TENIU DADES DE L’ESCOLA PÚBLICA QUE HI HAVIA A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ?. OSONA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un email en el m’explica que un vilatà de Sant Vicenç de Torelló li va dir que antigament hi havia una escola al edifici de l'actual ajuntament, al costat hi ha un accés que dona a la part de darrera on hi havia l'escola, a la que el seu informant hi havia anat.

El terme ‘antigament’ potser fa referencia , o potser no, al període de la dictadura franquista. Demanarem més informació als santvicentins per aclarir-ho, esperem les seves respostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també ens agradaria saber l’autor de l’edifici que aixopluga l’Ajuntament.

Estem passant un tràngol; el sistema ens continua dient – i ja és el quart dia - Error establishing a database connection quan intente, accedit a http://blogscat.com/

Des de http://blogscat.com/ es va fer un esforç creant i mantenint una eina gratuïta que pretenia facilitar l’accés de la llengua catalana a Internet.

Ens dol comprovar - una vegada més - que aquestes iniciatives topen amb constants entrebancs que pretenen únicament fer-les fracassar.

Som conscients que també les pàgines que ens permeten publicar alternativament poden patir ‘represàlies’

Exercir de català, es com ahir una “ activitat de risc”

Donec perficiam

LA BARAKA I L’EXERCICI ANTIDEMOCRÀTIC DEL PODER.

El concepte “baraka” té uns significats que si més no de forma simple, podeu llegir a :
https://www.musulmanesandaluces.org/hemeroteca/43/la_baraka.htm

Sobta força però, que de personatges d’acreditada inhumanitat s’afirmi que tenien “ Baraka”, oi?.

Està clar que Recep Tayyip Erdoğan (26 de febrer de 1954 mahalle de Kulaksız, districte de Beyoğlu, Istanbul) té – almenys fins al dia d’avui, una extraordinària “protecció” malgrat la terrible repressió als kurds, el “mercadeig amb els migrants”, i les infinites maldats que ha perpetrat – i continua perpetrant – en nom d’ Al-lāh

Al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Alawí, Hassan II, (Rabat, 9 de juliol de 1929-23 de juliol de 1999), va ser un personatge extremadament cruel del que s’afirma que tenia “Baraka”
https://secretoscortesanos.com/2019/07/23/hassan-ii-de-marruecos-el-sultan-que-sorteo-la-muerte-dos-veces/

I encara sembla més extraordinari que es reivindiqui que la tenia també, Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), que va comptar amb la benedicció de la Jerarquia de l’Església Catòlica en la rebel·lió militar contra el govern LEGÍTIM i DEMORÀTIC de la II República, que el convertiria en l´únic dictador europeu que moriria de forma ‘natural’.
https://www.abc.es/historia/abci-baraka-misteriosa-bendicion-mora-salvo-francisco-franco-sangrienta-muerte-201810162323_noticia.html

VIATGES A LA CARTA. CEMENTIRI MONUMENTAL DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. PANTEÓ DE MIGUEL TORRES.

Visitàvem – cal fer-ho i és de justícia - el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, el Cementiri Municipal de Vilafranca del Penedès, curull de magnifiques obres d’escultors i arquitectes, això, a pel que fa a la qualitat i nombre, el converteix en un dels fossars ‘importants’ de Catalunya.

Retratàvem el panteó de Miquel Torres Vendrell ( 1832-1910 ) , construït entre 1870 i 1880, sobre un basament rectangular i tancat amb una barana de ferro forjat.

Hi destaca l’obelisc de clares connotacions funeràries.

L’àngel, situat sobre un petit pedestal, es representa amb una espasa a la mà.

http://www.turismevilafranca.com/sites/default/files/lloc_interes/documents/cementiri_2015_complert_web.pdf

L’escultor Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer)(Barcelona, 28 de juliol 1851 + 11 de juliol 1923) amb una extensa obra funerària en fou l’autor :

http://www.patrimonifunerari.cat/artistes/escultors/rafael-atche-ferrer/


Superem les 48 hores de Error establishing a database connection

Des de http://blogscat.com/ es va fer un esforç creant i mantenint una eina gratuïta que pretenia facilitar l’accés de la llengua catalana a Internet.

Ens dol comprovar - una vegada més - que aquestes iniciatives topen amb constants entrebancs que pretenen únicament fer-les fracassar.

VIATGES A LA CARTA. XALET MIRAMAR - XALET DEL NIN. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

Retratàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés , des del indret on s’aixeca l’escultura Pasífae del vilanoví Òscar Estruga Andreu, (Vilanova i la Geltrú, 1933) el xalet Miramar, conegut també com el xalet de Joan Ferrer Nin, que fou construït l’any 1913 per l’arquitecte Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 - 1922)
http://pujoltorres.com/xalet-nin/

L’any 2014 escrivia que el projecte cercava aconseguir el lligam de l’arquitectura popular catalana – fem referència a les tradicionals cases pairals del nostre país , s’assolia aquest propòsit en aquesta obra de dimensions considerables, en la que composició de volums i els materials emprats s'integren perfectament, i sense estridències, a I’entorn – amb els corrents de moda a l’època, afegia aqui alguns elements més cultes, com I'atri d'arcades de mig punt, amb regust del renaixement italià, però defugia alhora tota altra mena d’ornamentacions no motivades.

Retratava lateralment la façana de la Capella advocada a Sant Gervasi i sant Protasi, de tipus barroc , que es troba situada dins el recinte de Miramar, i que Joan Ferrer Nin, va fer restaurat i la va reobrir al culte públic.

En els dies foscos que generava la sedició del feixisme contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb aquiescència expressa de la jerarquia catòlica amb l’excepció nobilíssima de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal, l’interior va ser cremat.

Patrimoi Gencat ens diu del xalet de Joan Ferrer Nin, que es tracta d'un edifici residencial aïllat. Està aixecat respecte el nivell del passeig. Es compon de planta baixa i una planta pis sota coberta a quatre vessants de la que sobresurt una torratxa de planta quadrada amb coberta de pavelló. L'edifici principal està format per tres cossos i torratxa amb dos cossos de planta baixa que formen terrat superior.

Les parets de càrrega són de pedra i totxo. Els forjats són bigues de ferro i revoltó ceràmic i de bigues de fusta i cairons vidriats.

Les façanes són de pedra carejada d'aparell irregular. Consta d'un atri amb tres arcades de mig punt i columnes de fust llis amb base i capitell.

El balcó i les baranes dels terrats són de ceràmica vidriada. Trobem obertures amb llinda, d'arc rebaixat i de mig punt. Presència d'un ràfec perimetral important.

l'any 1945 es va fer una restauració, i novament l’any 2009.

https://www.bodas.net/fincas/xalet-del-nin--e111420

Poseu Vilanova i la Geltrú, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ que ens deixava l’Ermessenda de Valrà, ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

VILLA ANITA DE VILANOVA I LA GELTRÚ. LA CATALUNYA QUE EL TEMPS ENDUGUE. COM HO FEU TAMBÉ AMB ELS TALLERS HERETER DE BARCELONA

Visitàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, els xalets modernistes que resten dempeus de la Urbanització .
Trobava una imatge a : https://www.diba.cat/documents/429042/03efa553-4f78-44cf-98f0-5a9c096e4ca2
de la desapareguda Villa Anita (xalet núm. 5), de la que en fou promotor l'empresari Laureano Hereter Fonoll, de Tallers Hereter T.H. fabricants d'automòbils .

El projecte fou realitzat per l'arquitecte Ramon Freixe i Mallofré, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs del promotor Laureano Hereter Fonoll i de l’arquitecte Ramon Freixe i Mallofré.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ Ramon freixe Mallofré, va morir a Barcelona el 1928. Era l'arquitecte municipal de Llinars del Vallès.

L’any 1922 la casa s'havia engrandit amb un porxo a migdia.

El 1940 hi va haver canvi de propietari i va passar a dir-se Villa Amparo.

https://motor.ara.cat/historia/Talleres-Hereter-fabricant-catala-desconegut_0_1845415628.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Talleres_Hereter

http://barcelofilia.blogspot.com/2015/03/automobils-ideal-tallers-hereter-1915.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/08/13/pagina-2/33298005/pdf.html

http://www.autopasion18.com/HISTORIA-IDEAL.htm

L’any 1910 Anna Raventós de Saurí , presidenta de l’Empara de Santa Llúcia, institució benèfica per a cecs, va decidir construir una Ciutat Jardí a Vilanova i la Geltrú en terrenys cedits per la seva propietària Marcel•lina Jacas Salom, Vidua de Pedro Puig Carsi , a tocar de la torre de Ribes Roges.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/el-modernisme-vilanova-i-la-geltru.html

L’arquitecte municipal Bonaventura Pollés va realitzar la urbanització de la zona, compresa entre el passeig de Ribes Roges i els carrers de Marcel•lina Jacas, Isaac Peral, Lluís Requesens i Pere III.

Arquitectes de renom edificaren onze torres o xalets el diner de la venda dels quals aniria a parar a l’Empara de Santa Llúcia. La majoria de les torres s’edificaren seguiint el corrent modernista austríac, el de la Secessió.

D’aquest conjunt alguns xalets encara resten dempeus, però d’altres han estat derruïts o modificats.

La relació és la següent:

Xalet 1.- Villa Isabel. Ramon Freixe i Mallofré

Xalet 2.- Villa Dolores. Josep Domènech i Mansana. Derruït.

Xalet 3.- Villa del Bisbe Laguarda. Bonaventura Pollés i Vivó.

Xalet 4.- Villa Sant rafael. Josep Font i Gumà

Xalet 5.- Villa Anita. Ramon Freixe i Mallofré. Derruït.

Xalet 6. Villa Argentina.

Xalet 7-8. Torre Doctor Ribot. Bonaventura Pollés i Vivó.

Xalet 9.- Villa Assumpció. Modest Tauler i Benítez.

Xalet 10.- Villa Teresa. Modest Tauler i Benítez.

Xalet 11.- Villa Montserrat. Josep Domènech i Mansana.

En el període de la dictadura es va fer una excel·lent taca de destrucció del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, val a dir que la ‘democraciola’ no s’ha distingit pelsseus esforçps recuperadors.

Malgrat això, poseu Vilanova i la Geltrú, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

VIATGES A LA CARTA. EL PANTEÓ RAMÓN MARIMON I FAMÍLIA AL CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

El Pere Albert Carreño, en la visita que fèiem al Cementiri Municipal de Vilafranca del Penedès, retratava el panteó de Ramón Marimon i família

http://www.vilafranca.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=40604

Josep Domènech i Estepà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), va ser l’autor del magnífic monument funerari, que acull les restes mortals de Ramón Marimon i família ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern del finat, així com el lloc i data de naixement i traspàs, i alguna dada de la seva biografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com ), quan a la descripció tècnica reprodueixo del Mapa de Patrimoni de Vilafranca del Penedès; Panteó amb la planta en forma de creu amb tres braços formats per tres sepultures, que descansen sobre un basament i unes petites columnes. Les cares dels sepulcres estan ornamentades amb arqueries i columnes cegues. El braç posterior de la creu és de llargada més petita i dóna accés a l'interior del panteó a través d'una porta adintellada. Aquests tres braços estan coronats en el centre per un àngel sedent en un tron que s'alça amb una arquivolta ornamentada acabada en creu. A les mans porta una corona de roses.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’escultor i altres artistes i artesans que treballaren en aquest monument funerari.

Rafael Atché Ferrer. Escultor (1854-1923).

La Vanguardia en la seva edició del divendres, 25 setembre de 1914, a la pagina 9, publicava :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/09/25/pagina-9/33335998/pdf.html?search=Ram%C3%B3n%20Marim%C3%B3n

Esta mañana, á las diez, ha tenido efecto con la mayor solemnidad el traslado de los restos de don Ramón Marimón al soberbio mausoleo, insuperable obra de arte en su género, que el hijo del finado, don José, ha hecho construir .en el Cementerio de esta villa. A dicho acto ha asistido todo el clero, revestido de los mejores ornamentos, y la capilla de música de la Catedral del Panadés, aumentada notablemente, ha entonado magistralmente el Benedictus.

Seguidamente se ha celebrado en dicho templo, severamente enlutado como nunca, un Oficio-aniversario.

La espaciosa nave se ha'visto llena de fieles, figurando todas las personalidades de esta villa, que han querido reiterar á nuestro ilustre compatricio su cariño y admiración.

Com recordava el ‘Rei mentider’ ; nunca fue la nuestra – el castellano - , lengua de imposición

El Cementiri de Vilafranca del Penedès és una de les moltes ‘visites recomanables’ que els catalans han de fer en el seu pelegrinatge vital.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de_25.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-21-del-cementiri-de-vilafranca.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-de-josep-balaguer-marti-i.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-de-lantoni-jane-formosa.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/05/el-panteo-de-ramon-marimon-i-fam

Poseu Vilafranca del Penedès, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell.

Ah!, del tema de participar als “ Viatges a la Carta”, fem les sortides entre setmana, i com a màxim podríem incorporar un segon vehicle i fins a quatre persones més, us recordem el nostre correu, castellardiari@gmail.com

QUE EN SABEU DEL PANTEÓ ON LLUEIX UNA CREU RÚSTICA SITUADA AL DAMUNT D’UN ROCAM AL CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ.

El Pere Albert Carreño, retratava un panteó en el que llueix una creu rústica situada al damunt del que vol semblar un rocam. Al seu costat, hi ha el panteó de la família SANS, que s’atribueix a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, del que es desconeix el lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Retratava un rètol P. CARBONELL fecit , la qüestió que cal esbrinar és: l’autor era Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919)?. Pere Carbonell i Huguet (Sarrià, 1850 – Barcelona, 1927)?, O, un altre Carbonell?.

Ho demanaré als Vilanovins, així com la data i titularitat d’aquest panteó.

Espero les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Perquè un consistori com el de Vilanova i la Geltrú, no fa una mínima despesa en identificar el patrimoni històric i/o artístic?.

Donec perficiam