Faria aquí a Moià el ‘mestratge’ en l’art de construir que el portaria a Igualada, on duria a terme l’adequació de l'antic convent dels Servites dedicat a la Mare de Déu dels Dolors; a Oliana on arranjaria la capella de la Mare de Déu dels Àngels i la casa propera; per concloure la seva activitat i la seva vida terrenal a Mataró, on donaria l’ajut final a la construcció del nou col•legi i església de Santa Anna.
Demanava permís per a visitar l’interior de l’església, i retratava l’esplèndid altar que llegia fou aixecat l’any 1960.
La meva condició d’alumne de les Escoles Pies de Sabadell,i la bonhomia de la persona que m’atenia, em feien creditor d’un honor del tot inesperat, la contemplació de la imatge de la Mare de Déu que portaven a Catalunya els primers escolapis, i que ha estat venerada a l’Escola Pia de Moià des de l’any 1683.
Possiblement Sant Josep de Calassanç i Gascó es va meravellar també davant d’aquesta imatge de la Verge Maria.
M’explicaven que la imatge havia estat restaurada acuradament, i fins em donaven el nom de l’artista; val que a dir que possiblement per efecte d’ una vacuna tenia el cap del tot enterbolit, i no el recordo.
Em confirmaven des de la Comunitat Escolàpia de Moià, que la restauració l’havia dut a terme l’escultor Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003 ), aprofitava aquesta gestió telefònica per reiterar-los la gratitud del Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, per les fineses rebudes
