Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA
Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.
Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.
Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Trobava una noticia :
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/21475/antigues/escoles/espinavell/es/converteixen/refugi
El nou refugi d'Espinavell. Foto: @bertagarriga
Demanaré dades a l’ajuntament Molló sobre aquesta edifici, quan es ver, qui en va ser l’autor, i en quina data deixava la seva funció.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una
martes, 9 de junio de 2015
EDIFICIS D’ESCOLES PÚBLIQUES AL VALLÈS OCCIDENTAL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
Havia trobat una minsa informació dels edificis escolars públics anteriors a la dictadura franquista a la comarca del Vallès Occidental, la relació de poblacions és la següent :
1- Badia del Vallès
Població creada amb posterioritat a la II República
2.- Barberà del Vallès
No trobava cap dada.
3.- Castellar del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html
4.- Castellbisbal
No trobava cap dada.
5.- Cerdanyola del Vallès
No trobava cap dada.
6.- Gallifa
No trobava cap dada.
7.- L´Ametlla del Vallès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/04/ajuntament-i-escoles-de-lametlla-del.html
8.- Matadepera
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/edificis-de-les-dites-ara-escoles.html
9.- Montcada i Reixac
No trobava cap dada.
10.- Palau-solità i Plegamans
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/casa-del-comu-de-palau-solita-i.html
11.- Polinyà
No trobava cap dada.
12.- Rellinars
No trobava cap dada.
13.- Ripollet
No trobava cap dada.
14.- Rubí
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/les-escoles-ribas-de-rubi-obra-de.html
15.- Sabadell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html
16.- Sant Cugat del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/escola-publica-joan-maragall-gorina.html
17.- Sant Llorenç Savall
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/les-escoles-publiques-la-postal-de-sant.html
18.- Sant Quirze del Vallès
No trobava cap dada.
19.- Santa Perpètua de Mogoda
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/escoles-publiques-de-santa-perpetua-de.html
Ens agradarà rebre’n imatges.
20.- Sentmenat
No trobava cap dada.
21.- Terrassa
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/escola-donya-magdalena-rosell-matlleu.html
Com en el cas de Sabadell pensem que n’hi havia més.
22.- Ullastrell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-les-escoles.html
23.- Vacarisses
No trobava cap dada.
24.- Viladecavalls
No trobava cap dada.
En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.
Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
1- Badia del Vallès
Població creada amb posterioritat a la II República
2.- Barberà del Vallès
No trobava cap dada.
3.- Castellar del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html
4.- Castellbisbal
No trobava cap dada.
5.- Cerdanyola del Vallès
No trobava cap dada.
6.- Gallifa
No trobava cap dada.
7.- L´Ametlla del Vallès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/04/ajuntament-i-escoles-de-lametlla-del.html
8.- Matadepera
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/edificis-de-les-dites-ara-escoles.html
9.- Montcada i Reixac
No trobava cap dada.
10.- Palau-solità i Plegamans
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/casa-del-comu-de-palau-solita-i.html
11.- Polinyà
No trobava cap dada.
12.- Rellinars
No trobava cap dada.
13.- Ripollet
No trobava cap dada.
14.- Rubí
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/les-escoles-ribas-de-rubi-obra-de.html
15.- Sabadell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html
16.- Sant Cugat del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/escola-publica-joan-maragall-gorina.html
17.- Sant Llorenç Savall
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/les-escoles-publiques-la-postal-de-sant.html
18.- Sant Quirze del Vallès
No trobava cap dada.
19.- Santa Perpètua de Mogoda
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/escoles-publiques-de-santa-perpetua-de.html
Ens agradarà rebre’n imatges.
20.- Sentmenat
No trobava cap dada.
21.- Terrassa
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/escola-donya-magdalena-rosell-matlleu.html
Com en el cas de Sabadell pensem que n’hi havia més.
22.- Ullastrell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-les-escoles.html
23.- Vacarisses
No trobava cap dada.
24.- Viladecavalls
No trobava cap dada.
En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.
Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
domingo, 7 de junio de 2015
ERMITA DE SANT SALVADOR. TORALLA. CONCA DE DALT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
El sostre demogràfic de les poblacions que s’integren avui dins el terme de Conca de Dalt, amb una superfície de 166,48 km², assolia l’any 1857 un cens de 3.116 ànimes, que constitueix el ‘sostre demogràfic ‘ , les darreres dades disponibles al tancament de l’any 2013 ens diuen que eren 446 habitants, una pèrdua del 85,69% de la població que és dissortadament una constat en aquesta zona de Catalunya.
El Josep Sansalvador Castellet, publica unes fotografies de l’ermita de Sant Salvador de Toralla, enlairada al cim de la serra del seu nom, de la que únicament trobava aquestes dades; petit edifici de pedra amb portal adovellat.
El patrimoni històric i/o artístic ha patit, pateix, i patirà fins a la seva absoluta destrucció, les conseqüències d’aquesta despoblació tant acusada.
Si mes no, la tasca del Josep Sansalvador Castellet, i de l’Arxiu Gavin, ens permetrà anys a venir, veure la magnitud de la catàstrofe provocada per la concentració de la població en les grans poblacions.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Josep Sansalvador Castellet, publica unes fotografies de l’ermita de Sant Salvador de Toralla, enlairada al cim de la serra del seu nom, de la que únicament trobava aquestes dades; petit edifici de pedra amb portal adovellat.
El patrimoni històric i/o artístic ha patit, pateix, i patirà fins a la seva absoluta destrucció, les conseqüències d’aquesta despoblació tant acusada.
Si mes no, la tasca del Josep Sansalvador Castellet, i de l’Arxiu Gavin, ens permetrà anys a venir, veure la magnitud de la catàstrofe provocada per la concentració de la població en les grans poblacions.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
ESCOLA D’ARTS, INDUSTRIES , IDIOMES I BIBLIOTECA PÚBLICA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANT. GIRONA. SEU ACTUAL DEL MUSEU DEL SURO. SE
Rebia un email del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ en el que m’adjuntava un excel•lent treball de la GEMMA DOMÈNECH I CASADEVALL, i la ROSA MARIA GIL I TORT, titulat N UN NOU MODEL D’ARQUITECTURA AL SERVEI D’UNA IDEA DE PAÍS.
Faig una recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i val a dir, que lluny de trobar la col•laboració de les entitats locals, per allò de la ‘administració més pròxima als ciutadans ,... ‘ he constatat una resistència ferotge, que identifico amb la síndrome de la ‘inèrcia perniciosa’ en masses ocasions.
Des de l’01.04.1939 el feixisme emprenya una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ que perdura encara en molts llocs de Catalunya, i de forma general no s’aprofitava el final ‘ formal’ de la dictadura l’any 1978, per cercar testimonis ‘orals’, i ara, al mes de juny de l’any 2015, aquesta possibilitat és del tot impossible en bona part de la nostra geografia.
Estic absolutament d’acord en que som ‘ més que un club’ , ens queda molt dissortadament però, per ser una veritable ‘Nació’.
Reprodueixo del treball de la GEMMA DOMÈNECH I CASADEVALL, i la ROSA MARIA GIL I TORT
Palafrugel (Baix Empordà ) Escola d’Arts i Indústries i d’Idiomes i Biblioteca Pública, Actualment Museu del Suro.
Edifici projectat per Emili Blanch Roig (1897-1996) en col•laboració amb el director de l’Escola, Lluís Medir i Jofra, i l’aparellador i futur professor de l’escola Josep Daunis.
L’acte de col•locació de la primera pedra es fa coincidir amb els actes de celebració de la proclamació de la República i les classes comencen el 1935.
L’edifici, que actualment acull el Museu del Suro, representa una bona mostra del llenguatge racionalista a Catalunya: sobrietat de les façanes, amplitud i lluminositat dels espais interiors, agrupació d’obertures, etc.
La imatge que es recull en el treball de la GEMMA DOMÈNECH I CASADEVALL, i la ROSA MARIA GIL I TORT, no té res a veure a la que trobava del Museu del Suro.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
Faig una recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i val a dir, que lluny de trobar la col•laboració de les entitats locals, per allò de la ‘administració més pròxima als ciutadans ,... ‘ he constatat una resistència ferotge, que identifico amb la síndrome de la ‘inèrcia perniciosa’ en masses ocasions.
Des de l’01.04.1939 el feixisme emprenya una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ que perdura encara en molts llocs de Catalunya, i de forma general no s’aprofitava el final ‘ formal’ de la dictadura l’any 1978, per cercar testimonis ‘orals’, i ara, al mes de juny de l’any 2015, aquesta possibilitat és del tot impossible en bona part de la nostra geografia.
Estic absolutament d’acord en que som ‘ més que un club’ , ens queda molt dissortadament però, per ser una veritable ‘Nació’.
Reprodueixo del treball de la GEMMA DOMÈNECH I CASADEVALL, i la ROSA MARIA GIL I TORT
Palafrugel (Baix Empordà ) Escola d’Arts i Indústries i d’Idiomes i Biblioteca Pública, Actualment Museu del Suro.
Edifici projectat per Emili Blanch Roig (1897-1996) en col•laboració amb el director de l’Escola, Lluís Medir i Jofra, i l’aparellador i futur professor de l’escola Josep Daunis.
L’acte de col•locació de la primera pedra es fa coincidir amb els actes de celebració de la proclamació de la República i les classes comencen el 1935.
L’edifici, que actualment acull el Museu del Suro, representa una bona mostra del llenguatge racionalista a Catalunya: sobrietat de les façanes, amplitud i lluminositat dels espais interiors, agrupació d’obertures, etc.
La imatge que es recull en el treball de la GEMMA DOMÈNECH I CASADEVALL, i la ROSA MARIA GIL I TORT, no té res a veure a la que trobava del Museu del Suro.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
viernes, 5 de junio de 2015
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE LLANARS. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA
Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana, destaca la notable església parroquial advocada a Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona , Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d’arc una mica apuntat. Els murs exteriors s’ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules. Li dóna un gran atractiu el campanar d’espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda.
El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l’estil de l’escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.
El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l’entrada.
A l’interior es conserva un valuós frontal d’altar romànic, que presidí el temple des de la consagració i el centra la figura del Pantocràtor que beneeix amb la dreta, mentre a l’esquerra té un llibre obert on es llegeix Ego sum lux mundi; als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de sant Esteve (la seva ordenació de diaca, la lapidació, la invenció de les seves relíquies i el sant dins un taüt); els colors són bastant apagats, amb predomini del vermell. Ara es troba protegit per cristall a la dreta del creuer.
Els Sants Metges tenen també un lloc de privilegi.
Fins a l’any 1936 posseí una imatge romànica de la Mare de Déu, venerada primitivament amb el nom de Santa Maria de Gràcia i des del segle XVI sota l’advocació del Roser, que avui dia es guarda al Museu Diocesà de Girona.
M’explicaven que lliurava l’ànima al Senyor Monsenyor Lluís Suriñach i Suñer ( Rocabruna, 21.12.1909 + Girona, 25/04/2013 ) darrer rector de Sant de Llanars, on servir durant 54 anys.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l’estil de l’escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.
El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l’entrada.
A l’interior es conserva un valuós frontal d’altar romànic, que presidí el temple des de la consagració i el centra la figura del Pantocràtor que beneeix amb la dreta, mentre a l’esquerra té un llibre obert on es llegeix Ego sum lux mundi; als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de sant Esteve (la seva ordenació de diaca, la lapidació, la invenció de les seves relíquies i el sant dins un taüt); els colors són bastant apagats, amb predomini del vermell. Ara es troba protegit per cristall a la dreta del creuer.
Els Sants Metges tenen també un lloc de privilegi.
Fins a l’any 1936 posseí una imatge romànica de la Mare de Déu, venerada primitivament amb el nom de Santa Maria de Gràcia i des del segle XVI sota l’advocació del Roser, que avui dia es guarda al Museu Diocesà de Girona.
M’explicaven que lliurava l’ànima al Senyor Monsenyor Lluís Suriñach i Suñer ( Rocabruna, 21.12.1909 + Girona, 25/04/2013 ) darrer rector de Sant de Llanars, on servir durant 54 anys.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
CEIP JACINT VERDAGUER SANTALÓ. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA.
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA
Des de l’Arxiu Comarcal de l’ Urgell rebia un email en el que em deien ; en relació a la vostra sol•licitud que ens arribat des de l’ajuntament de Tàrrega de consulta d’informació del mestre d’obres i/o arquitecte de les escoles de La Figuerosa i de les construccions d’escoles de Tàrrega i altres pobles agregats abans de la guerra, informar-vos del següent:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-anteriors-la.html
1. Escoles de la Figuerosa. No tenim documentació al respecte ni cap informació sobre l’arquitecte o mestre d’obres que es va fer càrrec de la seva construcció.
2. Altres pobles agregats a Tàrrega. No hi ha documentació al respecte abans de la Guerra Civil.
3. Tàrrega. Es conserva el projecte de les Escoles Graduades (1931-1935).
Si voleu fer la consulta del projecte esmentat haureu de venir a consultar-ho presencialment a l’Arxiu Comarcal. Qualsevol altra qüestió no dubteu a consultar-nos.
Llegia a : http://www.xtec.cat/centres/c5004462/Documentsweb/historiaescola.htm
Josep Florensa Ollé, ( Lleida , 15 de maig de 1889 + Barcelona , 14 de Juliol de 1968 ) va ser l’arquitecte autor del projecte, i a l’ estiu de 1932 fou adjudicada l'obra al Sr. Joan Riera i Pallars de Vilatorta (Vic).
http://www.xtec.cat/centres/c5004462/Documentsweb/fotoshistoria.htm
La victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, comportarà greus sancions per a Josep Florensa Ollé, i un retrocés en tots els àmbits per a la ciutadania.
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/viewFile/235200/349892
http://www.academia.edu/6413443/LA_DEPURACI%C3%93N_FRANQUISTA_DE_LOS_COLEGIOS_DE_ARQUITECTOS_1939-1942._En_FUENTES_NAVARRO_Ma._Candelaria_et_al._eds._II_Encuentro_de_J%C3%B3venes_Investigadores_en_Historia_Contempor%C3%A1nea_Granada_Editorial_Universidad_de_Granada_2010_
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA
Des de l’Arxiu Comarcal de l’ Urgell rebia un email en el que em deien ; en relació a la vostra sol•licitud que ens arribat des de l’ajuntament de Tàrrega de consulta d’informació del mestre d’obres i/o arquitecte de les escoles de La Figuerosa i de les construccions d’escoles de Tàrrega i altres pobles agregats abans de la guerra, informar-vos del següent:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-anteriors-la.html
1. Escoles de la Figuerosa. No tenim documentació al respecte ni cap informació sobre l’arquitecte o mestre d’obres que es va fer càrrec de la seva construcció.
2. Altres pobles agregats a Tàrrega. No hi ha documentació al respecte abans de la Guerra Civil.
3. Tàrrega. Es conserva el projecte de les Escoles Graduades (1931-1935).
Si voleu fer la consulta del projecte esmentat haureu de venir a consultar-ho presencialment a l’Arxiu Comarcal. Qualsevol altra qüestió no dubteu a consultar-nos.
Llegia a : http://www.xtec.cat/centres/c5004462/Documentsweb/historiaescola.htm
Josep Florensa Ollé, ( Lleida , 15 de maig de 1889 + Barcelona , 14 de Juliol de 1968 ) va ser l’arquitecte autor del projecte, i a l’ estiu de 1932 fou adjudicada l'obra al Sr. Joan Riera i Pallars de Vilatorta (Vic).
http://www.xtec.cat/centres/c5004462/Documentsweb/fotoshistoria.htm
La victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, comportarà greus sancions per a Josep Florensa Ollé, i un retrocés en tots els àmbits per a la ciutadania.
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/viewFile/235200/349892
http://www.academia.edu/6413443/LA_DEPURACI%C3%93N_FRANQUISTA_DE_LOS_COLEGIOS_DE_ARQUITECTOS_1939-1942._En_FUENTES_NAVARRO_Ma._Candelaria_et_al._eds._II_Encuentro_de_J%C3%B3venes_Investigadores_en_Historia_Contempor%C3%A1nea_Granada_Editorial_Universidad_de_Granada_2010_
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
jueves, 4 de junio de 2015
COL•LEGI PÚBLIC EMPÚRIES. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor de la major part de les cròniques de les escoles anteriors a la dictadura franquista a la Ciutat de Barcelona :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-de-barcelona-ciutat.html
em feia arribar unes imatges de l’escola pública Empúries de l’Escala, comarca de l’Empordà sobirà.
La descripció ens diu que el centre està al bell mig de la població de l'Escala, a tocar de l'extrem sud del nucli antic, davant la plaça de les Escoles i a l'inici de la ronda del Pedró. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, format per quatre grans cossos adossats, que li confereixen una planta en forma d'L. Presenta les cobertes a dues i tres vessants de teula i està distribuït en planta baixa i pis. Els dos cossos situats als costats nord i oest són allargats i presenten uns grans finestrals rectangulars d'il•luminació a l'interior, agrupats en grups de tres a cada planta. Presenten una motllura correguda a la part inferior que enllaça els tres grups de cada nivell. L'accés a l'interior es fa pel costat nord, a través d'una porta coberta amb un petit porxo. Les altres dues crugies presenten finestrals rectangulars a la planta baixa i una filada de finestres d'arc de mig punt adovellades, al pis. Continuen mantenint la motllura correguda inferior. El cos més petit, situat al sud del conjunt, ha estat força transformat. A la planta baixa s'han substituït dos finestrals per una porta d'accés i, al pis, les obertures de mig punt han estat tapiades. Ambdues crugies presenten un sòcol de pedra a la part baixa de les façanes i una cornisa ampla i motllurada. Posteriorment, l'escola es va anar ampliant en funció de les necessitats de l'alumnat. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc. A les cantoneres hi ha carreus de pedra ben desbastats.
Es començava a construir l'any 1934 al solar de Josefa Roca i Guerra, segons el projecte de Rafael Sánchez Echeverría -arquitecte del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, de lloc i dates de naixement i traspàs - i va ser inaugurat per l'alcalde Josep Figueres i Fontdevila, durant la República, el juny de 1936, un mes abans de l'esclat del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
El col•legi va unificar l'escola de nens i nenes que fins llavors havien rebut l'educació per separat. A l'interior es conserven unes pintures murals del mestre Isaac Faro, pintades l'any 1946, dedicades a motius religiosos. En agradarà tenir noticia de nom complert d’aquest pintor, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'arquitecte gironí Josep Claret i Rovira (1908-1988) va ser l’autor els anys 1969 i 1975 de diverses ampliacions i també de la remodelació de l'any 1978. S'afegiren quatre unitats de pàrvuls al costat nord del pati, menjadors, gimnàs, pistes d'esports, etc.
L'any 1999 comencen les obres de l'actual ampliació i el 2002 s'enderroquen els afegitons, per a recuperar part de l'estructura de l'antic edifici, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte encarregat d’aquestes obres.
Josep Claret i Rovira (1908-1988) va projectar diferents obres emblemàtiques a la comarca de Girona, com la desapareguda Casa Pla (1934), el Xalet Tarrús (1935), la Casa Coll (1935) i la Casa Bech de Careda (1935), entre d'altres. El seu activisme el va portar a fundar el mític GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura) que renovarà l'arquitectura a la llum dels corrents racionalistes internacionals. A Girona construeix l'Escorxador Turon, a l'antiga fàbrica Cárnica Prócer (1948), diverses cases plurifamiliars com la Casa Vila (1944-1947) o la Casa Teixidor (1945), i es presenta al concurs de projectes per l'edifici de la Delegació Hisenda a Girona (1954). A partir dels anys 60, més influenciat pel funcionalisme, projectà nombrosos conjunts d'apartaments a la costa.
Autor de l’edifici de l'escola pública de Vilajuïga, cal destacar que l'arquitecte projectà i construí, en el mateix període, tot un seguit d'escoles que presenten una forma i estil semblant. A l'Alt Empordà hom pot trobar les següents: Escola Comarcal de La Jonquera (La Jonquera), Escola Col•legi Públic Empúries (L'Escala), Escoles de Vilamalla / CEIP Josep de Ribot i Olivas (Vilamalla), Escoles Unitàries / CEIP Marinada (Ordis), Escoles de nens i nenes (Terrades), Escola Unitària (Capmany), Escoles Nacionals / CEIP Pau (Pau), Escoles de Vila-sacra / Sala Polivalent (Vila-sacra ), Escoles Noves / Escoles Nacionals (Portbou), Escola de Verges (Verges), Escola de Llançà (Llançà), Escoles d'Espolla (Espolla), Les Escoles i cases dels mestres (La Selva de Mar).
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-de-barcelona-ciutat.html
em feia arribar unes imatges de l’escola pública Empúries de l’Escala, comarca de l’Empordà sobirà.
La descripció ens diu que el centre està al bell mig de la població de l'Escala, a tocar de l'extrem sud del nucli antic, davant la plaça de les Escoles i a l'inici de la ronda del Pedró. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, format per quatre grans cossos adossats, que li confereixen una planta en forma d'L. Presenta les cobertes a dues i tres vessants de teula i està distribuït en planta baixa i pis. Els dos cossos situats als costats nord i oest són allargats i presenten uns grans finestrals rectangulars d'il•luminació a l'interior, agrupats en grups de tres a cada planta. Presenten una motllura correguda a la part inferior que enllaça els tres grups de cada nivell. L'accés a l'interior es fa pel costat nord, a través d'una porta coberta amb un petit porxo. Les altres dues crugies presenten finestrals rectangulars a la planta baixa i una filada de finestres d'arc de mig punt adovellades, al pis. Continuen mantenint la motllura correguda inferior. El cos més petit, situat al sud del conjunt, ha estat força transformat. A la planta baixa s'han substituït dos finestrals per una porta d'accés i, al pis, les obertures de mig punt han estat tapiades. Ambdues crugies presenten un sòcol de pedra a la part baixa de les façanes i una cornisa ampla i motllurada. Posteriorment, l'escola es va anar ampliant en funció de les necessitats de l'alumnat. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc. A les cantoneres hi ha carreus de pedra ben desbastats.
Es començava a construir l'any 1934 al solar de Josefa Roca i Guerra, segons el projecte de Rafael Sánchez Echeverría -arquitecte del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, de lloc i dates de naixement i traspàs - i va ser inaugurat per l'alcalde Josep Figueres i Fontdevila, durant la República, el juny de 1936, un mes abans de l'esclat del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
El col•legi va unificar l'escola de nens i nenes que fins llavors havien rebut l'educació per separat. A l'interior es conserven unes pintures murals del mestre Isaac Faro, pintades l'any 1946, dedicades a motius religiosos. En agradarà tenir noticia de nom complert d’aquest pintor, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'arquitecte gironí Josep Claret i Rovira (1908-1988) va ser l’autor els anys 1969 i 1975 de diverses ampliacions i també de la remodelació de l'any 1978. S'afegiren quatre unitats de pàrvuls al costat nord del pati, menjadors, gimnàs, pistes d'esports, etc.
L'any 1999 comencen les obres de l'actual ampliació i el 2002 s'enderroquen els afegitons, per a recuperar part de l'estructura de l'antic edifici, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte encarregat d’aquestes obres.
Josep Claret i Rovira (1908-1988) va projectar diferents obres emblemàtiques a la comarca de Girona, com la desapareguda Casa Pla (1934), el Xalet Tarrús (1935), la Casa Coll (1935) i la Casa Bech de Careda (1935), entre d'altres. El seu activisme el va portar a fundar el mític GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura) que renovarà l'arquitectura a la llum dels corrents racionalistes internacionals. A Girona construeix l'Escorxador Turon, a l'antiga fàbrica Cárnica Prócer (1948), diverses cases plurifamiliars com la Casa Vila (1944-1947) o la Casa Teixidor (1945), i es presenta al concurs de projectes per l'edifici de la Delegació Hisenda a Girona (1954). A partir dels anys 60, més influenciat pel funcionalisme, projectà nombrosos conjunts d'apartaments a la costa.
Autor de l’edifici de l'escola pública de Vilajuïga, cal destacar que l'arquitecte projectà i construí, en el mateix període, tot un seguit d'escoles que presenten una forma i estil semblant. A l'Alt Empordà hom pot trobar les següents: Escola Comarcal de La Jonquera (La Jonquera), Escola Col•legi Públic Empúries (L'Escala), Escoles de Vilamalla / CEIP Josep de Ribot i Olivas (Vilamalla), Escoles Unitàries / CEIP Marinada (Ordis), Escoles de nens i nenes (Terrades), Escola Unitària (Capmany), Escoles Nacionals / CEIP Pau (Pau), Escoles de Vila-sacra / Sala Polivalent (Vila-sacra ), Escoles Noves / Escoles Nacionals (Portbou), Escola de Verges (Verges), Escola de Llançà (Llançà), Escoles d'Espolla (Espolla), Les Escoles i cases dels mestres (La Selva de Mar).
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us en deurà una.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)








