jueves, 4 de junio de 2015

ESCOLA TERESA DE PALLEJÀ. FORTIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Martí Augé Subirà, em feia arribar unes fotografies actuals de l’escola Teresa de Pallejà, a la que havia assistit en a seva infantessa, i que feia expressament en ocasió d’una gestió que li permetia tornar a Fortià.



M’explica també que aprofitava per comprar pa que manté la ‘qualitat’ del que es menjava en aquella època.

El projecte tècnic el signava l’Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996), que s’havia d’exiliar desprès de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que malgrat va tornar a Catalunya, i les ‘noves’ autoritats li varen revocar la prohibició de practicar la seva professió, ja no va projectar més grans obres públiques , els seus treballs es limitaven a petits habitatges de renda limitada, magatzems i garatges i alguns equipaments turístics, com els xalets de la urbanització Cala Rovellada de Colera.

Va dedicar els darrers anys de la seva carrera a les obres de reforma i adequació de la casa Blanch de Púbol per a destinar-la a residència geriàtrica, que llegava al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

El ‘tontisme’ feixista enviava a l’exili una bona part de la ‘intel•ligència’ del país, i aconseguia el seu propòsit de fer-nos retrocedir en tots els àmbits a la situació del segle XIX, recentment des del PP s’ha reeditat aquella ‘política’ i tenim hores d’ara un altre ‘exili’ que ens ha fet retrocedir en aquesta ocasió fins al segle XX; sembla però, que en aquesta ocasió la ciutadania no els recolzarà.
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

miércoles, 3 de junio de 2015

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ. ELS MUNTELLS. SANT JAUME D’ENVEJA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Rebia un email del bon amic Marcel Morató Tort, en el que em diu; ahir vaig poder fer una visita fugaç al Delta d'Ebre amb uns coneguts que em devien una paelleta, i vaig poder captar imatges de la Església de Sant Llorenç dels Muntells.

Faig constar urbi et orbre, que també jo li sóc deutor d’una paelleta, o allò que li agradi més, per les seves valuoses aportacions.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta basilical, d'una sola nau amb capelles laterals. La coberta és de teula a doble vessant. La façana principal, que dóna al carrer Major, té forma triangular amb una successió de línies corbes rematades amb un campanar d'espadanya. Té un cos posterior afegit d'una sola vessant que correspon a la sagristia. Les obertures, tant la portalada com les finestres laterals, són apuntades. Una gran ogiva presideix la façana principal i emmarca la portalada. Entre aquest arc i la campana hi ha un rellotge.



Es va construir els anys 40-44 del segle XX, dins el pla de "Regiones devastadas".

No trobava cap dada de l’arquitecte autor del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email
coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES PÚBLIQUES DE TÀRREGA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Rebia un email en el que em deien ;


En relació a la vostra sol•licitud que ens arribat des de l’ajuntament de Tàrrega de consulta d’informació del mestre d’obres i/o arquitecte de les escoles de La Figuerosa i de les construccions d’escoles de Tàrrega i altres pobles agregats abans de la guerra, informar-vos del següent:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-anteriors-la.html

1. Escoles de la Figuerosa. No tenim documentació al respecte ni cap informació sobre l’arquitecte o mestre d’obres que es va fer càrrec de la seva construcció.

2. Altres pobles agregats a Tàrrega. No hi ha documentació al respecte abans de la Guerra Civil.

3. Tàrrega. Es conserva el projecte de les Escoles Graduades (1931-1935).

Si voleu fer la consulta del projecte esmentat haureu de venir a consultar-ho presencialment a l’Arxiu Comarcal. Qualsevol altra qüestió no dubteu a consultar-nos.

Si tenim en compte que les escoles anteriors a la dictadura franquista, no son en la seva major part considerades ‘monuments’ aquesta informació, encara que incomplerta és extremadament valuosa.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

Es construïen les escoles Graduades de Tàrrega ?.

Existeixen encara aquestes escoles ?

En teniu imatges ?

ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA PERPETUA DE MOGODA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

en referència a la seva sol•licitud presentada el dia 23 de maig, pot consultar la informació a l’Arxiu municipal. Referent a l’escola pot consultar el projecte de construcció, així com informació relacionada en la bibliografia local.


L’autor del projecte de construcció de l’escola és l’arquitecte Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966 ). Segons consta en el llibre “El que sabem del Segle XX. història de Santa Perpètua de Mogoda. 1900-1979. volum 1”, l’any 1929 va començar la construcció de l’escola, i es va inaugurar el 25 de gener de 1931

Si tenim en compte que les escoles anteriors a la dictadura franquista, no son en la seva major part considerades ‘monuments’ aquesta informació, encara que incomplerta és extremadament valuosa.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

Existeixen encara aquestes escoles ?

En teniu imatges ?

lunes, 1 de junio de 2015

SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LA BLEDA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església d'una sola nau quadrangular, ampliada al nord per una segona i capgirada en enderrocar-ne l'absis. S'allargà una nau a ponent per a la construcció d'un nou santuari. A una finestra de la cara sud hi ha gravada la data 1683 i hi ha adossats dos contraforts. A l'angle sud est sembla haver-hi hagut un presbiteri. Al mur sud hi ha vestigis de fonaments, segurament de l'edifici alt medieval. Presenta un campanar d'espadanya de dos arcs simètrics i un de petit per sobre que sosté una petita campana. La paret nord està compartida amb el cementiri que se li adossa. Davant de la porta hi ha un porxo en forma de glorieta amb tres arcs de mig punt. El principal és més gran que els dos laterals. Aquest porxo està coronat per una teulada a dos vessants i s'hi accedeix per tres petites escales de quatre graons, una per cada obertura. Les parets estan arrebossades amb ciment modern.

Llegia que en el seu interior hi ha una pica baptismal i un sarcòfag medievals.

La pica té forma troncocònica irregular, de parets llises sense motius ornamentals. Està feta sobre pedra calcària i té una alçada de 60 cm i un diàmetre de boca de 83 centímetres.

El sarcòfag té una forma de paral•lelepípede de 105 x 50 cm de base i 48 centímetres d'alçada, amb una tapa de dos vessants. És llisa, amb unes motllures. El sarcòfag és un bloc calcari buit.

La Bleda, és un veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca , a l’extrem meridional del terme, al sector del Pla de la Bleda, que pertany avui en part als termes de Pacs del Penedès, i Santa Margarida i els Monjos.

Al final del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors de l’Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles.

Vers el 1606 passà als Vilafranca-Sabastida, i, més tard, als Grimau, als Fernández de Córdoba, comtes de Torralba (1690), i als Salvador.


L’edifici religiós té un aspecte descurat, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Modest Fossas i Pi (Barcelona, juny de 1834 - 1904), fou l’autor del projecte tècnic del Cementiri de Sant Martí Sarroca, del que ens diu la descripció ; el fossar es troba situat prop del nucli urbà, en un pla al peu de la Roca. És de planta rectangular, tancat per murs amb nínxols adossats. Al centre hi ha un passeig distribuïdor amb xiprers als costats, que porta a la capella. Als extrems hi ha torres. Són interessants els elements escultòrics de l'interior. El conjunt s'inscriu dintre de les característiques de l'estil neoclàssic.


El trobava tancat, sembla que s’obre únicament els diumenges, i retratava la que imagino capella del Sant Crist.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT PERE DE LA MATA PINYANA. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església de la Mata Pinyana, al terme d’ Alguaire, a la comarca del Segrià, advocada segons m’expliquen a Sant Pere.

La descripció ens diu; edifici construït entre mitgeres, amb elements estructurals de maó, tot seguint l'estètica de la resta de les construccions d'aquest nucli. La coberta és de teula àrab i les parets de tobes.


Fou aixecada l’any 1903, i enlloc trobava cap dada del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No sabia trobar però, l’edifici de les escoles d’Alguaire anteriors a la dictadura franquista – no acostumen a ser edificis alts -, i en aquest cas la descripció ens diu ; grup escolar amb una concepció de planta típica dels anys en què fou construïda. El tractament de l'espai és molt funcional: grans obertures a l'exterior i finestres més reduïdes quan el sol incideix contínuament. El pati comença a integrar-se amb l'escola.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.