GRUP ESCOLAR RAMÓN I CAJAL. TERRASSA

La dictadura franquista va excel·lir en la destrucció d’edificis escolars aixecats per la Mancomunitat de Catalunya, o la Generalitat en el breu miratge de llibertat de la II República,  també, també, en dedicar edificis escolars com a casernes militars i/o policials, i per descomptat va ser molt gasiva en la construcció de nous edificis, ara quasi mig segle desprès de la mort del sàtrapa – això si, amb altres denominacions – aquella gasiveria és manté, i no son dissortadament infreqüents els barracons arreu de Catalunya.

https://agora.xtec.cat/ceipcreualta/lescola/historia/

https://castellarvilarepublicana.cat/mocio/mocio-per-la-recuperacio-de-ledifici-de-les-antigues-escoles-escolapis-i-posterior-caserna-de-la-guardia-civil-de-castellar/

 El grup escolar "Ramón y Cajal" , al barri de Can Palet de Terrassa,   va ser construït l'any 1960 pels arquitectes Josep Anton Balcells Gorina (1920 +1988) i Josep Pratmarsó i Parera (Barcelona, 1913-1985)

Fotografia. Enric Fontvila Batalla.

Patrimoni Gencat en diu ; Casal de grans dimensions amb planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants.

L'edifici principal presenta una gran uniformitat, a la planta baixa podem observar quatre grans portals amb grans llindes de pedra treballada i portalons de fusta amb finestrons de ferro forjat.

Al primer pis i damunt mateix dels portals hi ha quatre balcons, també de pedra treballada i en la seva art superior hi ha motius florals amb tècnica de buidat de guix. Els sortints de la teulada presenten permòdols de fusta i rajola.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista

 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE L’ÀRCANGEL SANT GABRIEL DEL MAS D’EN GIRVÉS. LLO. LA CERDANYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de la façana de la  capella particular, integrada, com una estança més, a l'edifici principal del Mas d'en Girvés, actual establiment termal dels Banys de Llo, petit establiment termal del terme comunal de Llo, situats a l'antic Mas d'en Girvés, a la dreta del Segre, a prop a migdia del poble de Llo i també a prop al nord-oest de les Gorges del Segre, a  la comarca de  Cerdanya sota domini de la mal dita República Francesa , eufemísticament denominada   “la Catalunya del Nord “ .

Com és mal costum, no hi dades del promotor ni de l’autor de la capella , ni  per descomptat imatges del interior, l’estultícia s’encomana més que la grip i la Covid.19

SANTA LLOCAIA. LA CERDANYA SOTA D0MINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA

 

El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies de  l’Església  de Santa lLOCAIA, a la Catalunya sota domini de la mal dita República Francesa.

 

La Catalunya Romànica explica que l’església  ha tingut profundes alteracions, fins al punt que d’original només conserva una part de la façana de migdia amb restes de la primitiva porta d’entrada. És una paret prima, d’uns 85 cm de gruix, d’una fàbrica rústega de pedra només trencada, alternant esquists amb conglomerats i granit. Devia ser una senzilla construcció rural amb coberta de fusta que ha estat reconstruïda o modificada en diverses etapes. La planta és trapezial, molt irregular, molt més ample a ponent que a llevant; té les parets laterals reforçades amb arcs formers, sota dels quals hi ha altars amb retaules renaixentistes i barrocs. El conjunt de l’església té una disposició que recorda el romànic —l’absis és semicircular—, però ni l’aparell de les parets, de gruixos variables i amb canvis d’alineació, ni l’encaix general no corresponen a aquest estil arquitectònic. La pila baptismal de l’interior és del tipus d’immersió, amb una boca d’uns 80 cm de diàmetre.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llocaia-0

 

 La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Vicent Miralles Tortes i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

 

QUE HI HA MÉS HUMA QUE LA POR?

Patim i fem patir en néixer

Patim i fem patir en créixer

Patim i fem partir per amor

Patim i fem patir pel dolor

La malaltia – qualsevol – ens fa patir a nosaltres i als nostres

Vivim sempre amb por

Per la feina, per la família, pels amics,....

Patim per la natura

Per les accions maldestres que la malmetem

I les reaccions que pensem que això produeix

Per les guerres properes i llunyanes

Per la corrupció, la inflació, la deflació,...

La  por, és la companya del nostre camí

I potser, allò que malgrat tot

Encara en  fa ser essers  humans

TENIU IMATGES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA DE MOROR?. SANT ESTEVE DE LA SARGA. PALLARS JUSSÀ.

 

El Miquel Bailac, em deixava un comentari en una de les meves publicacions a la pàgina lo Pallars Jussà;  Antonio, has de cercar un altra xarxa social. Aquesta li queden quatre primaveres. No es un bon lloc per emmagatzemar informació cultural

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

El Josep Boluña Álvarez, publica una fotografia a vista d’ocell de Moror,  poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.

 És un dels pobles anomenats de la Feixa, i està situat a la part del Montsec d'Ares coneguda com l'Obaga del Montsec. És a l'extrem de llevant del seu municipi, cap al centre de l'extrem sud de la comarca.

S'hi accedeix per la carretera LV-9124, que des de la C-13, prop de Guàrdia de Noguera, mena al poble de Moror en uns 7 quilòmetres.

Està situat sobre una penya, i per aquest fet es construí en vertical, de dalt a baix. Té un carrer únic que baixa des de la plaça principal a la font i al bell mig del poble hi ha la plaça del Raval.

M’agradaria – somniar és lliure – que aquest  fos un bon lloc per emmagatzemar informació cultural, oi?

Quan al topònim MOROR:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27668

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SALLENT. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

http://www.elpuntavui.cat/article/719234-lantiga-escola-del-sallent-ara-local-veinal.html

Els veïns del nucli del Sallent de Santa Pau estan d'enhorabona; , podran tornar a disposar de l'edifici de l'antiga escola, el local municipal, situat just al darrere de l'església parroquial, el gestionarà l'Associació de Veïns Sant Vicenç del Sallent, que hi durà a terme les reunions de l'ens i també activitats per a tots els veïns.

A : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Santa+Pau&page=1&pos=1

Diuen; en el municipi de Santa Pau tenim documentades:

1)   Edifici de l’Ajuntament.

 

2)   les Escoles de Sa Cot construïdes/documentades l'any 1918, que actualment (2004) són ocupades per un Alberg de muntanya. Ens agradarà tenir noticia de l'autor i del promotor a l'email castellardiari@gmail.com 

 

3)    I les Escoles del Sallent construïdes/documentades l'any 1932, que actualment (2004) estan abandonades tot i ser un edifici de propietat municipal.

Sempre em sorprèn trobar mancances documentals en qüestions de patrimoni a Girona.

EL CASTELL DE BLAS FERNÀNDEZ LIROLA. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

 

Llegia que a falta d’un Patrimoni “ històric”  rellevant, malmès en bona part per l’especulació urbanística provocada pel creixement exponencial de l’Hospitalet de Llobregat, es reivindica ara la protecció urbanística del mal dit  Castell de la Pepa.

https://elfar.cat/art/35546/el-futur-del-castell-de-la-pepa-es-debatra-al-ple?fbclid=IwAR11gt-fOD32g5WLV0Lj7eEzDa4DCcuO9jS0qJ3odNBE5rlXv-KwhOsAfo0

Sembla que el llibreter Blas Fernàndez Lirola, en va ser el promotor, no tenim dades de l’autor que podria haver estat un contractista, en un primer moment als any 30 del segle XX, i en una segona fase a la dècada dels 40 en els primers anys triomfals de la dictadura franquista.

A les Fonts de Terrassa, territori dividit entre els termes de Sant Quirze del Vallès i Terrassa, hi ha un cas semblant:

 http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/09/el-castell-de-les-fonts-terrassa-sant.html?m=0

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/03/30/el-castell-de-les-fonts-de-terrassa/

Del Blas Fernàndez Lirola, com del Jacint Garcia ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a al’email castellardiari@gmail.com