Un artista anònim feia ; Dibuix de
Mas Agustí de La Fosca. Palamós. L’Empordà jussà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5485/rec/2
Aquí, i en molts indrets de Catalunya, la tasca documental de l’equip del Fons Estudi de la Masia Catalana, ha deixat una petitíssima activitat, que possiblement es pot explicar o així ho intuïm nosaltres, com el resultat d’una tasca destructiva duta a terme per la dictadura franquista
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/palam%C3%B3s
La masia, entesa com una Unitat de Producció que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix entre el segles IX – X.
La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents Pubilla o l’Hereu.
Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “ la part que calgués. La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.
Aquest plantejament quasi angelical, no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme
humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien molt més del que necessiten.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1297
Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) un dels més grans polímates o homo
universalis de la història contemporània de Catalunya, endegaria un ambiciós projecte el Fons Estudi de la Masia Catalana, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i la Generalitat de Catalunya, impedirien dur a terme, intuïm que desprès de la victòria militar , els sediciosos alterarien les fonts escrites, i àdhuc destruirien bona part de l’obra feta.
Ens agradarà tenir noticia d'aquest " misteriós" dibuixant a l'email castellardiari@gmal.com
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
