Ens portava al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés fins aquesta masia de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb el carener paral•lel a la façana principal, orientada a migdia, el desig de veure i retratar la seva Capella advocada a la marededéu del Roser .
L’edifici quasi majestuós, és una construcció fruit de diferents etapes, pel sector de tramuntana de la masia es conserven restes del mas medieval, amb una paret de tapia i pedra i també un cos d'edifici amb dues arcades d'arc de mig punt de pedra picada, en la qual està, en part, retallada sobre la roca natural, aprofitant el desnivell del terreny. Ampliant i aprofitant aquest primer cos medieval es construí una masia de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes; el cos central és cobert amb volta de canó que, a la planta baixa, forma un vestíbul i que, al primer pis, és ocupada per tota la sala de la masia; a banda i banda d'aquest cos central, a la planta baixa hi havia estables i graners i al primer pis les habitacions i alcoves de la masia. La porta d'accés a la masia és formada per una gran obertura feta amb grans dovelles de pedra sorrenca que corresponen a una obra de finals de l'època medieval. Altres portes d'accés, corresponents a l'ampliació dels segles moderns, són també d'arc de mig punt i adovellades, i coincideixen amb les obertures del primers pis, i que formen una eixida d'arcs de mig punt envidriada, i les de les golfes, formades per arcs rebaixats.
La resta d'obertures de la masia, balcons i finestres, tenen llindes de pedra.
Ho ha més ‘sorpreses’ en aquest indret del Berguedà :
http://www.bergactual.com/2013/10/06/les-sitges-tines-de-les-ferreres-dolvan-al-bergueda-jussa
Retratàvem el rellotge de sol per a l’Associació Catalana de Gnomònica.
La casa ofereix avui un acurat servei de turisme rural.
viernes, 18 de octubre de 2013
NEW CASTLE CUBELLES. GARRAF. CATALONIA
El Garraf existeix, per deixar-ne constància el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, ens arribàvem fins a Cubelles, volíem retratar el mal dit Castell que va fer bastir el senyor del lloc Carles Llupià de Vilanova i d’Icart , segons el projecte traçat per fra Josep de la Concepció ( 1626-1790) l’any 1673. Va realitzar l'obra el mestre de cases Joan Baptista Homs.
Posteriorment, va passar a ser propietat del marquès d'Alfarràs, títol nobiliari concedit per Felip V d'Espanya l'any 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.
L’edifici va ser habitat fins el 1976 i l’any 1988 va ser adquirit per l'Ajuntament, que un cop restaurat hi ha instal•lat l'oficina de turisme.
La descripció tècnica en bona mesura és idèntica a la que tenia a principis del segle XX quan s’obtenia aquesta fotografia d’autor desconegut que es troba a l'arxiu d'Antoni Pineda.
Edifici habitat amb una gran torre semicilíndrica adossada.
l'estructura actual correspon a la reforma que s'hi feu el 1675, dirigida pel tracista Fra Josep de la Concepció. L'edifici es troba situat a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una placa. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. La façana presenta a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra. Damunt la clau hi ha un escut amb l' inscripció del 1675 a banda i banda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una torre semicircular.
Cal recordar – per als qui no en tenien noticia – que Vilanova de Cubelles, es va segregar l’any1368 , d’aquesta població per formar l’actual Vilanova i la Geltrú.
Aquesta comarca té molt a veure i viure.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/search?q=Garraf
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/santa-maria-de-magdala-de-canyelles-el.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/el-celler-guell-de-garraf.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/loblidada-santa-maria-de-jafra-del.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/10/la-casa-del-marques-de-largentera.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/sant-pere-de-ribes-esglesia-vella.html
Malgrat entendre que la Monarquia és un anacronisme, noticies com la de l’acusació contra l’Esperanza Aguirre ‘ la Comtessa innoble’ , només ens fan entristir.
Posteriorment, va passar a ser propietat del marquès d'Alfarràs, títol nobiliari concedit per Felip V d'Espanya l'any 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.
L’edifici va ser habitat fins el 1976 i l’any 1988 va ser adquirit per l'Ajuntament, que un cop restaurat hi ha instal•lat l'oficina de turisme.
La descripció tècnica en bona mesura és idèntica a la que tenia a principis del segle XX quan s’obtenia aquesta fotografia d’autor desconegut que es troba a l'arxiu d'Antoni Pineda.
Edifici habitat amb una gran torre semicilíndrica adossada.
l'estructura actual correspon a la reforma que s'hi feu el 1675, dirigida pel tracista Fra Josep de la Concepció. L'edifici es troba situat a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una placa. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. La façana presenta a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra. Damunt la clau hi ha un escut amb l' inscripció del 1675 a banda i banda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una torre semicircular.
Cal recordar – per als qui no en tenien noticia – que Vilanova de Cubelles, es va segregar l’any1368 , d’aquesta població per formar l’actual Vilanova i la Geltrú.
Aquesta comarca té molt a veure i viure.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/search?q=Garraf
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/santa-maria-de-magdala-de-canyelles-el.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/el-celler-guell-de-garraf.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/loblidada-santa-maria-de-jafra-del.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/10/la-casa-del-marques-de-largentera.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/sant-pere-de-ribes-esglesia-vella.html
Malgrat entendre que la Monarquia és un anacronisme, noticies com la de l’acusació contra l’Esperanza Aguirre ‘ la Comtessa innoble’ , només ens fan entristir.
LA COMTESSA INNOBLE
Us deixo l’enllaç perquè encara ara dubto de la seva autenticitat :
http://www.publico.es/espana/343213/anticorrupcion-confirma-que-aguirre-se-financio-ilegalmente
S’acusa a Esperanza Aguirre Gil de Biedma (Madrid, Espanya, 1952 + 2013 - mort civil i política -) comtessa consort de Bornos, Gran d'Espanya, i Dama Comandant de l'Imperi Britànic.
La mateixa noticia ja dona per descomptat que tot quedarà només en acusació.
En tot cas - com toca fer quan hi ha un traspàs - cal expressar el condol a la família dels Comtes de Bornos que assoleixen un ‘major ‘ nivell que la recta de la ‘noblesa’, equiparant i superant fins i tot a la mateixa Infanta de España.
http://www.cadenaser.com/espana/articulo/esperanza-aguirre-indignados-somos-politicos-honrados/csrcsrpor/20130417csrcsrnac_22/Tes
Tothom és esclau de les seves paraules, i senyor del seus silencis.
Esperem veure més aviat que tard com aquest cau també.
http://www.publico.es/espana/343213/anticorrupcion-confirma-que-aguirre-se-financio-ilegalmente
S’acusa a Esperanza Aguirre Gil de Biedma (Madrid, Espanya, 1952 + 2013 - mort civil i política -) comtessa consort de Bornos, Gran d'Espanya, i Dama Comandant de l'Imperi Britànic.
La mateixa noticia ja dona per descomptat que tot quedarà només en acusació.
En tot cas - com toca fer quan hi ha un traspàs - cal expressar el condol a la família dels Comtes de Bornos que assoleixen un ‘major ‘ nivell que la recta de la ‘noblesa’, equiparant i superant fins i tot a la mateixa Infanta de España.
http://www.cadenaser.com/espana/articulo/esperanza-aguirre-indignados-somos-politicos-honrados/csrcsrpor/20130417csrcsrnac_22/Tes
Tothom és esclau de les seves paraules, i senyor del seus silencis.
Esperem veure més aviat que tard com aquest cau també.
LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE LA GORNAL. EL PENEDÈS SOBIRÀ.
No trobava cap dada de la historia del Cementiri de la Gornal situat prop de la carretera que comunica amb Clariana, apartat del nucli urbà en aplicació de les disposicions ‘higienistes’ de Carles III i Carles IV, que constituirien la primera gran operació urbanística del REINO DE ESPAÑA, destinada a nodrir les finances públiques, en estat quasi de bancarrota per la tradicional estultícia i corrupció de les elits politiques.
Imagino que inicialment – i als lectors demano ratificació i/o correcció a l'email coneixercatalunya@gmail.com - que originàriament el fossar es trobava a redós de l’església parroquial de Sant Pere de la Gornal, refeta per l'arquitecte Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - 30 de juliol de 2012), la campana i el rellotge es posaven en marxa el 25.6.1967, i la casa parroquial va ser beneïda el 7.3.1971 per l'arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència,25 d'agost de 2004).
La Capella del Sant Crist del Cementiri de la Gornal, és un edifici senzill, d’una sola nau, que manifestament no té un ús regular. Em confirmava l’advocació el Josep Sansalvador Castellet, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya – Arxiu Gavin – del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
Ens els ‘fossars moderns’ – penso en el Cementiri de Cunit – ja no es construeix Capella. El ‘fenomen’ dels Tanatoris ha desplaçat el dol mortuori de l’àmbit domèstic, i l’ha convertit en un ‘acte social’ de caràcter laic.
Reiteràvem davant del Crist la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!
Imagino que inicialment – i als lectors demano ratificació i/o correcció a l'email coneixercatalunya@gmail.com - que originàriament el fossar es trobava a redós de l’església parroquial de Sant Pere de la Gornal, refeta per l'arquitecte Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - 30 de juliol de 2012), la campana i el rellotge es posaven en marxa el 25.6.1967, i la casa parroquial va ser beneïda el 7.3.1971 per l'arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència,25 d'agost de 2004).
La Capella del Sant Crist del Cementiri de la Gornal, és un edifici senzill, d’una sola nau, que manifestament no té un ús regular. Em confirmava l’advocació el Josep Sansalvador Castellet, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya – Arxiu Gavin – del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
Ens els ‘fossars moderns’ – penso en el Cementiri de Cunit – ja no es construeix Capella. El ‘fenomen’ dels Tanatoris ha desplaçat el dol mortuori de l’àmbit domèstic, i l’ha convertit en un ‘acte social’ de caràcter laic.
Reiteràvem davant del Crist la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!
jueves, 17 de octubre de 2013
EL PI SINGULARISSIM DE LA MUGA A BELLVEI.EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA
Fèiem via el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, per veure i retratar les minses restes del que havia estat un Castell, aixecat de forma misteriosa per ‘forces i/o essers que no son d’aquest món ‘.
Li cridava l’atenció el que qualifico de pi singularíssim que retratava – encara sencer – l’ Àngela Llop Farré el 28 de juny de 2011.
El buscava – sense èxit – a la relació d’Arbres Monumentals de Catalunya – en realitat com quasi en tot en aquesta Nació de ‘fireta’, la referència a Catalunya, s’ha d’entendre com BARCELONA i poca cosa més -.
El pi singularíssim, germà del famós de ‘ les quatre besses’ en les terres de Sant Llorenç Savall, on naixia el Josep Olivé Escarré, és un símbol molt poderós, ferit pels anys, i la incúria dels homes, s’alça tossut com un testimoni arbori d’aquesta voluntat de ‘ser’ que ens caracteritza.
Déu guardi a Catalunya dels seus ‘amics’.
Li cridava l’atenció el que qualifico de pi singularíssim que retratava – encara sencer – l’ Àngela Llop Farré el 28 de juny de 2011.
El buscava – sense èxit – a la relació d’Arbres Monumentals de Catalunya – en realitat com quasi en tot en aquesta Nació de ‘fireta’, la referència a Catalunya, s’ha d’entendre com BARCELONA i poca cosa més -.
El pi singularíssim, germà del famós de ‘ les quatre besses’ en les terres de Sant Llorenç Savall, on naixia el Josep Olivé Escarré, és un símbol molt poderós, ferit pels anys, i la incúria dels homes, s’alça tossut com un testimoni arbori d’aquesta voluntat de ‘ser’ que ens caracteritza.
Déu guardi a Catalunya dels seus ‘amics’.
martes, 15 de octubre de 2013
LA CASA LLORENÇ AL NÚMERO 11 DEL PASSEIG DE LA GARRIGA
Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, al Passeig de la Garriga, davant la casa de número 11, de la que ens explica la fitxa de Patrimoni ; Vivenda unifamiliar aïllada. Consta de planta baixa, pis i torreta amb mirador.
La totalitat de les parets són de maçoneria ordinària. Les obertures estan encerclades amb obra vista amb escalonat amb llinda. Les arestes de les cantonades són també d'obra vista. La coberta està rematada per una torreta. La imbricació perimetral de les teules es transformada en un ràfec al llarg del balcó, aquest, està suportat per dues carteles que a la vegada emmarquen la porta principal. La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. La paret de més a prop és de maçoneria ordinària en el sòcol i pilastres.
El reixat és de fusta.
En algun lloc llegíem ‘Can Llorens’ , i en altres la Casa Llorenç, del seu promotor ni un tristíssim mot, com sempre agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’autoria sembla fora de dubte que és del Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), que l’acabava l’any 1907 essent doncs una de les seves obres primerenques.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La totalitat de les parets són de maçoneria ordinària. Les obertures estan encerclades amb obra vista amb escalonat amb llinda. Les arestes de les cantonades són també d'obra vista. La coberta està rematada per una torreta. La imbricació perimetral de les teules es transformada en un ràfec al llarg del balcó, aquest, està suportat per dues carteles que a la vegada emmarquen la porta principal. La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. La paret de més a prop és de maçoneria ordinària en el sòcol i pilastres.
El reixat és de fusta.
En algun lloc llegíem ‘Can Llorens’ , i en altres la Casa Llorenç, del seu promotor ni un tristíssim mot, com sempre agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’autoria sembla fora de dubte que és del Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), que l’acabava l’any 1907 essent doncs una de les seves obres primerenques.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
domingo, 13 de octubre de 2013
SANT JAUME D’ESBLADA. QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
El Marcel Morató Tort , retratava l’església de Sant Jaume d’Esblada, respecte del topònim planteja una hipòtesis que ens sembla molt versemblant, atès que en la nostra llengua – la catalana – el mot BLADA, fa referència a una ‘Planta acerínia de l'espècie Acer pseudoplatanus L’, pensem que en aquesta terra devia ser aquesta una espècie abundosa. Com sempre però, podeu fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció a la fitxa de Patrimoni ens explica que l’església advocada a Sant Jaume, centra el nucli d'Esblada.
És de planta rectangular, amb una única nau, absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. L'interior es cobreix amb volta de canó i creueria, i es troba arrebossat i pintat. El cor és situat als peus. La porta d'entrada es troba situada a la façana sud. S'hi accedeix mitjançant una escala de vuit graons. Té arc de mig punt, format per dovelles de pedra. A la part superior hi ha un rellotge de sol. El conjunt es completa amb un campanar de planta quadrada, que té obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló.
La construcció original és d'època romànica. Al llarg dels anys, l'església ha experimentat diverses modificacions (el campanar és posterior).
Segurament la data del 1914 que apareix al rellotge de sol de la façana principal correspon a obres de restauració.
L'església depèn de la de Santa Maria de Querol.
La descripció a la fitxa de Patrimoni ens explica que l’església advocada a Sant Jaume, centra el nucli d'Esblada.
És de planta rectangular, amb una única nau, absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. L'interior es cobreix amb volta de canó i creueria, i es troba arrebossat i pintat. El cor és situat als peus. La porta d'entrada es troba situada a la façana sud. S'hi accedeix mitjançant una escala de vuit graons. Té arc de mig punt, format per dovelles de pedra. A la part superior hi ha un rellotge de sol. El conjunt es completa amb un campanar de planta quadrada, que té obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló.
La construcció original és d'època romànica. Al llarg dels anys, l'església ha experimentat diverses modificacions (el campanar és posterior).
Segurament la data del 1914 que apareix al rellotge de sol de la façana principal correspon a obres de restauració.
L'església depèn de la de Santa Maria de Querol.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)









