sábado, 9 de noviembre de 2013

ESCOLA PIA DE MOIÀ. EL MOIANÈS.CATALUNYA

No podem situar el germà operari, José Guardia de Sant Juan Bautista ( Calders, 2-11-1717+ Mataró, 2 de febrer de 1790) quan es començava a aixecar l’edifici de l’Escola Pia de Moià [ 1707-1724 ], però si certament a la data en que es dona per ‘acabada’ l’any 1750.

Faria aquí a Moià el ‘mestratge’ en l’art de construir que el portaria a Igualada, on duria a terme l’adequació de l'antic convent dels Servites dedicat a la Mare de Déu dels Dolors; a Oliana on arranjaria la capella de la Mare de Déu dels Àngels i la casa propera; per concloure la seva activitat i la seva vida terrenal a Mataró, on donaria l’ajut final a la construcció del nou col•legi i església de Santa Anna.

Demanava permís per a visitar l’interior de l’església, i retratava l’esplèndid altar que llegia fou aixecat l’any 1960.


La meva condició d’alumne de les Escoles Pies de Sabadell,i la bonhomia de la persona que m’atenia, em feien creditor d’un honor del tot inesperat, la contemplació de la imatge de la Mare de Déu que portaven a Catalunya els primers escolapis, i que ha estat venerada a l’Escola Pia de Moià des de l’any 1683.


Possiblement Sant Josep de Calassanç i Gascó es va meravellar també davant d’aquesta imatge de la Verge Maria.

M’explicaven que la imatge havia estat restaurada acuradament, i fins em donaven el nom de l’artista; val que a dir que possiblement per efecte d’ una vacuna tenia el cap del tot enterbolit, i no el recordo.

Em confirmaven des de la Comunitat Escolàpia de Moià, que la restauració l’havia dut a terme l’escultor Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003 ), aprofitava aquesta gestió telefònica per reiterar-los la gratitud del Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, per les fineses rebudes

LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA DE LA MORETONA DE MOIÀ. EL MOIANÈS. BAGES. CATALUNYA

Retratava el casal d'estructura homogènia amb teulada a quatre aigües coronada per una torre-cúpula amb finestres geminades en els quatre costats, dit ‘ la Moretona’ en terme de Moià, a la comarca natural del Moianès, al Bages.


No podia accedir a l’interior per retratar com pretenia les dues Capelles que la casa ha tingut advocades a la Puríssima Concepció de Maria, dues capelles: l'antiga, del segle XVIII, i la modernista, de la primera part del segle XX, de la que ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte.


Rebia dues imatges des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), datades 1-II-1970


En ambdós casos NOMÉS de la façana exterior de la Capella de la Puríssima Concepció de Maria, ens agradarà tenir ocasió de retratar, i/o en el seu cas de tenir imatges de l’interior, i en aquest sentit ens adreçarem a latosca@latosca.org , redaccio@moianes.net , i també a manresainfo@manresainfo.cat edició del Bages del Grup Nació Digital ; per descomptat comptem com sempre amb la vostra ajuda a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ja sabem tots plegats que en matèria de recuperar la ‘memòria històrica’ totes les mans son poques.

jueves, 7 de noviembre de 2013

ECAF SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’edifici senyorial format per un cos principal, de dues plantes i golfes, amb vessant a lateral.


S’acomplia aquí allò de ‘a cal ferrer, ganivet de fusta’, ja que no consta enlloc el mestre d’obres i/o arquitecte autor de la reforma d’aquesta notabilíssima casa. En això del ‘Patrimoni’ la ‘Generalitat de Barcelona’, no demostra ser més diligent que la resta d’administracions.

De la descripció tècnica, reproduïm ; La porta principal de la façana és d'arc de mig punt adovelllat, amb un petit relleu d'un àngel al damunt de l'arc.

La porta està flanquejada per dues finestres amb impostes, al primer pis les obertures són decorades amb guardapols, i les dues dels extrems amb balcó i barana de ferro forjat. Les golfes tenen finestres d'arc de mig punt, agrupades en tres grups de tres seguint la simetria de la façana. La paret és arrebossada i pintada de color crema que fa ressaltar el verd fosc de totes les obertures. A la dreta hi ha una torre quadrangular de quatre plantes. Les obertures són totes noves, d'estil neogòtic i neorenaixentista: a la planta baixa són rectangulars amb llinda de pedra; al primer pis, hi ha una finestra centrada, a cada cara, gòtica biforada amb columneta i arquets lobulats i emmarcada en una motllura rectangular.

Al segon pis trobem una obertura a la cantonada amb doble columneta a cada cara i ampit de pedra. Finalment, al pis superior, hi ha una galeria de cinc finestres amb arc de mig punt i estan separades per pilars. La torre és coronada per merlets en forma piramidal esglaonats i fets de carreus ben tallats. Al damunt hi ha un terrat-mirador al qual s'hi pot accedir des de l'interior a través d'una escala de cargol. Dins la casa un pati interior fa de distribuidor de les diverses dependències, envoltat d'arcs de mig munt i cobert de vidre, dóna molta llum. Hi ha més d'una escala que mena a la planta superior, cal destacar la de la part posterior que té un arrambador de ceràmica típica catalana, de color verd i groc. La façana lateral és a un altre nivell, sense les golfes, destaca la galeria d'obertures amb arcs de mig punt, i sota la teulada, un voladís decorat amb ceràmica vidriada que representa gerros amb flors.

La façana del darrera presenta una decoració diferent que la lateral, aquí el voladís és de ceràmica amb motius vegetals.

Es tracta d'un gran complex, amb altres edificacions i annexos que al llarg dels anys per les necessitats de l'escola s'han anat annexant a la casa original. La part que mira a la carretera és totalment reformada i nova, mentre que l'altra s'ha conservat.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en qüestió de documentar el nostre patrimoni col•lectiu i recuperar la ‘memòria històrica’ totes les mans son poques.

miércoles, 6 de noviembre de 2013

CASA PERE QUINTANA BARRERA DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el magnífic edifici projectat pel mestre d’obres Josep Deulofeu i Floriach, encara que també atribuït a Pere Quintana i Barrera – que si ho entenc bé en va ser el promotor - , construït l’any 1921.

La descripció tècnica ens explica que és una vivenda plurifamiliar situada entre els carrers Prim i Santa Maria, de Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva.

Té planta baixa i dos pisos, amb 3 cossos (la cantonada i, un lateral a cada carrer, simètrics). La coberta és un terrat a la catalana que intercala balcons i antefixes, amb teula àrab i ràfec treballat amb ceràmica de colors: blau, vermell i verd. La planta baixa, a on ara hi ha situada una oficina bancària, ha estat modificada. Al primer pis, hi ha una tribuna angular hexagonal amb decoració de garlandes, coronada per un cupulí amb tessel•les de color verd i, amb conjunts de tres finestres amb balconada. A cada costat de la tribuna hi ha un balcó amb tres obertures (una porta i dues finestres) amb arc rampant i separades per petites columnes (sobre la porta la conjunció dels arcs rampants conforma un element voladís).


El segon pis segueix la mateixa estructura que el primer d'obertures amb un petit balcó, però en aquest cas no hi ha tribuna. Les finestres dels cossos laterals, quatre a cada banda, són també amb arc rampant. Totes les obertures estan envoltades per plafons motllurats de pedra artificial. Adossat a la façana que dóna al carrer Prim, hi ha un balcó decorat amb garlandes i, a sobre hi ha dues finestres en arc de mig punt.

Sou pregats – com sempre – de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN ALZINA DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

De camí al Cementiri de Santa Coloma de Farners, ens aturàvem per admirar i retratar aquest edifici identificat com Can Forner, o Ca n'Alzina; dissortadament no h cap dada del seu promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte, com és mal costum en aquesta pobra, trista, bruta i dissortada pàtria nostra.

Em sobtava la qualificació ‘Can’, que en llengua catalana implica respecte i/o temor, distanciament i/o desconeixement, i s’acostuma més en entorns rurals, mentre que en els nuclis urbans, el ‘Cal’ és d’ús més habitual, i té un clar sentit de coneixement, de proximitat, i àdhuc de simpatia i/o d’empatia


La descripció tècnica ens explica que es tracta d'un edifici cantoner de planta rectangular, dues plantes, golfes i un cos central més alt. La coberta dels dos laterals és de dos tremujals i la del cos central a dues vessants a laterals, tota ella amb ràfec sostingut per mènsules. La façana més ampla, que dóna al carrer de la Creu, presenta obertures rectangulars amb trencaaigües. Les centrals del primer pis i el cos elevat són trigeminades i les de les golfes d'arc de mig punt. La façana de l'esquerra, que correspon al carrer Dalmau, té la porta d'accés i una finestra a la planta baixa, dues portes amb balcons amb barana de ferro i tres obertures d'arc de mig punt a les golfes. Totes les obertures de la planta baixa estan protegides amb reixa de ferro forjat. L'interior de la casa està totalment reformat i adaptat a l'ús d'oficines tot i que s'han conservat elements de l'edifici original com el paviment de rajola hidràulica. Cal destacar que la façana lateral dreta mostra una galeria amb tancament de persianes de fusta al primer pis i un jardí tancat, que a diferència de la resta de l'edifici no s'ha restaurat. Això fa pensar que possiblement aquesta part no pertanyi als mateixos propietaris.

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta casa, com imaginem que també a la regidora de comunicació . Cristina Trias Martínez, ctrias@scf.cat

LA ROCA DE L’AVI ANTIFEIXISTA DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA.

Llegia que els colomencs ( de Santa Coloma de Farners ), son ‘fills del Rocar’ serra situada entre els municipis de Riudarenes i de Santa Coloma de Farners a la comarca de la Selva, amb una elevació màxima de 425 metres, fent un itinerari pel Rocar es poden contemplar una mostra extensa de roques plutòniques, majoritàriament formades de granit per la consolidació i la transformació del magma, que han fet desfermar des d’antic la imaginació dels selvatans.


Quan m’aturava a retratar la dita ‘Roca de l’Avi’, advertia que ultra les connotacions històriques, la formació ha esdevingut un símbol contra el feixisme, que ara ja de forma oberta, ens deixa veure les seves intencions que no son altres que l’augment de la mortalitat i la morbilitat.

M’expliquen que s’està treballant per documentar davant del Tribunal Penal Internacional, aquest ‘pla sinistre’, això hauria de permetre l’enjudiciament – en el seu cas – dels responsables politics.

martes, 5 de noviembre de 2013

CASA DE LES PUNXES, TORRE DELS OCELLS, O CAN DIUMENJÓ DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Em cridava l’atenció la casa assenyalada de número 14 a l’Avinguda Doctor Furest, de Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva.

Llegia que a l'arxiu de Caldes de Malavella es conserva el projecte arquitectònic signat per Joan Bordàs i Salellas (Figueres ,1888 + Barcelona 7 de juliol de 1961 ), de data 30 d'abril del 1949.

La trobava identificada com : Casa de les Punxes, Torre dels Ocells o Can Diumenjó

La descripció tècnica ens explica que la casa, construïda l’any 1949, homònima – pel que fa al nom – amb la de Barcelona (projectada per Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) , no té res a veure amb aquella, tant per la seva aparença, com evidentment per la seva grandària.


Casa unifamiliar molt petita però d’espectacular decoració exterior totalment simètrica.

Els arcs de porta i finestres son de mig punt y el coronament alterna columnetes coronades per pinacles alternant amb antefixes arrodonides, sostingudes per columnetes dòriques, a la part superior.

Es l’últim edifici d’estil Modernista construït a Caldes de Malavella.

Advertia un possible error pel que fa a la identificació de la casa a la fitxa de Patrimoni Gencat.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com