IN MEMORIAM. LA FÀBRICA DE “ ROLLOS MUSICALES VICTÒRIA”/ “LA SOLFA”. LA GARRIGA.

El Jose Delgado publica una fotografía de la fàbrica “Rollos Musicales Victoria” , més coneguda com "La Solfa”” , de La Garriga, ubicada en unes naus obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), “Rollos Musicales Victoria” produïa els rotlles de les marques Victoria, Best i Ideal. Inicialment amb maquinària importada, aquesta va acabar construint-se a la mateixa fàbrica. Va arribar a tenir 35 treballadors, entre 1919 i 1930, i un catàleg innovador d'unes sis mil obres l'any 1929. Aquest catàleg incloia -a tall d'exemple- temes tan diversos com la sardana, la sarsuela, simfonies o òpera, així com una gran diversitat de compositors, tals com Beethoven, Chopin o Debussy o el mateix Manuel Blancafort i de Rosselló (la Garriga, 12 d'agost de 1897- Barcelona, 8 de gener de 1987)i va comptar entre els seus compositors l'obra de dues autores, Adelina Hombravella i Narcisa Freixas Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926)

Manuel Blancafort, fill del propietari i músic de renom, va treballar a l'empresa durant la seva adolescència, traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola, i va ser per a ell una autèntica escola; també hi va treballar com a marxant el seu germà Antoni.
http://www.cdh.lagarriga.cat/contingut/la-solfa-des-de-dins-els-secrets-del-paper-perforat-victoria

La Solfa va tancar les portes l'any 1932, fruit de la crisi provocada per l'aparició del fonògraf, i l'edifici va passar a ser la seu de l'empresa Blavi, del mateix Blancafort, amb qui La Solfa compartia seu des de 1931

https://www.radiocoleccion.es/la-garriga-mi-pueblo-natal/

CASA DE LA MARIA DE LA MERCÈ MAYOL, DITA ARA CAN RASPALL. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

Havíem endegat una joint venture amb la Carme Pecanins Luna, dibuixant i pintora que anava donant “fruits saborosos “

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2020/08/casa-sebastia-bosch-i-sala-la-garriga.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2020/08/la-bombonera-de-la-garriga-esta-la-venda.html

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-de-la-primera-i-de-moment-unica-edicio-del-mercat-medieval-de-balenya-osona/

Continua ara amb la casa de la Maria de la Mercè Mayol - de la que ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs - , que reformava el seu fill, l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937).

La casa pertany actualment al Consistori de la Garriga:

http://www.visitalagarriga.cat/ca/can-raspall

https://lagarrigadigital.cat/2020/02/10/can-raspall-acull-la-presentacio-de-la-nova-associacio-la-garriga-modernista/

https://lagarriga.cat/ajuntament-seu-electronica/serveis/oficines-datencio-a-la-ciutadania/can-raspall

La Carme Pecanins Luna, tenia ocasió d’assistir a una cerimònia de Matrimoni Civil, activitat que també es du a terme a la casa.

Patrimoni Gencat ens explica que aquesta va ser la primera obra de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall, i la realitzà abans de finalitzar els estudis d'arquitectura.

Es tracta de la reforma de Can Mayol, avui Can Raspall, efectuada l'any 1903 a la casa pairal de la seva mare.

Va reforçar el primitiu caràcter gòtic de l'edifici, mantenint-hi les finestres conopials i l'arcuació de coronament i a la vegada introduí nous elements de l'estètica del moment: baranes amb ferro fuetejat i motius florals, vidres emplomats a portes i finestres.

Ampliació de la casa el 1920.

Quan a la descripció ens diu ; Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i golfa. Assentada al damunt de sòcol de maçoneria. Les parets de la planta baixa són de carreus fins la imposta de maó. Les obertures estan encerclades amb obra vista. A la porta d'entrada i balcó hi ha, estilitzats de forma molt personal, un arc deprimit convex i una altre deprimit còncau. A partir de la imposta les parets de la façana són d'obra vista i les obertures de pedra. La coberta és a dues aigües fent cantonada. El ràfec està suportat per mènsules de fusta treballada i entre les mènsules hi ha una sanefa amb motius geomètrics. Sota el ràfec hi ha una doble arcuació.

Al seu costat s'hi afegí una vivenda unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, dos pisos i torrassa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria. Els arcs de les obertures són una lliure interpretació personal de l'arc deprimit convex dovellat. Les parets són d'obra vista llevat de la part més baixa, que és de carreu. A la segona planta hi ha una torrassa que clou en un mirador, la coberta és de faldons i hi ha una barana metàl·lica. Les llindes de les obertures de la planta baixa són de pedra. Unes mènsules de pedra suporten els pilars de la galeria del segon pis. El ràfec de coberta és prolongació de l'edifici del costat.

Es restaurava l’any 2007 sense que consti enlloc qui en va ser l’autor, la “inèrcia perniciosa” que ens inoculava la dictadura franquista és més difícil de eradicar que la Covid. 19

Us deixo un parell d’enllaços :

http://www.cdh.lagarriga.cat/sites/default/files/estudis_i_treballs/migrat/16_M.J._Raspall_arquitecto.pdf

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/in-vita-e-in-morte-de-manuel-joaquim.html

Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.

Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i confieu en la intercessió de la Mare de Deu de l’Ajuda, per poder superar la Covid.19

IN MEMORIAM . LA FONDA DORÉ. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Jose Delgado publica fotografies de la Fonda Doré de la Garriga, edifici desaparegut , segons llegia al blog ;

https://lagarrigacalles.blogspot.com/2011/10/la-ronda-del-carril_13.html
el antiguo Hotel Doré trasformado ahora en casa de apartamentos.

https://lagarrigadigital.cat/2016/05/12/estudi-sobre-la-gastronomia-garriguenca/

http://hostals.blogspot.com/2016/12/hotel-dore-la-garriga.html

L'Hotel Doré va ser fundat per Josep Marata i Montserrat Girbau.

http://www.cdh.lagarriga.cat/contingut/fons-joaquim-rusinol-marata

http://www.cdh.lagarriga.cat/contingut/entrevista-joaquim-rusinol-i-marata-2004

Joaquim Rusiñol i Marata ( 31 d’octubre de 1932 + Desembre, 2015 )

Desembre 2017 - Parròquia Garriga . Joaquim Rusiñol Marata (2on Aniv).

Sempre he viscut a la Garriga, vaig néixer a l’hotel del meu avi que es deia Hotel Doré, que estava a la Ronda del Carril número 22, actualment ja no existeix.

Ens agradarà tenir noticia de l’autoria d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La Garriga durant la dictadura franquista, i la posterior “democraciola”, no ha estat tot lo diligent que caldria pel que fa al Patrimoni Històric, i a la seva documentació.

JOSEP GRANER PRAT. LA PETJADA MODERNISTA A CASTELLAR DEL VALLÈS

L'arquitecte Toshiaki Tange publica una fotografia que identifica com Casa al carrer Mateu 5/ /Autor desconocido/, Barcelona.

A Castellar del Vallès tenim la Casa Blai Blanquer Mecier que construïa – segons es recull a INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS - Jaume Puig (mestre d’obres) als voltants de l’any 1910.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME atribueix l’autoria de la casa de la Carretera de Sentmenat, 110 de Castellar del Vallès, al mestre d’obres Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) i atorga a Jaume Puig el rol de “constructor” .
Dóna com probable que la del carrer Mateu 5/ , a Gràcia, sigui també obra de Josep Graner que té molta obra a Barcelona.

En el mateix sentit publicàvem :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/02/el-patrimoni-immobiliari-historic-i.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/02/presencia-del-mestre-dobres-josep.html

Respecte de Jaume Puig, constructor de Castellar del Vallès , ens agradarà tenir coneixement del seu cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

INDRETS D’OBLIGADA VISITA. EL JARDÍ BOTÀNIC TROPICAL PINYA ROSA. BLANES. LA SELVA. GIRONA.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), tens o pots fer fotografies del JARDÍ BOTÀNIC TROPICAL PINYA DE ROSA? BLANES. LA SELVA, GIRONA

M’enviava a volta de correu electrònic – a la velocitat de la llum – unes magnifiques imatges, que havia fet el 15 d’abril de 2015.

Quantes coses ha passat des d’aleshores, oi?.

La tempesta Gloria

La pandèmia de la Covid.19 que dissortadament continua ACTIVA entre nosaltres.

I la fugida esperpèntica del rei “demèrit” per recordar-ne només algunes.

Ah!, oblidava esmentar els greus problemes de http://blogscat.com/ que havia aixoplugat entre altres el Diari de Blanes, on havíem col·laborat el Josep i un servidor. Q.E.P.D.

El Promotor va ser l’enginyer Fernando Rivière de Caralt (Barcelona 3/2/1904 - Barcelona 12/7/1992)
https://taller.iec.cat/rcic/fitxa_una.asp?id_fitxa=58

I de l’Autor : Joan Mirambell i Ferran ( Barcelona, 28 febrer de 1892 + Barcelona, 14 de maig de 1983) ,Arquitecte, dissenyador de jardins i dibuixant http://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/670.pdf

Com tot en aquesta vall de llàgrimes, no tot son flors i violes, oi?

http://www.elpuntavui.cat/article/156121-blanes-desestima-restituir-a-la-familia-riviere-les-finques-que-va-cedir-fa-anys-a-pinya-de-rosa.html

Visiteu Blanes, la comarca de la Selva, Girona, Catalunya, aplicant SEMPRE les mesures de seguretat bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, i sobretot, sobretot, eviteu coincidir amb els Borbons.

Ah!, i no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.

A LA MEMÒRIA DE L’ANTONIO DIAZ CAZORLA. EL JARDI DE CACTUS DE BONASTRE. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA.

L’Antonio Diaz Cazorla ( Argentona, el Maresme, 1943 + Bonastre, el Penedès jussà, 2019 ) , ens deixava un jardí de cactus, al terme de Bonastre, a la comarca del Penedès jussà, que potser, potser, no el sobreviurà gaire temps

https://www.rememori.com/1148494:antonio_diaz_cazorla

https://www.diaridetarragona.com/costa/Bonastre-quiere-salvar-un-jardin-con-2.000-especies-de-cactus-20191216-0040.html

https://rusticsportal.com/jardin-de-cactus-en-bonastre/

http://buscoarbressingulars.blogspot.com/2015/03/un-jardi-de-cactus-altafulla.html

El Raul Pastó Ceballos publicava una munió d’imatges d’aquest jardí, que si desapareix com tot fa pensar, esdevindrà una vergonya per al Consistori de Bonastre, i àdhuc pel Consell Comarcal, la Diputació Provincial i la Generalitat de Barcelona.

Ah!, ... no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.

EL REGNE DE LES COMISSIONS.

El rei demèrit està “tècnicament” PARADERO DESCONOCIDO

Sembla que el mal costum de les comissions – que heretava – del seu regent, i que segons sembla ha continuat practicant durant TOTS els anys del seu regnat, està al darrera de la seva “deslocalització”

Que és però una comissió segons els diccionaris en llengua catalana.

Tant que cobra per les transaccions fetes un venedor de gèneres per encàrrec d'altri i proporcionat a l'import de les dites transaccions.

Quantitat de diners que cobra una persona i/o entitat per haver realitzat un negoci com una venda, un intercanvi, etc.:

En temps mes moderns, s’anomenen així els imports que periòdicament cobren els bancs als clients que NO TENEN gaires diners.

El tema de les “comissions” és vidriós, si algú ho sap – i tot s’acaba sabent – cal donar-li una part , això sovint comporta augmentar el percentatge de la comissió, i la “bola” acaba tenint unes dimensions gegantines.

Recordeu aquella frase, vostès tenen un problema, i el problema es diu 3%!.

Està clar que és més senzill partir-se un 6%, o un 10%, o qualsevol percentatge superior, oi?.

El tema doncs, no és redueix NOMÉS a saber quan cobrava el rei demèrit, sinó a saber amb noms, cognoms, partits polítics,..., AMB QUI HO COMPARTIA