IN MEMORIAM. ESGLESIA VELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE VALLVERD O DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER?. . SARRAL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

El Raul Pastó Ceballos retratava el runam esfereïdor de l’Església de Sant Joan Baptista de Vallverd , al terme de Sarral, a la comarca de la conca de Barberà, l’enciclopèdia catalana ens diu que no es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica.

El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla (nom antic de Vallverd) per tal que hi bastís un castell.

L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt.

Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2144901a31.xml

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5429

M’explicaven que l’advocació que tenia l’Església abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, era a la Mare de Déu del Roser.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/07/la-dissort-esfereidora-de-lesglesia-de.html

L’obsessió malaltissa dels professionals de la política del REINO DE ESPAÑA per concentrar municipis amb l’excusa d’estalviar despeses, ve de molt lluny. No s’ha constatat MAI cap estalvi, i SI en TOTS ELS CASOS, la pèrdua de la petita memòria, de la identitat dels col•lectius afectats, que en darrer terme és la raó ultima de TOTES les decisions d’aquesta mena. Centralisme i corrupció son indissociables.

Davant el dubte quan a l’advocació, Sant Joan Baptista, o la Verge del Roser – no son incompatibles – demanarem l’ajuda del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i per descomptat de qualsevol persona i/o entitat tant de l’antic terme de Montbrió de la Marca, ara integrat a Sarral, com d’aquesta població, i àdhuc dels arxius de l’Església Catòlica.

Em confirmaven que l’antiga església parroquial estava advocada a Sant Joan Baptista.

I alhora que a l’església nova, de la mateixa advocació, s’hi venera la Marededéu del Roser.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Sarral, de la Conca de Barberà, de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

IN MEMORIAM. EL MOLI DEL MIG A LA PARTIDA DE LA POLLA ROSSA, SALOMÓ. EL TARRAGONÈS.

El Raul Pastó Ceballos retratava les entrades que donaven accés al dit molí del mig o del Pontarro de Salomó, a la partida de la Polla Rossa.

https://www.terresdelgaia.cat/historia-del-moli-del-mig-o-de-pontarro-de-salomo-partida-de-la-polla-rossa/

https://www.terresdelgaia.cat/visita-a-la-polla-rossa-salomo/

Em venia a la memòria una troballa semblant a les terres del Moianès:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/11/laprofitament-hidrulic-les-valls-altes.html

La tristíssima situació que patim el dia d'avui us farà més difícil la visita de Salomó , de Tarragona, .., de Catalunya, a l'àrea Metropolitana recomanen NO SORTIR.

Si és possible , feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l'atenció d'un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se n'ocupi, oi?.

Maleits!

L’hotel rus, l’opció menys dolenta. In memorian del Pòsit de Cambrils

El titular me’l donava un cambrilenc que enyorarà l’edifici del Pòsit fins al darrer dia de la seva vida.

https://www.revistacambrils.cat/noticia/28895/posit-de-pescadors-adeu-a-un-edifici-carismatic

IN MEMORIAM. DE PUIGCERCÓS , EL SEU CASTELL I L’ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT MARTÍ. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos retratava les ruïnes de l’església de són Sant Martí , al costat del castell de Puigcercós, a l’indret del poble vell de Puigcercós, avui terme de Tremp a la comarca del Pallars jussà.

L’Enciclopèdia Catalana ens diu que les restes d’aquest castell són situades al cim d’un puig a la plana de la Conca de Tremp, des del qual es poden veure quasi tots els castells d’aquest pla i alguns dels de la Conca Dellà.

Tant la torre com l’església —i una part del poble vell, d’època moderna, situat al nord— restaren partits per la meitat al segle passat, a causa d’haver-se esllavissat tota la meitat occidental del turó.

Cal seguir la carretera que va de Balaguer a Tremp per Terradets. S’ha d’arribar fins al poble nou de Puigcercós, que es troba a l’esquerra de la carretera, i des d’aquí dirigir-se, per un camí carreter que surt del final de l’únic carrer del poble, al nucli vell, enlairat sobre un puig situat a ponent del poble nou. (JBM-FFLI)

Actualment les restes de l’església es troben en estat molt fragmentari i embardissat, el qual impedeix de precisar-ne les característiques i la relació que tenia amb la torre de defensa que li és adossada, i que segons Madoz feia de campanar. Pel que sembla, era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals, i capçada per un absis semicircular. A la volta de l’absis s’observa una senzilla imposta amb una motllura bisellada, i en la volta de la nau semblen endevinar-se les traces de diversos processos constructius que reformaren l’edifici original, edificat amb un aparell de carreu regular que palesa les formes arcaïtzants de l’arquitectura del segle XII. (JAA)

Des del final del segle XI, i fins el 1851, la parròquia de Puigcercós era adscrita a la canònica de Mur, a la jurisdicció del paborde, motiu pel qual era exempta de la jurisdicció del bisbe d’Urgell. Tanmateix, el capellà de “Puygcercós” apareix en la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, on figura, dins de l’ardiaconat de Tremp, amb la quantitat de deu sous. Vers l’any 1526 n’era rector Francesc Ramon.

En esllavissar-se el poble de Puigcercós a partir de mitjan segle XIX, s’abandonà l’antiga parròquia i es construí una nova església al pla, prop de la carretera. Almenys a partir del 1904, tenia com a sufragània l’església de Sant Martí de Puimassana. Actualment depèn de la parròquia de Palau de Noguera. (MLIC)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1549301.xml

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1549102.xml

Hi ha ‘problemes tècnics” per accedir a la informació de Patrimoni Gencat que en assabentar-los d’aquest fet em deien; tenim constància de l'error que dona aquest web. Estem treballant per solucionar el problema. Sentim les molèsties.

Arribeu-vos a , a Tremp, al Pallars jussà , a Lleida – evitant ara, com ara, la comarca del Segrià - , volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

CAPAFONTS I ALGUNES DE LES SEVES MERAVELLES. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE BARRULLES I EL PONT NATURAL DE GOI. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

L’Enric Sànchez-Cid , publica un dels seus llegendaris penols, on s’aprecia la ruta que des de Prades es surt en direcció a Capafonts, i poc abans d'arribar-hi i a mà esquerra apareix (indicat) hi ha el camí que mena a l'ermita de la Mare de Déu de Barrulles.

La historia de Capafonts – con la de tants i tants nuclis de població de Catalunya – s’explica amb les constants picabaralles, en alguna ocasió foren el comte i la seva muller, en altres fou la plaga de la llagosta que en el segle XVIII, aparegué davant una bona collita, arrasant tot el sembrat.

Com sempre acostuma succeir però, Déu prem però no escanya, i el que en el segle XVIII va mantenir-se en prosperitat foren les mines d'argent i de plom que s'explotaren, encara que la principal activitat fins el segle XIX i principis del XX fou el carboneig.

La puntada definitiva – també com per arreu - fou l'evolució demogràfica: després d'una època a mitjans del segle XIX d'un augment notable, Capafonts entrà, com la majoria dels pobles de la muntanya, en un procés de davallada constant.

Per qui encara tingui ànims de caminar unes tres hores, pot fer una bonica excursió al Pont ‘natural’ de Goi.

Fotografia: Enric Fort Ferrer
http://www.valldecapafonts.com/capafonts_racons_pont_de_goi.html

Quan al topònim Capafonts, en la documentació antiga Capafontes (Segle XII), probablement del llatí CAPUT FONTIS ‘cap de la font’, al·lusiu a l’origen del riu Brugent.

Aquest pont no cal confondre’l amb el Pont d’en Goi, a Valls, on l’exèrcit francès va derrotar a l’exèrcit espanyol en el 1809.

Arribeu-vos a Capafonts, el Camp jussà de Tarragona, .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

TENIU DADES DEL MAS BORRÀS AL TERME DEL VENDRELL?

El Raul Pastó Ceballos retratava les restes encara impressionants del mas Borràs, que situa erròniament al terme de Bonastre, em deien des d’aquella població quan en demanava informació, la masia és del Terme Municipal del Vendrell (a tocar de l'urbanització "Coto del Rey"), en una part que llinda amb el Terme de Bonastre per la Finca de Cal Setró.

https://www.google.com/maps/place/41%C2%B012'27.0%22N+1%C2%B029'53.7%22E/@41.2075159,1.496788,364m/data=!3m1!1e3!4m6!3m5!1s0x0:0x0!7e2!8m2!3d41.2075083!4d1.4982501

No sabia trobar el Catàleg de masies del Vendrell.

Ens agradarà tenir noticies d’aquesta casa i la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

CAN MASSÓ - LA MARINETTE - LA MARINETA. PARETS. EL VALLÈS ORIENTAL

De la Marinette de Parets de Vallès , patrimoni Gencat ens diu que és un magnífic edifici de planta quadrangular. La teulada és a quatre vents. A la porta, adovellada, hi ha un escut sobre la clau. A la finestres hi ha una bona traceria i són d’esti gòtic al igual que les laterals, tot i que són més petites respecta aquelles. A la part superior, sota el ràfec de la façana, hi ha una galeria amb pilarets octogonals que sustenten petits arcs escarsers.

Com és mal costum, cap dada de l’autor.

Fotografia . Albertus70

Llegia a http://parietes.com/pdfs/Parietes-2.pdf
L'any 1916, el propietari de la masia, Miquel Bosch i Calderó es va casar amb Maria Damm, filla de Joseph Damm, el qual va fundar la fàbrica de cervesa Damm l'any 1876 a Barcelona.

Maria Damm era coneguda com la Marinette, pel seu origen francès (Marinette és el diminutiu de Maria).

L'any 1923, va encarregar a l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881– Barcelona, 15 de maig de 1936) restaurar del tot la masia anomenada Can Masó, la va transformar en l'edifici que és actualment.

La granja Marineta va tenir el màxim esplendor entre el 1925 i l’any 1936 quan els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, amb la aquiescència de la Jerarquia Catòlica, es revoltaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

https://salvadormatas.com/La-Marineta

Trobava la fotografia d’un dibuix de la masia on apareix parcialment el que podria ser la capella, fet força probable ja que aleshores això – tenir capella – era un signe de distinció social. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Amb aquest mateix nom existeix encara un edifici a Mollet del Vallès :

https://www.molletvalles.cat/assets/Uploads/05075Blanch.pdf

https://www.molletvalles.cat/assets/Uploads/12045Morera.pdf

http://relatsencatala.cat/relat/la-marinette-de-mollet-del-valles/1040812

http://www.parets.cat/la-vila/guia-del-municipi/equipaments/centre-de-recursos-empresarials-la-marineta

Arribeu-vos a Parets, al Vallès Oriental, volteu per Catalunya.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !