sábado, 4 de abril de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SERNI O SADURNÍ DE GURB O GURP DE LA CONCA.TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Hi ha una minsa informació de l’Església parroquial de Sant Serni o Sadurní de Gurp de la Conca quina imatge publicava l’Anna Coll Miralles‎.


Església d'una nau, modificada. A la façana de migjorn s'inscriu la porta amb arquivoltes sobre impostes. Absis convertit en sagristia i volta apuntada amb arcs totals. Campanar de cadireta, amb dos ulls (refet). Coberta sobrealçada de teula àrab a sobre de l'antiga de lloses de pedra.

L’article de la wikipedia amplia un xic aquesta informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Serni_de_Gurp

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’absis d’aquesta església


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25145

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Serni_de_Gurp

http://relatsencatala.cat/relat/sadurni-le-saint-oublie-de-gurp-tremp-pallars-jussa-catalunya/1048741

Per als catalans el Patrimoni, la seva conservació i documentació son un imperatiu ètic.

Poseu els Pallars a la vostra agenda.

ESCOLA PÚBLICA D’ADRALL. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar imatges de l’escola d’Adrall, i em preguntava si en la recerca dels edificis escolars anteriors al franquisme ens podria servir.



Preguntarem a l’ajuntament de Ribera d’Urgellet, la data en que s’aixecava, qui en va ser l’autor, i fins quan va servir com a centre d’educació. Li demanarem també dades de la resta d’escoles del municipi.

Adrall és un dels 16 nuclis de població del municipi de ribera d’Urgellet, que amb una extensió de 107 km², tancava l’any 2014 amb una població de 963 habitants, dels que un 22,53% vivien a Adrall.

Qualsevol recerca anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española, fa que allò de ‘buscar una agulla en un paller’ sembli feina senzilla.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA PESCADORA. SALLENT. BAGES. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant d’aquest pavelló-glorieta de petites dimensions, que s’alça al marge esquerra del Llobregat, dins del nucli de Sallent, entre Cal Sala i Les Culleres,. La descripció tècnica ens diu que té planta quadrada amb quatre portals, un a cada façana. Hi ha un balcó que envolta perimetralment l'edifici. Els fonaments són de pedra i la resta de parets i cobertes són fetes en totxo formant una decoració geomètrica.


Al fons de la imatge apareix la imatge inconfusible de l’església de sant Sebastià, advocada inicialment però, a sant Esteve fins a l’any 1350.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/sant-sebastia-esteve-de-sallent-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/sant-esteve-de-sallent-romnic-de-planta.html

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, com em succeïa també amb l’edifici de l’escorxador.

Ho demanarem a l’Ajuntament, als sallentíns, i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persona que ens pugui donar raó, malauradament qualsevol recerca anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española, fa que allò de ‘buscar una agulla en un paller’ sembli feina senzilla.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 3 de abril de 2015

ESCOLES DE BAIX. ALCARRÀS. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Em cridaven l’atenció les anomenades ‘ escoles de baix’ d’ Alcarràs, topònim d’origen àrab al-karaz, "el cirerer’ que palesa clarament la feracitat de les seves terres.

La seva demografia l’any 1900 era de 2.342 persones, fet que en feia pensar que podia haver estat inclòs en el grup de les poblacions en les que es van edificar escoles publiques, ja per la Mancomunitat de Catalunya, ja pel govern de la II República.

En demanava informació al Consistori, titular de la seguent imatge.


La Fina Mora i Matges em feia arribar des de l’Ajuntament d’ Alcarràs un email responen a la meva petició d’informació de les dites ‘ escoles de baix ‘;

At. Atenció Sr. Antonio Mora,

Em plau adreçar-me a vostè per comunicar-li que el projecte de que tenim constància és de l’any 1962, signat per l’Arquitecte ANGEL MEJON SUDOR, correspon a l’ampliació dels edificis de les Escoles de baix.

Els primers edificis es van inaugurar l’any 1952.

Anteriorment la gent de la època comenta que feien classes en un edifici situat al carrer de Baix on actualment encara hi ha, ‘la casa dels mestres’ , també de
l’època franquista.

Agraïm l’amable resposta de la Fina Mora i Matges, i farem – com ens suggereixen – el possible per contactar amb el Servei de Patrimoni de l’Ajuntament d’Alcarràs, per ampliar aquesta informació

Qualsevol recerca anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española, fa que allò de ‘buscar una agulla en un paller’ sembli feina senzilla.

ANTIC ESCORXADOR DE SALLENT. BAGES. CATALUNYA

Retratava el que en semblaven – a la llum d’una noticia de l’Ajuntament de Sallent - els edificis de l’antic escorxador :
https://www.sallent.cat/seu-electronica/tauler-danuncis/anunci/exposicio-publica-del-projecte-de-restauracio-de-lantic-escorxador-de-sallent-100.html


M’explicava en ocasió de retratar les escoles i l’antiga biblioteca, un veí de Sallent, referint-se als que manaven a l’època en que s’aixecaven aquells edificis, que ‘ governaven amb el cap’ , i que en previsió del creixement que ‘patiria’ la zona, deixaven ja un ‘pulmó verd’ que és avui l’orgull de Sallent. Esmentava de passada, que aleshores es feia també ‘ baix al horts’ l’escorxador.

No en sabia trobar cap dada al ‘ mapa de patrimoni’ de la Diputació de Barcelona, i demanaré a l’Ajuntament qui en va ser l’autor.

Sou com sempre pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL DESCONEGUT ’ARBRE MAJESTUÓS’ DE SALLENT. BAGES. CATALUNYA

L’arbre majestuós situat a la llera del riu Llobregat, sota el pont del Batlle Pere Otger, al davant de la fàbrica del Cal Torres, de quines proporcions ens serveix el Josep Olivé Escarré, em semblava – a mi que sóc un ignorant – un ‘populus alba’ , dit també àlber, xop blanc, poll blanc, ens agradarà rebre confirmació d’aquesta hipòtesis a l’email coneixercatalunya@gmail.com



No en trobava cap referència, i això malgrat ser quasi una constant a casa nostra, em dol profundament, perquè trenca entre altre coses, l’estereotip de gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, amb el que ens volem sentir identificats.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 1 de abril de 2015

D’ESCOLES I ALTRES REFLEXIONS

Llegia que l’edifici de les carmelites Vedruna a Sabadell, s’inaugurava a el 30 de novembre de 1905 , la descripció ens diu que té un d’estil modernista senzill, i que s’aixecava sota la direcció de l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920) - trobem referències seves com a Bernardo Pejoan o Pijoan - . En els 110 anys posteriors , la casa les ha vistes de tots ‘els colors’, i s’ha anat modificant i ampliant segons les noves necessitats.



José Ignacio Wert Ortega (Madrid, 18 de febrer de 1950) expressava la voluntat del seu Partit de ESPAÑOLIZAR als estudiants catalans; fer però, una interpretació reduccionista del terme ESPAÑOLIZAR és un greu error, perquè ultra la repressió contra Catalunya i els catalans, ESPAÑOLIZAR també és deixar morir als malats d’hepatitis C, a les persones dependents, als que pateixen ‘malalties rares’, aplicar l’iva del 21% a les despeses bàsiques i a la industria cultural mentre és bonifiquen les ‘corrides de braus’, recolzar a les grans empreses i els bancs, contemplant com es suïciden els ciutadans abocats a la misèria, als que es priva del dret a una defensa efectiva dels seus drets ....., ESPAÑOLIZAR és un terme maleït arreu, perquè tothom l’associa a retallades, nepotisme, corrupció,...

Aquest any 2015 volíem reivindicar la memòria de les escoles PÚBLIQUES anteriors al PP, perquè almenys a Catalunya el desig de millora personal i social és un anhel col•lectiu secular.

Sabadell en va disposar de tres.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html

Les Ordres religioses jugaven un important paper en aquest àmbit, i no defugim dedicar-los – quan sigui possible – un capítol especial; totes elles tenen però, arxius i persones, que poden fer aquesta tasca de divulgació, cosa que no succeeix dissortadament en l’àmbit públic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com