Segons el doctor Joan Vilaseca i Segalés (Santa Coloma de Gramenet, 4 de març del 1904 – 11 de gener del 1996) , la construcció originària seria el mas Carcerenya, documentat ja al segle XII. Sembla que va ser propietat de Bernat Carcerenya, i que un familiar d’aquest va bastir després el veí Mas Nou de Carcerenya, l’actual Torre Pallaresa.Pensem que la denominació més històricament correcta fora Torre Cardona.
El topònim Carcerenya , etimològicament evoluciona del llatí valle carcăra, ‘vall estreta’ (amb una forma llatina vulgar carcăra paral•lela a la clàssica carcer, ‘presó’). En l'alta edat mitjana apareix el topònim documentat amb les formes Vallecarchara (a. 998) i Ualle carcera (a. 1009). Valls estretes, també potser qualsevol sinònim : encaixades, angostes,..
La família Ribera apareix com a compradora del mas l’any 1340, moment en que passa a anomenar-se Torre Ribera.
De 1450 a 1528 va ser propietat de la nissaga Descoll, que, mitjançant enllaços matrimonials, van emparentar amb l’aleshores poderosa família Setantí, que posseirà la finca fins l’any 1578, aquest llinatge de procedència italiana, s’extingirà en la primera meitat del segle XVII, amb la mort de Joaquim Setantí i Alzina.
La propietat va pertànyer als Mitjavila des de 1578 a 1617 en que els frares jerònims de la Murtra van comprar la propietat , que anomenaven la Granja o Torre, destinada bàsicament a la producció d’aliments per al cenobi.
L’any 1822 en una de les crisis sistèmiques del corrupte estat espanyol, les possessions dels monjos van ser confiscades per l’Estat i subhastades. El comprador va ser el comerciant barceloní Josep Inglada i Marquès.
Amb la caiguda del govern constitucional, la propietat va tornar als religiosos.
L’alegria no dura gaire a la casa dels pobres, i l’any 1835 com a conseqüència de la desamortització de Mendizabal, es va posar a la venda el monestir de Sant Jeroni, i la Torribera; Josep Inglada i Marquès va comprar una part del monestir , i novament la totalitat de la finca Torribera.
Pensem que la denominació s’origina en aquell període en que funcionaris de parla castellana s’ocupen dels afers administratius. Agrairem rebre però qualsevol suggeriment a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Josep Inglada i Marquès a darreries del segle XIX vendrà la propietat a Josep Gallifa i Mas.
En el breu miratge democràtic de la Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917), s’encomana al Dr. Martí i Julià (1914) un projecte d'organització per millorar l'assistència dels malalts mentals.
L'any 1926 la Diputació de Barcelona autoritza el començament de les obres. La inauguració fou a l'octubre de 1930, i s'hi van portar 90 malalts crònics de Sant Boi. En aquell temps s'edificà també l'església, – en algun lloc hem trobat ‘Capella’ – que no té una Advocació explicita; aquestes coses en aquest món en que la ‘incultura religiosa’ , i específicament la que fa referència al catolicisme, son un ‘mèrit extraordinari’ no és inhabitual. Pensem per les imatges pintades al fresc que presideixen l’altar Major, que Nostra Senyora de la Mercè és la candidata més ben ‘posicionada’.
Com deien però els clàssics, DOCTORES TIENE LA IGLESIA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario