A l’antic Pla de Curtis (“Lloc Sagrat” en basc), avui de Corts, hi ha el pintoresc poble de Peramea. D’aquí em va trucar en Roman perquè tenia una fantàstica historia que explicar. I ha resultat ser tan fantàstica com fantasiosa.
Havíem quedat a la plaça, però vam haver d’anar amb cotxe fins al veí poble de Puyol, dit també Pujol, i de vegades denominat Pujol de Peramea i pronunciat Puiol en la parla local, és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1969 pertangué al terme de Peramea.
És situat a 833,6 metres d'altitud, a l'extrem meridional del Pla de Corts, a l'esquerra del Barranc de les Morreres, que marca un profund solc respecte del pla on es troba el poble. Es troba al damunt de l'entrada al Congost de Collegats, amb bones vistes del congost i de la Geganta Adormida. És a l'extrem d'un pla emmarcat pels petits turons d'Estossals, al nord-oest, i de Caellar a l'est-nord-est.
El Roman fa uns 15 anys hi va fer un descobriment del que vol em parlar. No cal que us expliqui que la meva curiositat bullia tot i que m’havia informat prèviament
en el seu blog a internet! Mentre anem, m’explica que és de Casa Gironi, que té un document de 1610-20 en que hi apareix un Gironi Dies, cognom que encara ell conserva, prou comú a la zona, d’altra banda. Després d’uns quants metres de pista parem davant un cúmul bastant boscós al que ascendim per un caminet. Està convençut que el conjunt és una construcció gairebé prehistòrica.
Un cop al cim li pregunto:
-Com vas donar amb aquesta mole i què és el que et va influir a estudiar-lo en profunditat? Amb quins ulls el vas observar?
-
Mira, jo vaig estudiar per mestre, però les circumstancies em van tornar al poble i dedicar-me a fer de pagès, criant vaques. Tinc la sort de ser persona culturalment curiosa la qual cosa fa que no m’avorreixi mai. El guardar vaques per aquestes muntanyes m’ha permès ressegui molts indrets d’aquesta terra i “llegir” el paisatge, cosa que, d’altra manera, no més anant-hi de forma puntual, seria impossible.
El túmul de terra, de forma helicoide, deu tenir entre 6 i 9 metres d’alçada fent les diagonals uns 30 i 70 metres. Al damunt hi descansen una pedra grossa amb un dolmen a cada costat, conformant entre els tres un passadís amb forma de ferradura. Em mostra un semicercle de pedres de certa grandària (a mi em recorden aquelles en les que es deixava la sal a les ovelles) i varies roques soltes que sembla acompleixen diferents funcions. Al bell mig hi ha una pedra raspada que marca la direcció E-W i baixant, n’hi ha una altra a ras de prat que marca la direcció N-S. També me’n ensenya una que mira a l’est que diu té forma de mitra cardenalícia (s’ha de ser pareidòlic per a veure-la!) i una estàtua jacent que sembla una persona (aquesta sí).
-
L’orientació del monument sembla totalment intencionada. Al poc de donar amb ell vaig comprovar que senyala els solsticis entrant el sol per un forat cap a l’interior per dos llocs diferents, es clar; i els equinoccis entrant per un altre forat diferent als anteriors. Avui s’ha canviat una mica això perquè hi ha un cert moviment a tota la comarca. La terra es mou, lentament, però es va movent.
-Així et sembla que la construcció tenia fins astronòmics o religiosos?
-
De tot hi devia haver. Sabem que els pobles antics, instal·lats a la vall adoraven els astres. He fet venir tècnics a estudiar-lo, però no se n’ha presentat cap d’oficial, no més aficionats, encara que de vegades en saben més que els oficials. Han passat arqueòlegs i gent amb varetes i pènduls. Tots han coincidit en dir que és una construcció programada. També diuen aquests últims que al centre del dolmen hi ha forces electromagnètiques que podrien curar certes malalties.
Al mirar-me’l amb cara incrèdula, s’apressa a afegir:
Però això, millor creure-s’ho que anar-ho a veure!
-S’ha de suposar que en el moment que estava en ús, la zona estaria ben cuidada i exempta de tota aquesta vegetació que l’amara, li dic.
- I tant! Tot estaria net i polit. Ben cuidat.
-Tu creus, Roman, que si excavéssim un túnel d’un costat a l’altre hi trobaríem algun tipus especial d’informació, alguna cosa concreta que avalés les teves teories?
Somriu i arronsa les espatlles. No contesta.
Per més que m’esforço no hi sé veure gran cosa, però sí es cert que quan vaig accedir a la invitació d’entrar dintre del dolmen i seure en la pedra que hi ha al mig, em provocà un cert iu-iu el veure sobre el meu cap aquella enorme roca, i no pots deixar de preguntar-te com hi pot haver arribat a col·locar-se d’aquella manera, i aguantar-se per lo que sembla un pel!
-No més puc dir-te, després de totes aquestes sorpreses, que continuïs investigant perquè la paciència es la mare de la ciència. Aquí l’atzar sí que hi juga un fort paper al donar la resposta.
-
Sí, a mi m’agrada el tema i em faria il·lusió poder declarar de manera oficial que és el monument artificial més gran de Catalunya. De tota manera, el meu germà sempre em diu que tant estudiar i després no sé fer creure un gos...
Val la pena atansar-s’hi encara que no més sigui per a gaudir del silenci, de la natura i de l’extraordinària vista que tenim al davant: La Geganta Dormida. Les coordenades de l’indret que fan referencia al meridià de Greenwich son: Latitud 42º 18.64 N i Longitud 1º 2.36 W. El camp magnètic es 43/45/0º (µTyDecl). Altitud 848 msnm.
Guillermina Subirá Jordana. Senterada, juny 2018
