OBRIM – UN ANY MÉS - EL NADAL DE CONTE DE GUIMERA.INFO

Obria – un anys més – UN NADAL DE CONTE a guimera.info, i com en anteriors edicions l’ambient polític, social, cultural, econòmic,...,no em semblava gaire estimulador per escriure històries nadalenques.

Els contes – tant els de Nadal, com els de caire intemporal – incorporen quasi sempre un final inesperat, quan no il•lògic , si ens atenen als antecedents.

Així , tenim el cas del pobrissó al que NOMÉS li passen desgràcies, és però tot bondat, i algú pensa en ell i li guarda un dècim del sorteig de Nadal, el final sembla cantat, toca la grossa i desprès de la retenció del 20% - que ara fa hisenda - el pobrissó pot refer la seva existència. Imagineu-vos que enlloc de quedar-s’ho únicament per ell, amb aquells diners posa en marxa una cooperativa de treball associat, en la que moltes persones que estan en la situació en que ell estava, troben no només feina – que ja fora un èxit - , recuperen l’autoestima, i obren al ensems opcions perquè ho pugui fer tothom. Ni cal dir-ho que com a conte és possible.

En la pràctica dissortadament el sistema no permetria això de ‘recuperar l’autoestima’, i molt menys encara que tingues caràcter general, oi?

Els contes son un espai en el que es foragita la realitat, i es permet campar lliurement a l’esperança, la llibertat, la justícia, la fantasia, ..., l’existència mateixa del NADAL DE CONTE a guimera.info participa d’aquest ‘àmbit màgic’. Cada any comencem cohibits i acabem sortosament exhaustes.

Als contes de Nadal es guareixen les malalties, es recuperen els amors perduts, TOTES LES EMBARCACIONS arriben a un port on se’ls rep amb els braços oberts, i les bombes de TOTES LES GUERRES LOCALS no esclaten damunt dels HOSPITALS i/o de la població ‘civil’,..., poseu aquí qualsevol fet negatiu ‘habitual’ i tingueu clar que no succeirà en un conte de Nadal.

Esperem a tribuna@guimera.info les vostres històries, positives o negatives, només han d’acomplir una condició, que l’acció tingui lloc al Nadal.

EL PORTAL DE LES VERGES O DEL CAL QUATRE. SANTPEDOR. BAGES

El Xavier Codina Balletbo, em feia arribar una fotografia del dit‎ ‘Portal de les Verges o de cal Quatre ‘ de Santpedor, comarca del Bages.

Patrimoni Gencat ens diu que d'aquí sortia el camí que portava a l'església de Santa Úrsula i les onze mil verges – de la que tenim imatges gràcies al Xavier Codina Balletbo - que estava situada on actualment hi ha l'Escola Riu d'Or.

Està format per un arc de mig punt adovellat a l'exterior i un arc rebaixat a l'interior, amb dues espitlleres a banda i banda. El parament de la part baixa és fet de blocs de pedra rectangulars disposats en filades horitzontals, mentre que sobre les dovelles aquest és petit e irregular, del segle XVIII. La part superior del portal està ocupada per un habitatge.

No tinc el plaer de conèixer – encara – personalment al Xavier Codina Balletbo, familiar d’una molt bona amiga de Castellar del Vallès, la Montserrat Casas Bartomeu.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE CASTISSENT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a patrimoni Gencat en relació a l’escola de Castissent, al terme de Tremp, a la comarca del Pallars jussà:

Es tracta d'un edifici de planta rectangular al qual se li annexen dues petites naus consecutives situades a l'extrem nord de l'edifici. Consta de planta baixa i golfes. L'aparell és de pedra del país sense treballar rejuntada amb fang i arrebossat amb una fina capa de ciment. A la façana sud es troba una porta d'accés acabada amb arc rebaixat fet a base de maons. Aquesta és precedida per unes escales semicirculars. A la seva dreta s'obre una finestra; tant la porta com la finestra s'insereixen en una obertura tapiada amb totxana que dibuixava una gran arcada. A la part esquerra de la façana hi ha tres finestres quadrangulars acabats amb arc rebaixat. Al centre de la façana nord hi ha un finestral rectangular acabat amb arc rebaixat i a l'esquerra una finestra rectangular acabada amb llinda de fusta. A la façana lateral esta es troba una porta amb llinda de fusta, sobre la qual hi ha una finestra a nivell de les golfes. Les obertures de les parets nord i sud i les cantonades de l'edifici presenten un ribet ornamental amb una sanefa de motius geomètrics. La coberta és a dues vessants, presenta un ràfec en el qual es troba una un ribet ornamental de totxana que representa un cadenat de dents de serra; està construïda a partir d'un embigat de fusta coberta amb teula ceràmica.

https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/monuments-serra-de-gurp-i-terreta.pdf

No es disposa de dades sobre l'origen l'escola rural de Castissent que degué ser construïda en la primera meitat del segle XIX. El seu valor és més simbòlic que patrimonial i la seva preservació podria ser interessant com a equipament municipal, probablement amb usos turístics i cultural.

Està dissortadament clar que respecte dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, s’ha fet una ‘excel•lent ‘ feina de tabula rasa'. Enlloc de felicitar als feixistes i cleptofeixistes que la duien/duen a terme, reclamo la col•laboració urbi et orbe de TOTES les persones que s’estimen Catalunya.

La Bíblia recull un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes:

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ. SANT ADRIÀ. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’Antonio Iglesias Garcia‎ em feia arribar una imatge del interior de l’'església de Sant Llorenç, a Sant Adrià, al terme de Tremp que amb 302,82 km², més que duplica l’extensió de la comarca del Barcelonès, 144,72 km². El sistema de concentració de municipis és una aberració tant des del punt de vista econòmic, com social i cultural, aconsegueix però, el fi REAL que es proposava, destruir la memòria històrica dels nuclis integrats.

Patrimoni Gencat ens diu de l’edifici de Sant Llorenç, situat fora del poble, al peu del turó, que permet distingir un projecte constructiu originàriament romànic, profundament transformat en època barroca. Presenta una sola nau amb capçalera absidial que per l'interior té accés a través d'un curt arc presbiteral, i que a l'exterior conserva una obertura d'una sola esqueixada, avui paredada. La part de llevant de la nau està coberta per una volta de canó de perfil semicircular i reforçada per un arc toral. El mur nord actualment presenta una longitud superior al límit de ponent i és part , juntament amb el meridional, de la reforma barroca, probablement relacionada amb la manca d'estabilitat de l'extrem oest de l'edifici. D'aquesta operació data també la volta rebaixada de la nau. Posteriorment el mur occidental es va obrir, transformant l'església en oratori.

Gustau Erill i Pinyot, li dedica una entrada a la wikipedia

Al terme de Tremp hi ha entre altres les esglésies de :

Església parroquial de Santa Maria de Valldeflors
Ermita de la Mare de Déu de Montserbós. Castissent.
Església de la Mare de Déu del Roser
Església de la Mare de Déu de Montserbós, capella superior
Església de Sant Joan Baptista
Església parroquial de la Mare de Déu de l'Esperança de Claret
Ermita de Santa Helena de Claret
Església parroquial de Santa Maria d'Eroles
Ermita de Sant Pere Màrtir d'Eroles
Església parroquial de Sant Pere de Fígols de la Conca
Capella de la Mare de Déu de Montserrat de Fígols de la Conca
Església parroquial de Sant Serni o Sadurní de Gurp de la Conca
Capella de Sant Miquel
Ermita de Sant Martí Gurp de la Conca
Santa Llúcia de la Vileta
Capella de la Mare de Déu de la Pietat. Palau de Noguera
Sant Joan Baptista de Palau de Noguera
Església parroquial de Sant Martí de Puigcercós
Antiga església de Sant Martí de Puigcercós
Església parroquial de Santa Anna de Puigverd de Talarn
Església parroquial de Sant Serni de Suterranya
Ermita de Sant Miquel de Suterranya
Església parroquial de Santa Maria de Vilamitjana
Església de la Mare de Déu de l'Arbul
Església de Sant Pere d'Orrit
Església parroquial de Santa Engràcia
Església parroquial de Sant Adrià
Església de Sant Llorenç
Església de Sant Pere de Claramunt
Església de Sant Salvador de Mas Fumàs
Ermita de Sant Roc de Prullans
Església parroquial de Sant Pere de Tercui
Església de Santa Maria de Tercui
Església parroquial de Sant Pere d'Espills
Sant Cosme d'Espills
Església de la Mare de Déu del Solà
Església parroquial de Sant Joan. Escarlà
Mare de Déu de la Mir
Església de Santa Maria de Sapeira
Església de Sant Pere Màrtir dels Masos de Tamúrcia
Església de Sant Josep de la Torre de Tamúrcia
Ermita de Sant Gervàs
Església de Sant Climent de Torogó
Santa Maria d'Espluga de Serra
Església de la Mare de Déu de l'Esperança del Castellet
Església de Sant Esteve d'Esplugafreda
Església de Sant Martí Aulàs

En tenim algunes – poques – i esperem trobar la col•laboració de les persones que viuen en aquesta part de Catalunya.

També pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, esperem rebre’n a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges i dades.

El nombre d’escoles és dissortadament MOLT inferior :

Escola de Fígols
Escola d'Eroles
Escola de Castissent

Cal recordar que en alguns llocs la Rectoria va ser el ‘local’ de l’escola.

També que existien el dits ‘mestres de sequer’.

Hem pogut localitzar-ne algunes :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/escola-maria-immaculada-tremp-pallars.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/antiga-escola-de-figols-de-tremp-el.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-sant.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/antigues-escoles-hospital-dels-pobres.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/antigues-escoles-de-vilamitjana-tremp.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/01/in-memoriam-del-collegi-josep-manyanet.html

Està dissortadament clar que respecte dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, s’ha fet una ‘excel•lent ‘ feina de tabula rasa. Enlloc de felicitar als feixistes i cleptofeixistes que la duien/duen a terme, reclamo la col•laboració urbi et orbe de TOTES les persones que s’estimen Catalunya.

A SANTS I/A MINYONS,..., DINAR A L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA. TARRAGONA

Quedàvem per dinar a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps, la Maria Jesús i l’Antonio amb el Francisco i la Maria Rosa, ho teníem pendent des del mes de juliol, quan celebràvem els ‘primers 50 anys de matrimoni del Francisco i la Maria Rosa’.

Començàvem amb els entreteniments, continuàvem amb les costelles de xai, el tronc de bacallà, i rap a la planxa amb verdureta, provàvem encara quatre dels exquisits postres de la casa, abans del cafè. La Maria Jesús i l’Antonio, esperem haver-la encertat.

Fèiem un tomb fins a la font dels Comtes, malauradament eixutes per la sequera , la Plaça Major, la Plaça del safrà, la jueria ,..., per acomiadar-nos de Santa Coloma de Queralt, davant del Santuari de Santa Maria de Bell-lloc.

Hi ha ‘deutes’ plaents d’acomplir.

L’ESTACA DEL PSOE

Hi ha reflexions que malgrat cal fer, hagués preferit no fer-ho, penso en la ‘defenestració’ del Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972), volia un PSOE democràtic sense cap relació amb el ‘clientelisme’ que des de 1978 l’ha mantingut en el poder en algunes Comunitats Autònomes.

Parlava d’aquest tema en relació a Galicia, i recollia dades d’un mitjà de premsa ‘lliure de tota sospita’ :
http://www.farodevigo.es/galicia/2016/02/22/galicia-octava-region-trabajadores-publicos/1409290.html

El 16,6% de los ocupados que había en España a finales del pasado año estaban bajo el paraguas de una administración, según la Encuesta de Población Activa (EPA) que elabora el Instituto Nacional de Estadística (INE). Entre las comunidades que superan la media estatal figura Galicia, donde los empleados públicos representaban el 18%. Hay siete comunidades donde el porcentaje es mayor. En Extremadura alcanzan el 25,7%; el 20,6% en Asturias; el 20,3% en Castilla-La Mancha; el 19,8% en Castilla y León; el 19,7% en Andalucía; el 19% en Cantabria; y el 18,8% en Aragón.

El temps dirà la seva – sempre ho fa -, en qualsevol cas les maniobres politiques dels BARONS/ CACICS, tindran possiblement la seva resposta en les següents eleccions.

En venia al cap la cançó del Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) L'ESTACA

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

Com n’és de cert que “només cal asseure’s a la porta de casa per esperar a veure passar el cadàver del teu enemic” , oi

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT ADRIÀ DE TENDRUI O DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

L’Antonio Iglesias em feia arribar un email amb imatges de l’escola Pública del poble de Sant Adrià de Tendrui, Sant Adrià de la Conca, o simplement Sant Adrià, agregat ‘ manu militari ‘ l’any 1970 al terme de Tremp.

El comentari ‘com podeu veure ja és una ruïna, jo la recordo amb la pissarra i pupitres’, no necessita cap aclariment,oi?.

La Bíblia recull un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes:

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.