció és el
mural de la gran sala on apareixen varies escenes del martiri de Sant Tirs
i, concretament un d’ells, on es manifesta l’acció de posar el dit índex de
la mà dreta d’un dels botxins a l’ull del pacient i bon jan Sant Tirs, que
se’l mira de reüll...
Evidentment és una exacta acció de celotipia
del botxí envers el màrtir, tenint en compte en aquest cas, la reacció gelosa
d’un malvat envers la bondat d’en Tirs...
La
paraula celotipia prové del llatí zelotipia i aquest del grec ζηλοτυττία,
que significa passió de gelosia. També es coneix com síndrome o
complex d’Otel.lo. Els psiquiatres seguidors del Barça, l’anomenen síndrome
de Mou.
Des del punt de vista de la psicologia
clàssica es considera que la gelosia té un origen biològic. El síndrome dura,
al menys, un mes per poder
diagnosticar-lo como celotipia i, malgrat ser un trastorn crònic,
sobre tot en el tipus persecutori (entrenador de futbol), sovint es produeixen
oscil·lacions en la intensitat dels deliris: d’aquí que el seu curs es
variable... segons guanyi o empati el Barça.
El tractament requereix que l’interessat s’ingressi.
És un tractament llarg, doncs és un trastorn primitiu originat en la infància i
en la relació amb la confiança bàsica que no va existir amb la seva mare,
encara que sigui una bellíssima persona.
No tan sols pateix l’interessat, sinó també
les persones amb les que conviu...
No hay comentarios:
Publicar un comentario