QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGA L’ESCOLA DE MÚSICA DE MONTMELÓ. VALLÈS ORIENTAL

Trobava a la pàgina de l’Ajuntament :
http://www.montmelo.cat/pl229/el-municipi/guia-d-equipaments-i-serveis/id12/escola-municipal-de-musica.htm

Cap dada d’aquest edifici. Quan es va fer ?. Qui en va ser el promotor?. Qui el mestre d’obres i/o arquitecte ?. Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tenim una pèssima informació del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya que hem d’agrair bàsicament a la dictadura franquista, i als seus funcionaris, això és tant cert, com que de l’any 1978 ençà , sota la ‘Democraciola’ , NO s’ha fet des de les administracions publiques catalanes el que cabia esperar.

Montmeló començava el segle XX amb una població de 537 ànimes, assoliria el miler a la dècada dels 50, i d’aleshores ençà PATEIX un creixement exponencial, tancava l’any 2014 amb 8.863 habitants, que comparteixen el seu migrat terme de 4,0 km², amb el Circuit de Montmeló, una pista de curses de velocitat situada a cavall dels termes municipals de Montmeló, Parets del Vallès i Granollers, al Vallès Oriental.

L’AQUEDUCTE ROMÀ DE PINEDA DE MAR. EL GRAN OBLIDAT.

Retratava al Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts , davant el que resta – encara – de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar, que es troba a la vessant occidental del turó de la Guàrdia, sobre la riera de Pineda i prop de Can Cua. La seva construcció data aproximadament del segle III d.C.

Sembla que s'originava més amunt de Can Bofill i que el seu curs tenia tres quilometres i mig amb un desnivell de 40 metres. salvant en tot el recorregut quatre torrenteres mitjançant arcades. Proveïa d'aigua una vil.la romana que ha estat descoberta a Can Roig on hi havia una bassa per a regar

Actualment de l'aqüeducte es conserven tan sols quatre arcs i el començament d'un altre, que en total miden 29,30 metres de llargada. Les arcades són de mig punt sobre pilars de secció rectangular, lleugerament trapezoïdal. L'aparell constructiu és de pedra de color groguenc,rogenc i negre de diferents mides, tallades a cops de martell. Al sector inferior dels pilars,la pedra és més gran i més regular. A les arcades, en lloc de dovelles hi ha estrets trossos de pissarra que no mantenen la forma radial respecte el centre de l'arcada.

La canalització es desenvolupava a la riba esquerra de la riera, que aniria coberta, desfent-se en tres aqüeductes: el de la Font del Ferro, d'uns 3,12 metres; el de Can Cua, amb una longitud de 29,30 metres i set arcades, i el de Can Palau. En total, devia tenir una longitud de 3,5 Km., desapareixen en dos trams subterranis, i arribaria fins a Can Roig on havia el lacus. El material utilitzat als murs i les arcades és pedra lligada amb morter molt fort, del mateix terreny; a les voltes s'utilitzava pedra plana col•locada radialment. El tancament dels arcs era amb trossos pissarrosos. Els angles del canal eren reforçats amb Opus Signinum i aplanat amb calç. El lacus devia tenir aproximadament 13 metres de costat; la seva alçada es desconeix.

Les restes de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar, en estat de ruïna pregona, necessiten una consolidació urgent que n'impedeixi l'enderroc definitiu.

Felicitem als governs locals, a la Diputación Provincial de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, al GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i fins a la Comunitat Econòmica Europea; sense ells no hagués estat possible assolir un tal estat d’abandó i incúria.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES MUNICIPALS DE CANET DE MAR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MARESME

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Trobava una imatge, ESCOLES MUNICIPALS DE CANET DE MAR, atribuïdes a l’arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa (Mataró, 1850-1917) , i patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; edifici de planta baixa i dos pisos. La part central de l'edifici fa d'eix de simetria: amb la porta principal d'accés al centre, al primer pis hi ha un gran finestral, al segon pis tres finestres i el coronament de forma mixtilínia.

El totxo a sardinell està present tant a les obertures com a la línia de forjat i a la coronació de l'edifici.

Actualment aquest edifici al carrer de la Font, 8 , que va construir l’Emili Cabanyes Rabassa l’any 1906, acull entre altres dependències l’emissora de ràdio local , que podeu trobar al 107.6 FM

Fotografia de L’Emili Cabañes i Rabassa.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

IN MEMORIAM DE LA BIBLIOTECA PERE GUAL PUJADAS DE CANET DE MAR. EL MARESME

Retratava l’edifici que fins a l’any 1999 va acollir la Biblioteca Pere Gual i Pujadas ( Canet de Mar, Maresme, 1813 — Lima, 1890 ) religiós franciscà, fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima (1852-54). Fou també comissari general de la província franciscana del Perú (1852-63), comissari general dels col•legis del Perú (1859), definidor general de l’orde (1856-62) amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud (1862). Exercí com a professor de teologia i dret canònic, i censor de l’arquebisbat de Lima.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que originàriament fou concebut per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet (1879-1954) com un edifici d’estil neoclàssic de planta baixa. A la façana, la porta d'accés està precedida per columnes jòniques, cosa que li dóna un aire clàssic.

El edifici de la Biblioteca de Canet de Mar, com en la de Sallent patia una autèntica ‘metamorfosis’ , com dissortadament altres dels edificis que s’aixecaven per la Mancomunitat de Catalunya. http://jaumeprat.com/una-biblioteca-de-la-mancomunidad/

Està clar que hi ha una ‘ funesta causalitat’ entre la victòria militar dels SEDICIOSOS feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República i les ‘reformes’ d’aquests edificis.

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

L'any 1970 s'hi afegí el primer pis per a disposar de més espai per a les activitats culturals.

Lluís Planas i Calvet (1879-1954) arquitecte català, titulat l'any 1906, va treballar al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya. La seva obra s'inclou dins de l'estètica del noucentisme. Projectà la Casa Santamaria (1908) i la Casa Pujades (1909) a la Garriga. Amb el seu projecte presentat el 1916 es van construir les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919).

També és seva la Biblioteca Popular Serra Moret de Pineda de Mar, que projectà el 1920 segons consta als plànols de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i que sovint ha estat atribuïda erròniament a Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987).

Els feixistes abans i els cleptofeixistes ara, tenen l’absoluta convicció de que el seu poder perdurarà pels segles dels segles, està clar que van camí de superar la previsió dels savis antics ‘no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir’, com ens recorda però, la cançó del Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948), diputat avui al Parlament de Catalunya, l’estaca està força podrida.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA BASTIDA DE BELLERA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. SARROCA DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Es pot entendre que durant la dictadura franquista ningú fes cap acció per recuperar la ‘memòria històrica’. El Pallars està massa lluny de Barcelona, i la repressió no tenia cap ressò a les terres baixes.

Ara, qui ens pot explicar perquè a la mort del sàtrapa no es va començar a desfer aquest ‘mal hàbit’?

I, fins com es que en l’actualitat es continua SENSE FER RES ?.

Llegia a http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/La%20Bastida%20de%20Bellera que hi havia escola ‘ pagada pels pares’, i que s’aixoplugava a l’edifici de la rectoria de l’església de Sant Esteve, a la que dedicàvem suara un post esfereïdor. Les classes les impartia una ‘mestra de sequer’.

S’ha d’agrair al Faustino Calderón, una persona NO CATALANA, que esmerci temps i diners en recuperar ‘la nostra història’, i alhora encara que tingui cognom català a més d’un se li han de recordar les malediccions de Déu :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

QUE EN SABEU DE LA ICONOGRAFIA DE SANT JAUME?. PINEDA DE MAR. EL MARESME

Em sobtava comprovar a la pantalla del ordinador que la figura de central situada entre dos imatges de la Mare de Déu, aixeca la ma dreta talment com si fes la salutació romana, tant cara als feixistes i cleptofeixistes.

Llegia que en els dies foscos que seguien a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l‘ermita va ser cremada, essent posteriorment restaurada pel mateix propietari Mateu Vila Fornaguera l’any 1942. https://santamariapineda.wordpress.com/les-capelles/

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció; ermita de planta rectangular amb porta amb llinda de pedra, un lòcul petit al damunt, i, al cim de la façana, una espadanya amb la corresponent campana. Tota l'obra està feta amb pedra (maçoneria), excepte l'espadanya que fou construïda amb totxanes. L'òcul és qui dóna llum a l'interior.

És d'origen recent, essent construïda fa entre cent i cent cinquanta anys. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor, i del mestre d’obres i/o arquitecte

Pels seus voltants, s'han trobat restes de cases ibèriques del segle IV a.C.

Des de l'any 1926, amb interrupcions, s'hi ha anat celebrant un aplec de sardanes.

Només s'obre un cop a l'any: el 25 de juliol, festa de Sant Jaume.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la imatge de Sant Jaume, i de les advocacions marianes que l’acompanyen.

No podem afirmar una relació causa/efecte amb el fet que NO DISPOSI Pineda de Mar d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tingui un equip de govern vinculat al P.S.C

MEMORIA DELS EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. HOSTES VINGUEREN,...

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Es pot entendre que durant la dictadura franquista ningú fes cap acció per recuperar la ‘memòria històrica’. El Pallars està massa lluny de Barcelona, i la repressió no tenia cap ressò a les terres baixes.

Ara, qui en pot explicar perquè a la mort del sàtrapa no es va començar a desfer aquest ‘mal hàbit’?

I, fins com es que en l’actualitat es continua SENSE FER RES ?.

Us recomano la lectura d’aquests enllaços :

http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/Aramunt%20vell
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/Buseu
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/Claramunt
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/El%20Me%C3%BCll
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/Erill%20Castell
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/La%20Bastida%20de%20Bellera
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/Maravella
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/Montesquiu
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/search/label/Sant%20Rom%C3%A0%20de%20Tav%C3%A8rnoles

S’ha d’agrair que una persona NO CATALANA esmerci temps i diners en recuperar ‘la nostra història’, i alhora encara que tingui cognom català a més d’un se li han de recordar les malediccions de Déu :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.